Política

El català busca al Congrés el tracte donat al castellà

El regla­ment del Congrés no recull expres­sa­ment una pro­hi­bició de par­lar llengües coo­fi­ci­als però els usos i cos­tums han vetat l’ús del català, el basc o el gallec, amb epi­so­dis com el del 2013 amb l’expulsió de Joan Tardà (ERC) de la tri­buna d’ora­dors per part del pre­si­dent de la cam­bra, el popu­lar Jesús Posada, per la insistència en el català. Fins i tot al Senat la pre­si­denta, Pilar Llop, va tallar el’1 de juliol del 2020 la minis­tra Yolanda Díaz per res­pon­dre en gallec al sena­dor del PP per Galícia Xosé Manuel Bar­reiro. En una trin­xera poc pro­cliu al plu­ri­lingüisme, EH Bildu defensa una pro­po­sició no de llei –ava­lada per ERC, Junts, el PDe­CAT, la CUP, el PNB, Podem, BNG, Més País i Com­promís– perquè el català, el basc, el gallec, l’ara­gonès i l’asturià rebin el tracte que té cas­tellà.

La ini­ci­a­tiva a favor de posar fi a la dis­cri­mi­nació de llengües coo­fi­ci­als es debat al ple a la tarda però abans, a dos quarts d’onze del matí i davant els lle­ons Daoíz i Velarde, dipu­tats dels deu par­tits impul­sors com­par­ti­ran un acte de cons­ci­en­ci­ació junt amb la Pla­ta­forma per la Llen­gua, Òmnium Cul­tu­ral, Kont­sei­lua, A Mesa pola nor­ma­li­zación lingüística, Nogara, Cie­men, Ini­ci­a­tiva pol astu­ri­anu i Acció cul­tu­ral del País Valencià.

Bèlgica i Suïssa, miralls

Apro­fi­tant com a metàfora la pro­hi­bició en ple 2021 a l’hemi­ci­cle de la Car­rera de San Jerónimo, la ini­ci­a­tiva exi­geix garan­tir que l’admi­nis­tració de l’estat fun­ci­oni en les dife­rents llengües inde­pen­dent­ment de la ubi­cació de la seu, ja sigui en les Corts com en el Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal, el Suprem, l’Audiència o orga­nis­mes com ara l’Agència Tri­butària o la Segu­re­tat Social,a més d’empre­ses i ens públics com RTVE. “L’estat ha d’assu­mir, i no només retòrica­ment com fins ara, la seva con­dició plu­ri­lingüe i seguir l’exem­ple de Bèlgica, Suïssa, Finlàndia o Canadà”, rei­vin­di­quen els impul­sors.

A més de pro­moure les refor­mes esta­tutàries per sege­llar l’ofi­ci­a­li­tat de les llengües pròpies que encara no són ofi­ci­als en una part o la tota­li­tat del ter­ri­tori on es par­len, la pro­po­sició no de llei impul­sada per EH Bildu, l’inde­pen­den­tisme català i Podem exi­geix esten­dre els drets i deu­res dels que “fins ara només s’ha bene­fi­ciat el cas­tellà”, com ara la capa­ci­tació en llengües pròpies del per­so­nal de totes les admi­nis­tra­ci­ons, inclosa la justícia, gene­ra­lit­zar el seu ús en pàgines ofi­ci­als i el reco­nei­xe­ment a nivell inter­na­ci­o­nal en pari­tat amb el cas­tellà. La ini­ci­a­tiva, ava­lada per més par­tits que mai, obliga el PSOE a retra­tar-se en sen­si­bi­li­tat lingüística davant els socis que li van donar la inves­ti­dura a Pedro Sánchez.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia