La nova llei estatal d’enjudiciament criminal proposa que els fiscals i no els jutges dirigeixen les investigacions

L’avant­pro­jecte de la nova llei esta­tal d’enju­di­ci­a­ment cri­mi­nal pro­posa que siguin els fis­cals i no els jut­ges els que diri­gei­xin les inves­ti­ga­ci­ons, segons ha avançat ’El País’ i ha con­fir­mat l’ACN.

El docu­ment apunta que els jut­ges es limi­ta­ran a ser àrbi­tres en els pro­ce­di­ments judi­ci­als per garan­tir el res­pecte dels drets de tots els impli­cats. D’altra banda, es pro­hi­beix que els par­tits polítics, les orga­nit­za­ci­ons públi­ques o els sin­di­cats puguin ser acu­sa­ci­ons popu­lars en els pro­ces­sos judi­ci­als. L’actual llei d’enju­di­ci­a­ment judi­cial és del 1882.

El minis­tre de Justícia, Juan Car­los Campo, ha expli­cat que por­tarà l’avant­pro­jecte al Con­sell de Minis­tres en les pròximes set­ma­nes. Si la norma acaba pros­pe­rant, les fun­ci­ons dels jut­ges serien les d’auto­rit­zar o dene­gar mesu­res que supo­sin una ingerència en els drets fona­men­tals, asse­gu­rar el dret dels inves­ti­gats al fet que es prac­ti­quin les diligències per a la seva defensa i resol­dre la intenció de vícti­mes o acu­sa­ci­ons popu­lars d’inter­ve­nir en el procés. D’aquesta manera, els jut­ges dei­xa­rien de rebre les denun­cies direc­ta­ment i ates­tats poli­ci­als.

Per con­tra, el fis­cal pas­sa­ria a diri­gir la inves­ti­gació i serà l’encar­re­gat d’ini­ciar i dema­nar a la poli­cia judi­cial la inves­ti­gació per escla­rir els fets en qüestió, conèixer els res­pon­sa­bles, adop­tar o dema­nar al jutge que s’adop­tin mesu­res cau­te­lars, sos­te­nir l’acu­sació en el judici oral i vet­llar pel com­pli­ment de les sentències, entre d’altres.

A més, li atorga només al fis­cal la capa­ci­tat d’infor­mar sobre el procés i sense l’auto­rit­zació d’aquest ni els governs ni els òrgans poli­ci­als podran donar dades d’una causa.

D’altra banda, l’avant­pro­jecte inclou modi­fi­ca­ci­ons pel que fa a l’exer­cici de l’acu­sació popu­lar, que no podrien exer­cir ni les per­so­nes jurídiques públi­ques, ni els par­tits polítics ni els sin­di­cats.

El text incor­pora també can­vis pel que fa a l’ús de les ron­des de reco­nei­xe­ment visual, la inter­venció de tru­ca­des –que només podrà auto­rit­zar el fis­cal i que no es podran fer mai en el cas de con­ver­ses amb l’advo­cat de l’acu­sat– i excep­ci­ons a l’exempció del deure de denun­ciar en cas de vin­cles fami­li­ars.

En una inter­venció al Congrés, Campo ha expres­sat el seu desig que la norma sigui “pro­ducte d’un pro­fund diàleg amb totes les for­ces polítiques i els mem­bres de la comu­ni­tat jurídica”. El minis­tre ha afir­mat que l’ante­rior llei està “total­ment des­fa­sada” i no encaixa amb la rea­li­tat actual.

Campo ha defen­sat que la nova norma pro­po­sarà una regu­lació com­pleta i deta­llada de la infor­mació judi­cial, regu­larà les comu­ni­ca­ci­ons i esta­blirà impor­tants limi­ta­ci­ons diri­gi­des a la pro­tecció de la inti­mi­tat de les vícti­mes menors, la pro­tecció de la inte­gri­tat, honor i inti­mi­tat dels inves­ti­ga­dors, pèrits o altres inter­vi­nents, limi­tant per exem­ple la difusió pública de la seva imatge.