Política

Retorn ‘exprés’ a la presó

Hores després del recurs de la fiscalia, el jutjat suspèn el tercer grau i el 100.2 als presos polítics, que perden els permisos per sortir a treballar i els caps de setmana

Fa una inèdita “interpretació extensiva” de la llei per dictar-ho

Els presos polítics van reingressar a Lledoners després d’un míting unitari

De cap a la presó, altra vegada, i per la via ràpida. En el ter­mini rècord de poc més de tres hores, la fis­ca­lia va pre­sen­tar recur­sos i el jut­jat de vigilància peni­tenciària els va accep­tar per sus­pen­dre d’imme­diat l’apli­cació, men­tre no els resol en el fons, del règim de ter­cer grau a cinc dels pre­sos polítics de l’1-O –Oriol Jun­que­ras, Raül Romeva, Joa­quim Forn, Jordi Sànchez i Jordi Cui­xart–, con­ce­dit avui fa just 15 dies, que els per­me­tia sor­tir els caps de set­mana de la presó i només anar-hi a dor­mir entre set­mana. Tot indica, a més, que en breu els altres con­dem­nats (Carme For­ca­dell, Dolors Bassa, Jordi Turull i Josep Rull) enfi­la­ran el mateix camí. Per ordre de la jut­gessa, Maria Jesús Arnau Sala, els afec­tats ja tam­poc podran sor­tir des d’avui les hores que tenien auto­rit­za­des per tre­ba­llar o fer tas­ques de volun­ta­riat, segons l’arti­cle 100.2 del règim peni­ten­ci­ari.

Tots van rein­gres­sar ahir junts a Lle­do­ners poc després de les vuit del ves­pre en llaor de mul­ti­tud, tot i que Sànchez va arri­bar uns minuts més tard. Alguns d’ells, de fet, ja havien donat per fet en les seves apa­ri­ci­ons públi­ques els últims dies que aquests petits espais de lli­ber­tat dura­rien poc perquè el Suprem vol­dria con­ti­nuar exer­cint “ven­jança, i no justícia”. No va ser, doncs, cap sor­presa, tot i que segu­ra­ment pocs pen­sa­ven que tot ani­ria tan ràpid. “S’acu­mu­len les evidències que posen en dubte la volun­tat de diàleg del govern espa­nyol”, acu­sava el pre­si­dent Quim Torra en una com­pa­rei­xença ins­ti­tu­ci­o­nal al ves­pre, en què exi­gia a Pedro Sánchez que “aturi les hos­ti­li­tats” con­tra els inde­pen­den­tis­tes, ja que la fis­ca­lia depèn d’ell.

Míting con­junt

Abans de tor­nar a la presó per no sor­tir-ne en temps, els polítics van pro­ta­go­nit­zar a la porta un breu, impro­vi­sat i avui dia inèdit acte con­junt mun­tat per Òmnium Cul­tu­ral, amb record inclòs a For­ca­dell i Bassa, en què van dei­xar clar que no pen­sen renun­ciar a les seves idees ni a la seva lluita. “De la presó se’n surt, i en sor­ti­rem per gua­nyar i por­tar aquest país a la lli­ber­tat”, pro­cla­mava Jun­que­ras, que cons­ta­tava que els tenen “molta por” i els volen tan­cats per no “inci­dir en la política i la soci­e­tat cata­la­nes, ja que no poden per la via de les majo­ries soci­als i par­la­mentàries”. “Això nos­tre ha de tenir sen­tit, demano als que tenen res­pon­sa­bi­li­tats que no espe­rem que ens fumin gar­ro­ta­des per anar a l’una”, implo­rava Turull. “No defa­lliu perquè sou exem­ple de coratge”, cri­dava Cui­xart, men­tre ins­tava sobre­tot el jovent a “deso­beir” les lleis injus­tes.

Qüestió d’hores

La decisió sobre la fi de l’ano­me­nat règim de semi­lli­ber­tat va ser un vist i no vist. Poc després del mig­dia, la fis­ca­lia pro­vin­cial de Bar­ce­lona comu­ni­cava que, tot i tenir un mes de ter­mini per fer-ho, havia anat per feina i aca­bava d’inter­po­sar recurs davant del jut­jat de vigilància peni­tenciària número 5 de Cata­lu­nya con­tra la reso­lució del 14 de juliol de la secre­ta­ria de Mesu­res Penals, Rein­serció i Atenció a la Víctima, que depèn del Depar­ta­ment de Justícia, que con­ce­dia el ter­cer grau als pre­sos polítics a par­tir de la pro­posta que la junta de trac­ta­ment de la presó de Lle­do­ners havia fet el dia 2. En con­cret, el recurs era per a cinc d’ells, ja que la fis­ca­lia excu­sava que els casos de Bassa, Turull i Rull s’esta­ven “estu­di­ant”, o més aviat adme­tia que no tenia prou per­so­nal dis­po­ni­ble per anar encara més ràpid, tot i que ja hi tre­ba­lla­ven “fis­cals en període d’estiu”.

