Per què hi seré

Farà calor. O pot­ser caurà un xàfec. Tant se val: hi aniré. No vaig votar ni sí ni no a l'Esta­tut reta­llat. Però no puc enten­dre que un tri­bu­nal desig­nat pel PP i el PSOE pugui alte­rar la substància d'una llei fruit d'un pacte polític entre els dos par­tits majo­ri­ta­ris de Cata­lu­nya i el govern espa­nyol. Una llei apro­vada pel Par­la­ment català, esme­nada i apro­vada pel Par­la­ment de l'Estat i refe­ren­dada pel poble català.

Per això aniré a la mani­fes­tació del 10 de juliol. I també perquè trobo anti­de­mocràtic, fins i tot inhumà, que algú es vegi amb cor de decre­tar que la llen­gua cata­lana no pot ser d'ús pre­fe­rent al seu ter­ri­tori. Per totes això hi aniré. I també perquè no puc accep­tar que el pre­si­dent del meu país, líder d'una opció política que no he votat mai però que res­pecto, sigui tit­llat de fei­xista per la diri­gent d'un par­tit espa­nyol que s'ha negat a fer una con­demna categòrica del fran­quisme.

Seré un entre milers. Al cos­tat dels polítics valents que fan lleis per pro­moure el cine català. I al cos­tat dels polítics medi­o­cres que no paren d'embo­li­car la troca. Al cos­tat de l'empre­sari que vol­dria l'aco­mi­a­da­ment gratuït. I al cos­tat del sin­di­ca­lista que defensa el lloc de tre­ball per­petu. Amb tots els qui estem tips que se'ns espoliï fis­cal­ment i se'ns vexi naci­o­nal­ment. Perquè som una nació i volem deci­dir en lli­ber­tat.