Política

Macron empeny la reforma

CALENDARI

El govern presenta al Consell de Ministres el contestat sistema de jubilació, que serà debatut al febrer al Parlament

Les protestes revifen arreu del país després d’haver decaigut en les últimes setmanes

Emma­nuel Macron es manté ferm en la reforma de les pen­si­ons. Després de dos anys de nego­ci­a­ci­ons amb la patro­nal i els sin­di­cats i set set­ma­nes de vagues i pro­tes­tes –la mobi­lit­zació social més nom­brosa a França des del 2010–, el govern francès va pre­sen­tar ahir aquesta con­tes­tada mesura al Con­sell de Minis­tres. El 17 de febrer hau­ria de començar a ser deba­tuda a l’Assemblée Nati­o­nale.

Davant la fer­mesa de l’exe­cu­tiu, dese­nes de milers de per­so­nes van expres­sar la seva opo­sició en la sisena vaga gene­ral –amb cert impacte en el sec­tor públic i molt menor en el pri­vat– con­vo­cada des de prin­ci­pis de desem­bre. La pre­sen­tació de la reforma no va com­por­tar gai­rebé cap sor­presa. Els pun­tals del polèmic text són: la con­versió de l’actual sis­tema de 42 règims de cotit­zació (en què algu­nes pro­fes­si­ons dis­po­sen de con­di­ci­ons espe­ci­als de jubi­lació) en un únic sis­tema uni­ver­sal per punts. El càlcul de la jubi­lació a par­tir dels punts acu­mu­lats al llarg de tota la car­rera, en lloc dels sis últims mesos de salari en el cas dels fun­ci­o­na­ris o els 25 millors anys en el sec­tor pri­vat. La intro­ducció d’una edat d’equi­li­bri de jubi­lació, que pre­miarà aquells que es reti­rin més tard i san­ci­o­narà els que ho facin abans, encara que es jubi­lin a par­tir de l’edat legal (62 anys).

Una de les nove­tats d’ahir va con­sis­tir en la pre­sen­tació d’un estudi, de 1.000 pàgines, sobre l’impacte de la mesura. D’aquesta manera, l’exe­cu­tiu vol convèncer “del caràcter mas­si­va­ment redis­tri­bu­tiu d’aquesta reforma de progrés social”, insis­tia el pri­mer minis­tre, Édouard Phi­lippe, en una entre­vista al diari La Croix. Resulta curi­osa la manera com el macro­nisme adorna amb adjec­tius rela­ci­o­nats amb la justícia social una mesura d’ins­pi­ració neo­li­be­ral, que pot afe­blir el sis­tema públic de jubi­lació.

La reforma ser­virà per dis­mi­nuir la des­pesa pública des­ti­nada a les pen­si­ons, de l’actual 14% del PIB a un 12,9% el 2050. I això, unit al pro­ba­ble enve­lli­ment de la població, amenaça amb una dis­mi­nució de les futu­res pen­si­ons.

“És un pla injust”

Segons l’estudi d’impacte fet pel govern, pràcti­ca­ment tots aquells per­fils que es jubi­lin als 62, 63 o 65 anys hi sor­ti­ran per­dent amb el nou sis­tema. Només se’n bene­fi­ci­a­ran els que ho facin als 66 o 67 anys. De fet, l’exe­cu­tiu pre­veu esta­blir “l’edat d’equi­li­bri” de jubi­lació als 65 anys el 2037 –quan es jubi­la­ran els pri­mers afec­tats pel nou sis­tema– i que es per­llon­garà amb el pas de les dècades. Així, s’allar­garà de facto l’edat de jubi­lació, mal­grat la pro­mesa elec­to­ral de Macron de no modi­fi­car-la més enllà dels 62.

“Aquesta reforma és injusta, farà que tre­ba­llem més temps”, va lamen­tar Phi­lippe Mar­ti­nez, secre­tari gene­ral de la CGT, que, junt amb Force Ouvrière i el sin­di­cat Sud-Soli­dai­res, impul­sen les pro­tes­tes. Entre 1,3 mili­ons de per­so­nes (sin­di­cats) i 249.000 (Minis­teri de l’Inte­rior) van mani­fes­tar-se ahir arreu del ter­ri­tori. Una altra jor­nada naci­o­nal de mobi­lit­zació supe­rior a la de la set­mana pas­sada, en què havia decai­gut força, sense asso­lir la forta presència de mani­fes­tants del 5 de desem­bre.

“S’està pro­duint una con­vergència de llui­tes. Hem estat la loco­mo­tora de la mobi­lit­zació i ara veiem com s’hi estan afe­gint nous sec­tors”, va defen­sar Char­lotte Dele­tre, de 27 anys, una maqui­nista pre­sent a la mani­fes­tació a París que va estar 45 dies en vaga il·limi­tada. Aquesta set­mana s’ha aca­bat pràcti­ca­ment l’atu­rada en els trans­ports, la més llarga en la història recent de França. Tan­ma­teix, blo­que­jos als ports, en cen­trals nucle­ars, talls d’elec­tri­ci­tat foca­lit­zats o mediàtiques acci­ons d’advo­cats o pro­fes­sors han pres el relleu. Unes ini­ci­a­ti­ves de menor impacte econòmic, però de gran reper­cussió mediàtica.

61
per cent
de francesos desitgen que sigui retirat el pla de reforma de les pensions.
249.000
persones
van manifestar-se ahir arreu de França en una altra jornada de vagues i protestes.

El veneçolà Guaidó, rebut a l’Elisi

Enric Bonet

Emmanuel Macron es va reunir ahir a la tarda a París amb Juan Guaidó, l’autoproclamat president de Veneçuela. Després de la seva trobada dimarts a Londres amb el primer ministre britànic, Boris Johnson, i el seu pas abans-d’ahir pel Fòrum de Davos, el dirigent veneçolà va obtenir el reconeixement de ser rebut al Palau de l’Elisi. La trobada amb Macron va celebrar-se, però, a porta tancada i sense una roda de premsa conjunta entre tots dos dirigents. L’escala parisenca de Guaidó va tenir lloc la vigília del seu aterratge avui a Madrid, on Pedro Sánchez ha desestimat reunir-se amb ell, una decisió criticada tant per la dreta espanyola com per Felipe González, que el considera “l’únic” dirigent legítim de Veneçuela.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia