Estat francès
Emmanuel Macron nomena François Bayrou com a nou primer ministre francès
El líder centrista prendrà possessió aquesta tarda al Palau de Matignon
L’esquerrana França Insubmisa anuncia que presentarà una moció de censura, però l’ultradretà Reagrupament Nacional es mostra disposada a donar marge al nou cap de govern
El president francès, Emmanuel Macron, ha nomenat François Bayrou com a primer ministre en substitució de Michel Barnier, ha informat aquest divendres el Palau de l'Elisi.
Le Président de la République a nommé M. François Bayrou Premier ministre, et l’a chargé de former un gouvernement.
— Élysée (@Elysee) December 13, 2024
En un breu comunicat, la presidència francesa explica que Macron ha encarregat al líder del centrista Moviment Democràtic (MoDem) i alcalde de Pau que formi el nou gabinet. Macron i Bayrou s’han reunit aquest matí abans de l’anunci, però segons mitjans francesos, en la trobada el president hauria ofert al seu aliat ser el número dos d’un govern encapçalat pel macronista Roland Lescure. D’acord amb el diari Le Monde, Bayrou ha rebutjat la proposta i plantejat com a alternativa el nom de l’ex-primer ministre Bernard Cazeneuve, que Macron ha rebutjat. Davant la possibilitat d’una sortida dels centristes de la coalició presidencial, el cap d’estat ha canviat finalment de parer i ha decidit ungir Bayrou, segons el mateix mitjà.
La presa de possessió de Bayrou se celebrarà aquest divendres a la tarda al Palau de Matignon, la residència oficial del primer ministre.
Nou dies després de la moció de censura que ha forçat la dimissió de Barnier i el seu govern, Bayrou, de 73 anys, es convertirà en el quart cap de l’executiu aquest any a l’Estat francès. Després de l’efímer mandat de l’exnegociador del Brexit, el més breu d’ençà de la Segona Guerra Mundial, resta per veure si el nou primer ministre sobreviurà a una nova moció de censura.
La presidenta de La França Insubmisa (LFI) a l’Assemblea Nacional, Mathilde Panot, ha apuntat que el seu grup presentarà un vot de censura per impedir “la continuïtat de les polítiques” de Macron amb Bayrou. “Hi haurà dues opcions per als diputats: el suport al rescat de Macron o la censura. Nosaltres hem triat la nostra”, ha indicat. El secretari general del Partit Comunista Francès (PCF), Fabien Roussel, ha considerat l’elecció de Bayrou "una mala notícia” i ha preguntat si el nou cap de govern “persistirà en voler imposar una política que ha fracassat” i ha estat rebutjada per l’Assemblea. “Demanem un canvi de rumb polític, respecte al Parlament i no el 49.3”, en al·lusió a l’article de la Constitució que permet tirar endavant projectes de llei sense l’aval de la cambra.
Une candidature de plus au sursis d'Emmanuel Macron.
— Mathilde Panot (@MathildePanot) December 13, 2024
Deux choix clairs s'offrent au pays : la continuité des politiques de malheur avec François Bayrou ou la rupture.
Deux choix s'offriront aux députés : le soutien au sauvetage de Macron ou la censure.
Nous avons fait le…
En canvi, el president del Reagrupament Nacional, Jordan Bardella, ha descartat presentar o donar suport d’entrada a una moció de censura contra Bayrou i s’ha mostrat partidari d’esperar a conèixer les seves polítiques. No obstant, ha recordat al nou primer ministre que “ni té legitimitat democràtica ni la majoria a l’Assemblea Nacional”. La líder del partit ultradretà, Marine Le Pen, ha instat Bayrou a fer allò que Barnier no va voler: “entendre i escoltar l’oposició per elaborar uns pressupostos raonables i meditats”. “Qualsevol altra política, que només seria un prolongament del macronisme, rebutjat dues vegades a les urnes, només portarà al bloqueig i al fracàs”, ha advertit.
Après de longues tergiversations, le président de la République a décidé de nommer François Bayrou à Matignon. Soucieux de l’impérieuse nécessité de protéger les Français, nous lui demandons d’entreprendre ce que son prédécesseur n’a pas voulu faire : entendre et écouter les…
— Marine Le Pen (@MLP_officiel) December 13, 2024
La moció de censura que va fer caure el govern de Barnier, presentada per l’esquerrà Nou Front Popular, va tirar endavant gràcies als vots del Reagrupament. Sense el suport de l’extrema dreta, és poc probable que una nova iniciativa en el mateix sentit pugui prosperar.