Solé relativitza la caiguda de la participació perquè el 2017 va ser “històrica”
El conseller atribueix el descens al “context de pandèmia” però també al “vot massiu” per correu
Els sufragis emesos per aquesta modalitat, que s’incorporen al final de la jornada, suposen el 5% del cens
El conseller d’Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència, Bernat Solé, ha relativitzat la caiguda de la participació als comicis d’aquest 14 de febrer perquè s’està comparant amb una jornada, la del 21 de desembre de 2017, en què va ser “històrica”. Fins a les sis de la tarda han votat el 45,72% del cens, 22 punts menys que a les eleccions anteriors.
En una roda de premsa des del Parlament, Solé ha atribuït la menor afluència a les urnes en part “al context de pandèmia en el qual ens trobem” però també al “vot massiu” per correu, que en aquestes eleccions ha pujat un 350 per cent. Solé ha recordat que aquest vot s’incorpora a les urnes al final de la jornada i això farà pujar la participació final.
Un total de 269.586 persones han votat per correu, una participació que encara no es reflecteix en els avanços difosos durant la jornada i que representen aproximadament el 5% del cens.
A més, el conseller ha assenyalat que aquestes dades s’estan comparant amb les dels comicis del desembre de 2017, en què la participació va ser “històrica”, la màxima en unes eleccions al Parlament de Catalunya. En canvi, si es comparen amb les del 2012 la diferència es redueix a 10 punts i en relació al 2010 la caiguda és del 3%.
El conseller ha comentat que en altres comicis autonòmics celebrats durant la pandèmia el percentatge de participació final ha voltat el 50%. A les eleccions gallegues de juliol de 2020, la participació va ser d’un 49% i a les celebrades a Euskadi, el mateix dia, va ser del 50,8%.
Solé ha fet una crida a “no abaixar la guàrdia” i “extremar les mesures se seguretat” en el tram final.