Política

anàlisi

Fracàs o creixement

Evi­den­ciar que el recent procés esta­tu­tari ens ha por­tat al fracàs, després de la sentència del Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal, no impe­deix poder-ne treure un pro­fit col·lec­tiu. Els difícils moments actu­als, segu­ra­ment plens de sor­presa, incre­du­li­tat i indig­nació, davant la manca de res­pecte ins­ti­tu­ci­o­nal i democràtic cap a la norma fona­men­tal de Cata­lu­nya apro­vada per referèndum, ens han de per­me­tre créixer. Tot menys la resig­nació. Amb la redacció final de la reso­lució podrem conèixer els mati­sos jurídics, alguns relle­vants, però el més impor­tant ja se sap.

El TC no ha accep­tat l'evo­lució democràtica de l'Estat. La gran­desa de la democràcia és que la història dels esde­ve­ni­ments pot evo­lu­ci­o­nar a través l'impuls dels vots, de les pro­pos­tes polítiques recol­za­des pels par­tits i de la soci­e­tat civil orga­nit­zada pacífica­ment. L'Esta­tut ha estat el resul­tat de tots aquests nivells democràtics fets pos­si­bles a Cata­lu­nya. El TC, empre­so­nat per una inter­pre­tació rígida i immo­bi­lista de la Cons­ti­tució espa­nyola, no ha permès que la democràcia ens sigui útil per avançar. Amb la reta­llada i escapçada de l'Esta­tut, el TC tam­poc no ha estat útil a l'Estat.

El TC s'ha expres­sat molt política­ment i gens jurídica­ment. Perquè si alguna funció ha de tenir el Dret i la tècnica d'inter­pre­tació jurídica, és la de faci­li­tar la democràcia, faci­li­tar el progrés. Espa­nya a través del TC, la de 30 anys després del procés de la Tran­sició, ha optat per ren­dir-se a l'immo­bi­lisme democràtic. Té raó Mas quan diu que el pacte cons­ti­tu­ci­o­nal ha que­dat molt tocat. També va que­dar tocat amb el 23-F, però la meta­bo­lit­zació política va ser ràpida i va tri­om­far en la rebaixa d'expec­ta­ti­ves d'auto­go­vern a Cata­lu­nya els anys poste­ri­ors.

Veu­rem quan ens dura el sotrac col·lec­tiu i que serem capaços de cons­truir a par­tir d'ara. Estem vivint un nou toc d'atenció de l'Espa­nya una i indis­so­lu­ble. La pre­tesa rea­li­tat plu­ri­na­ci­o­nal de l'Estat con­tem­plada cons­ti­tu­ci­o­nal­ment és més que una fal·làcia. És clar que hi ha dues vares de mesu­rar el con­cepte nació, una amb eficàcia jurídica i l'altre sense, total­ment buida de con­tin­gut. Sen­zi­lla­ment una que nega l'altra. La Nación espa­nyola s'invoca cons­ti­tu­ci­o­nal­ment per asse­gu­rar-ne la seva hege­mo­nia i la indis­so­lu­bi­li­tat ter­ri­to­rial. La nació cata­lana exis­teix només per que s'han de ren­dir a l'evidència social i cul­tu­ral però cal dei­xar clar que no té ni pot tenir en el futur cap trans­cendència política ni inter­pre­ta­tiva.

I no ens enga­nyem, és en aquesta por abso­luta a quin con­tin­gut se li ha de donar al con­cepte nació cata­lana, on se situa la inter­pre­tació clara­ment res­tric­tiva efec­tu­ada pel TC en diver­sos àmbits. La nos­tra llen­gua no pot ser d'ús pre­fe­rent ni en les nos­tres ins­ti­tu­ci­ons. El TC ha pre­fe­rit ful­mi­nar la des­cen­tra­lit­zació de la Justícia que afa­vo­rir una reforma de la llei orgànica del poder judi­cial. Para­do­xal­ment l'orga­nit­zació de la Justícia i el Con­sell de Justícia autonòmic podrà ser pos­si­ble en l'Esta­tut andalús que no ha estat objecte de recurs, i no en el català.

Ara, amb ambició, convé apro­fi­tar la força del patri­moni col·lec­tiu asso­lit amb aquest procés i redi­men­si­o­nar el futur polític de Cata­lu­nya a par­tir de la cons­ta­tació que no podem accep­tar el fracàs de la democràcia que ens imposa el TC. La plu­ra­li­tat de res­pos­tes des dels diver­sos par­tits no hau­ria d'impe­dir la uni­tat ara. Que no s'enga­nyi CiU quan demana can­vis. El poble català és un sub­jecte polític que espera avançar. Els dos dar­rers governs d'esquer­res ho han entès asso­lint la inco­mo­di­tat política del procés esta­tu­tari. L'abast dels rep­tes futurs de la situ­ació gene­rada són molt pro­funds si no es vol menys­te­nir el recor­re­gut efec­tuat amb l'Esta­tut i amb les múlti­ples con­sul­tes sobi­ra­nis­tes. S'haurà de veure si Estras­burg pot revi­sar la sentència del TC, però men­tres­tant nosal­tres i aquí, ple­gats, som res­pon­sa­bles de saber cap on volem anar.
I fer-ho pos­si­ble.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia