L’odissea de poder votar

Votar no és un dret inhe­rent dels ciu­ta­dans dels Estats Units: és un dret per al qual cal superar obs­ta­cles, no come­tre cap errada mínima i der­ro­tar, espe­ci­al­ment si s’és d’una mino­ria racial o un sec­tor vul­ne­ra­ble, un sis­tema que sem­bla des­ti­nat a desin­cen­ti­var posar una pape­reta en una urna.

La quin­zena esmena de la Cons­ti­tució, esta­blerta el 1870, espe­ci­fica que es pro­hi­beix dene­gar al ciu­tadà el dret a vot. No diu res, però, de fer la vida impos­si­ble a mili­ons de per­so­nes a l’hora d’exer­cir-lo.

Votar es con­ver­teix en una decisió activa des de la fase més ini­cial. Es cal­cula que un 24% de la població dels EUA no està regis­trada per votar: més de 50 mili­ons de per­so­nes que no poden for­mar part del joc polític per un sis­tema que no els col·loca automàtica­ment al cens d’elec­tors.

En alguns estats és obli­ga­tori fer-ho cada vegada que hi ha elec­ci­ons; a d’altres, si algú no ha votat en un nom­bre deter­mi­nat de comi­cis, pro­ce­dei­xen a una purga de la qual no avi­sen. Aquest és només el pri­mer pas d’una cursa d’obs­ta­cles que té una bar­rera impor­tant el mateix dia de les elec­ci­ons: que sem­pre se cele­brin el pri­mer dimarts de novem­bre, dia labo­ra­ble, fa que molts hagin de triar si anar a la feina o fer cues durant hores.

La limi­tació d’accés als col·legis elec­to­rals és una de les quei­xes més rei­te­ra­des, un aspecte que afecta prin­ci­pal­ment comu­ni­tats mar­gi­na­des i mino­ries raci­als. Una enquesta del 2016 va detec­tar que els votants negres havien d’espe­rar 16 minuts per poder votar; els blancs no arri­ba­ven als 10 minuts.

Geòrgia és un cas para­digmàtic de la supressió de vot: els recin­tes elec­to­rals s’han reduït un 10%, tot i que el nom­bre de vots ha aug­men­tat en 2 mili­ons, prin­ci­pal­ment en dis­tric­tes de mino­ries raci­als. Durant el període de vot anti­ci­pat ja s’han vist espe­res de més de 10 hores en bar­ris de majo­ria afro­a­me­ri­cana. En dis­tric­tes rics i pre­do­mi­nant­ment blancs, el mateix dia i a la mateixa hora, votar no cos­tava més d’un quart d’hora.

Cada estat és qui posa la nor­ma­tiva: nor­mal­ment els repu­bli­cans jus­ti­fi­quen les res­tric­ci­ons com a mesu­res necessàries per evi­tar un frau elec­to­ral que, d’altra banda, és ine­xis­tent. Unes mesu­res amb un rere­fons racista i apo­rofòbic, que afec­ten sec­tors que, tra­di­ci­o­nal­ment, sem­pre han donat suport als demòcra­tes.

Una de les mesu­res que ama­guen un com­po­nent racial més potent són les ano­me­na­des lleis d’inha­bi­li­tació: en un sis­tema judi­cial esbi­ai­xat con­tra els afro­a­me­ri­cans, a més de cinc mili­ons de nord-ame­ri­cans se’ls ha estri­pat el dret a vot per haver estat con­dem­nats per qual­se­vol delicte. Alguns el recu­pe­ren pagant quan­ti­tats inas­se­qui­bles per a gent que acaba de sor­tir de la presó, d’altres no el recu­pe­ren mai. També hi ha les lleis d’iden­ti­fi­cació, que han res­sor­git en els últims anys i obli­guen a pre­sen­tar un car­net amb foto a l’hora de votar. En un país on no hi ha un docu­ment d’iden­ti­tat obli­ga­tori, tenir un car­net de con­duir o pas­sa­port només està a l’abast de qui en pot pagar el preu.

Les mesu­res per com­pli­car el vot són incomp­ta­bles: a Penn­silvània, un dels estats clau, el prin­ci­pal perill és el feno­men de les “but­lle­tes nues”: si la pape­reta està dins un sobre i no en dos, queda automàtica­ment anul·lada.

A altres estats, la sig­na­tura a la but­lleta ha de ser idèntica a la que hi hagi al regis­tre; d’altres inva­li­den pape­re­tes per haver mar­cat la case­lla amb un bolígraf del color equi­vo­cat. Els llocs web amb infor­mació de què cal fer per poder votar es mul­ti­pli­quen, i fins i tot l’expre­si­dent Barack Obama va fer un vídeo de manual per als votants.

Hi ha més de 300 deman­des judi­ci­als en 44 estats sobre vul­ne­ració del dret a vot. Per si no n’hi hagués prou, aquesta vegada s’ha d’afe­gir una nova etapa a l’odis­sea: les mesu­res imple­men­ta­des pel con­text pandèmic. Una altra prova de foc per a un sis­tema que no afa­vo­reix el que se suposa que és un dels drets fona­men­tals d’uns ciu­ta­dans que viuen en democràcia.

Fal­ten 8 dies