La fis­ca­lia havia avi­sat que “valo­ra­ria” por­tar el cas a l’òrgan sen­ten­ci­a­dor; és a dir, al Tri­bu­nal Suprem, si calia apel·lar la decisió del jut­jat. Però de moment no li caldrà. Els recur­sos exi­gien que es produís un “efecte sus­pen­siu” imme­diat del ter­cer grau, tot aco­llint-se a la dis­po­sició addi­ci­o­nal 5a de la llei orgànica del poder judi­cial que així ho per­met si es donen tres con­di­ci­ons: si són delic­tes greus, si es refe­rei­xen a l’apli­cació del ter­cer grau i si es tracta d’un recurs d’apel·lació. El mateix fis­cal reco­nei­xia que això últim no es com­pleix, ja que el seu era tot just un pri­mer recurs d’alçada, però tant és: el jut­jat en va fer la “inter­pre­tació exten­siva” que li dema­nava el recurs, i cap a quarts de qua­tre de la tarda va eme­tre la pro­vidència que decla­rava la sus­pensió de la clas­si­fi­cació de ter­cer grau dels pre­sos, i orde­nava la tra­mi­tació “pre­fe­rent i urgent” del cas, per la qual cosa va ator­gar tres dies a les defen­ses per pre­sen­tar al·lega­ci­ons a l’escrit del fis­cal. Alguns experts ja es posa­ven ahir mateix les mans al cap: “És el pri­mer cop que un recurs con­tra una decisió admi­nis­tra­tiva té efec­tes sus­pen­sius i es deixa sense efecte un ter­cer grau abans que es dicti reso­lució judi­cial. No hi ha pre­ce­dent”, deia a Twit­ter la pena­lista Mireia Bala­guer, que recor­dava que ni té suport en la llei pro­ces­sal ni tan sols s’ha tra­mi­tat com a mesura cau­te­lar.

La mateixa jut­gessa de Lle­do­ners, que fins ara havia ava­lat els per­mi­sos del 100.2 posant en dubte fins i tot molts dels argu­ments de la fis­ca­lia, doncs, ahir va can­viar de cri­teri i, a més del ter­cer grau, de facto també va sus­pen­dre l’apli­cació del 100.2 que s’havia anat con­ce­dint als pre­sos des del gener i el febrer, ja que la seva decisió implica que els afec­tats tor­nen al règim de segon grau, que tot just els per­met 36 sor­ti­des pun­tu­als a l’any, sense cap permís extra. El canvi sob­tat de posició arriba pocs dies després de la dura, i també inèdita, reso­lució del Suprem la set­mana pas­sada, que va obviar tota la juris­prudència exis­tent per decla­rar-se com­pe­tent per deci­dir –per dero­gar-la– sobre la con­cessió del 100.2 a For­ca­dell, tot arra­bas­sant així sense con­tem­pla­ci­ons a les audiències pro­vin­ci­als el con­trol sobre el com­pli­ment de les con­dem­nes. El tri­bu­nal, a més, fins i tot va retreure en certa manera als jut­jats fins ara com­pe­tents que no hagin apli­cat prou duresa d’acord amb la gra­ve­tat de les penes impo­sa­des. Fonts del Depar­ta­ment de Justícia indi­ca­ven ahir que les jun­tes de trac­ta­ment de les pre­sons ara “hau­ran d’estu­diar cadas­cun dels casos i pren­dran les deci­si­ons que con­si­de­rin opor­tu­nes”, en relació amb el règim de vida dels pre­sos, tot i que serà difícil que en pro­po­sin una fle­xi­bi­lit­zació que per­meti recu­pe­rar d’imme­diat els per­mi­sos per sor­tir a tre­ba­llar o fer volun­ta­riat, tenint en compte el mar­catge impla­ca­ble del Suprem.

En tot cas, un cop la jut­gessa cata­lana s’hagi pro­nun­ciat sobre el fons dels recur­sos d’ahir, pro­ba­ble­ment el cas arribi en últim terme al mateix Suprem per l’apel·lació d’una o altra part –la pro­vidència ja feia tra­duir ahir al cas­tellà la reso­lució ini­cial–, un fet que pot allar­gar mesos el procés, durant els quals serà com­pli­cat que es torni a accep­tar un 100.2 per a cap dels pre­sos. En tot cas, serà lla­vors quan es com­pro­varà si el tri­bu­nal admet els per­mi­sos a par­tir d’un quart del com­pli­ment de la con­demna –com ja és el cas dels Jor­dis, men­tre que la majo­ria de la resta hi arri­ba­ran entre el gener i el febrer del 2021– o bé si obliga que n’hagi pas­sat almenys la mei­tat, com reco­mana la llei i ja sem­blava decan­tar-se la set­mana pas­sada.

“No han modificat la personalitat”

El recurs de la fiscalia justifica la petició de derogar el tercer grau als presos polítics en arguments similars als que la mateixa jutgessa ja havia tombat quan va autoritzar els permisos del 100.2. Entre altres raons, així, el recurs se sustenta en la “falta d’assumpció dels delictes” i la “manca de penediment” dels presos. El text recorda que la “finalitat primordial” de les institucions penitenciàries és la reeducació i la reinserció social. Això últim entén que ja es donava i es dona en el cas dels presos polítics i, per tant, implícitament considera que no els cal més temps al carrer. Sobre la reeducació, justifica que veu en ells una “manca de modificació dels trets de la personalitat relacionats amb l’activitat delictiva”, ja que continuen reconeixent els fets, però considerant que no són delicte. A partir d’aquí, retreu que no hi ha hagut una “evolució” en ells i “no han superat “cap programa específic de tractament per superar aquest dèficit, ni s’ha produït el necessari atansament progressiu amb l’exterior”. Amb això últim, es refereix al fet que el tercer grau té com a objectiu facilitar la inserció laboral “i, per tant, està lligat amb el segon grau”. I segons la fiscalia, la progressió ha d’haver estat preparada amb un “nombre suficient de permisos ordinaris de segon grau”, i no és el cas. El fiscal, així, diu que el permís és “prematur”, després de poc temps de compliment de la pena imposada, i que “es frustren les finalitats de la pena de prevenció especial” en donar a l’intern una sensació de “persona privilegiada”.

A més, considera que el tercer grau “buida” el contingut de la pena, i en veu la concessió “incompatible amb la necessària realització dels objectius retributius i de prevenció general i especial de la pena”. És a dir, amb la necessària “intimidació al delinqüent” perquè no ho torni a fer.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia