política
ERC s’indigna pel 112 i avisa que no hi comptin per “cap altra” negociació
Els partits independentistes retreuen al govern que “renunciï” a traspassos ja acordats com la seguretat de ports i aeroports
Illa diu que acabarà “amb més competències” la legislatura i es compromet ara a defensar el finançament singular a la conferència de presidents
El grup parlamentari d’ERC ha exigit aquest matí al president Salvador Illa que “rectifiqui” els acords “inacceptables” tancats amb el Ministeri de l’Interior en la junta de seguretat de Catalunya la setmana passada, que suposen “fer-se enrere” del pacte ja assolit per l’anterior govern perquè els Mossos es fessin càrrec de la seguretat en ports i aeroports, i perquè signifiquen l’accés dels cossos policials de l’Estat, amb competències molt limitades a Catalunya, a totes les comunicacions del 112, el sistema català d’emergències. “No és una qüestió de calendari, tècnica o de cooperació policial, és una decisió política”, ha retret el líder del grup, Josep Maria Jové, que nega també que sigui un problema d’efectius, i ha lamentat que l’executiu republicà ja havia tancat un acord pels ports i aeroports i no es va concretar “per necessitats de Madrid”, i en canvi ara “hi renuncien” en el que suposa una “reculada inexplicable”. “ERC només se sent compromesa a avançar en els acords presos a l’agost, no comptin amb nosaltres per iniciar cap altra negociació”, li ha acabat etzibant Jové, a les portes del que hauria de ser la negociació pressupostària. “Rectifiquin i compleixin”, ha tancat.
Illa ha admès que els Mossos són “la policia integral” de Catalunya i ha assegurat que en defensarà totes les competències quan hi hagi “les condicions per poder-les assumir”, després que s’hagi escudat en una manca d’efectius i hagi creat un grup de treball per ampliar la plantilla dels 22.000 als 25.000 agents. “No hi ha hagut cap reculada ni renuncio a res”, ha replicat el president, que també ha assegurat que no ha acceptat “cap imposició de ningú”, com havia insinuat Jové en al·lusió al ministre Fernando Grande-Marlaska. Sobre el 112, el president ha defensat que “cap cos policial” pot actuar sense mecanismes de cooperació amb altres, si bé s’ha mostrat obert a “escoltar propostes” d’altres grups i a “enraonar per millorar els acords”, en el marc de la compareixença que farà dimecres vinent per parlar precisament d’aquesta qüestió.
La CUP, dura amb Illa i Marlaska
En tot cas, encara més dura s’ha mostrat la cupaire Laia Estrada, que ha retret els acords a Illa i li ha dit que entén Catalunya “com una colònia” i actua “directament com a virrei o comissari”. “És totalment inèdit cedir competències per iniciativa pròpia, després d’una reunió que havia de servir per més autogovern”, s’ha indignat. “Quan acabi la meva presidència Catalunya tindrà més competències que quan vaig començar”, li ha replicat Illa, que fins i tot s’ha mostrat obert a buscar vies per “trobar acords” amb la CUP en polítiques “que generin prosperitat”. I és que al mateix temps la CUP ha fet públic en una nota que posa tres “condicions de mínims” al govern per a poder “establir converses” sobre els pressupostos: garantir el “desplegament real de la immersió” a tots els centres de Catalunya, expropiar habitatges buits en mans de grans tenidors i establir la gratuïtat de la xarxa de transport públic a tot el país.
En tot cas, Illa ha exigit a Estrada, sense èxit, que retirés l’al·lusió a Marlaska com a “encobridor de torturadors”. “Ens hi reafirmem, el Tribunal Europeu dels Drets Humans ha condemnat fins a deu vegades l’Estat espanyol per no investigar denúncies de tortures, i en set de les vegades el jutge instructor era Marlaska”, ha etzibat Estrada al final de la sessió.
Retrets de Junts
En la sessió de control posterior als consellers, el diputat de Junts Josep Rius ha insistit encara en la junta de seguretat, i ha denunciat que el ministre digui que cal més temps per “polir serrells” per al traspàs de les competències, mentre ha acusat el govern de mirar de “desintegrar” la policia catalana. “Sembla que vulguin desintegrar l’autogovern, empetitir-lo i diluir-lo”, s’ha indignat també. La consellera d’Interior, Núria Parlon, ha negat igualment que s’hagi renunciat a cap competència. “Simplement hem acompassat el ritme per assumir-les”, ha explicat, mentre ha recordat que ara s’han fet traspassos en el control del medi ambient. Pel que fa al 112, ha deixat clar que la Guardia Civil i la Policía Nacional ja estaven integrats al sistema, i intervenien “exclusivament” a través d’una trucada telefònica “estrictament en l’àmbit de les seves competències”. “No enredem amb el 112, només s’està fent que l’avís no arribi per trucada sinó per plataforma telemàtica, no s’està fent res més”, ha conclòs.
Durant la sessió de control al president, el líder de Junts, Albert Batet, també havia exigit a Illa que es “planti” per tenir la delegació integral de competències en immigració, i que defensi també les competències en habitatge i la sobirania fiscal. “Quan es tracta de defensar Catalunya vostè mai hi és”, ha reblat Batet, que ha acusat que la normalitat que pregona “perjudica tots els catalans” i la “confon amb renúncia”. “Jo no faig propaganda, intento generar un entorn d’estabilitat”, li ha respost el president, en al·lusió també a la petició de Junts perquè Pedro Sánchez se sotmeti una qüestió de confiança. A diferència del que havia anunciat ahir la portaveu Sílvia Paneque, això sí, Illa ha anunciat avui que serà propositiu i anirà a la conferència de presidents autonòmics divendres a defensar un model de finançament singular per a Catalunya, a més de les seves propostes en habitatge.
Exigències dels comuns
La líder dels comuns, Jéssica Albiach, ha demanat precisament a Illa que “Catalunya ha de liderar la resposta a la crisi habitacional”, i li ha reclamat que per resoldre-la aprofiti la trobada de divendres per exigir “polítiques efectives a curt termini”. En aquest sentit, ha retret que el govern “no acaba d’aterrar” cap de les propostes en aquesta matèria que li demana per donar suport als pressupostos -el diputat David Cid també ha lamentat després que les negociacions “avancen molt lentament o gairebé no avancen”-, i suggereix més mesures com ara ampliar el parc de lloguer social, un mínim de 100 inspectors per fer complir la legislació, una partida “robusta” per a la nova llei de barris o un increment de l’impost de transmissions patrimonials. “Escoltaré les explicacions del govern d’Espanya i buscaré ponts de col·laboració, estem oberts a escoltar qualsevol proposta que pugui haver-hi”, ha reiterat Illa, que diu que no li “tremolaran les cames” a l’hora de ser valents per aplicar propostes “que parteixen del principi de realitat”. En aquest sentit, s’ha compromès pel que fa al règim sancionador i a prioritzar l’habitatge “com un dret i no un bé mercantil”, per la qual cosa estan parlant també amb entitats del sector. El president ha recordat a Albiach que “cap altra comunitat” ha posat sobre la taula un plantejament “tan ambiciós” com Catalunya.