Sánchez porta l’IRPF català al Tribunal Constitucional

L’arri­bada a La Mon­cloa de Pedro Sánchez el juny del 2018 va donar pas a una pro­cla­mada volun­tat d’aban­do­nar la inèrcia de Mari­ano Rajoy de prémer el tim­bre del Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal com a via d’impug­nació de lleis de la Gene­ra­li­tat. Després d’un xoc a la comissió bila­te­ral de coo­pe­ració, però, el Con­sell de Minis­tres va pre­sen­tar ahir un recurs d’incons­ti­tu­ci­o­na­li­tat al Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal con­tra l’arti­cle 88 de la llei cata­lana de mesu­res fis­cals, finan­ce­res i admi­nis­tra­ti­ves perquè, segons la minis­tra por­ta­veu, María Jesús Mon­tero, “exce­deix les com­petències autonòmiques” quan “crea una nova cate­go­ria en el que afecta el mínim per­so­nal i fami­liar de l’IRPF”.

Les sus­picàcies que Mon­tero va tras­lla­dar al vice­pre­si­dent amb fun­ci­ons de pre­si­dent, Pere Ara­gonès, afec­ta­ven un total de set arti­cles, però sis ja han estat “cor­re­gits” i la impug­nació al TC ataca només l’esmen­tat arti­cle 88. En l’apar­tat b, aquest arti­cle eleva el mínim per­so­nal i fami­liar actual de 5.550 euros als 6.105 euros “si la suma de les bases liqui­da­bles gene­ral i de l’estalvi del con­tri­bu­ent és igual o infe­rior a 12.450 euros”. “Cata­lu­nya té altres camins com ara una deducció autonòmica a l’IRPF”, sosté Mon­tero.