rasclet
EL
No ens proposeu fum
no és amor,
és interès”
No hi havia pla B; ni lideratge polític i social, i, a més, ens enganyem amb massa retòrica literària plena de simbolisme polític però buida d'efectivitat real. Siguem clars: les receptes de José Montilla –refer el pacte estatutari i reforçar el pacte constitucional– i Artur Mas –refundar la relació Catalunya-Espanya– són poc creïbles si no canvia primer l'actual mapa polític català. Quina força nova té Montilla per tirar endavant la seva proposta? Cap. I Mas? Tampoc. Ni els amics del PSOE (gràcies per haver posat l'advocat de l'Estat i els membres progressistes del TC a mutilar l'Estatut), ni el PP, els socis d'Alícia Sánchez-Camacho (per cert, com demanarà el vot a qui ha perjudicat tant?), estan per pactar el reconeixement de la identitat nacional de Catalunya, i molt menys per ser justos econòmicament amb aquest país. Ens volen a Espanya; però no és amor, és interès. Desitgen els nostres diners, sense els quals anirien coixos. Algú sap com aconseguir alguna cosa d'Espanya sense l'ús legal de la força? Cada cop és més clar que només serveix tenir coratge i capacitat de pressió (diputats) suficient al Congrés per collar el govern de torn. Ni amics, ni socis, ni res. A Catalunya li cal una Generalitat forta, cohesionada i lliure d'hipoteques espanyoles, que usi el potencial dels diputats al Congrés en benefici del país. Que es cobri cada suport. La resta només són bones intencions.
