Política

Atrapats en la inseguretat

El debat sobre la delinqüència, els atacs als agents i l’islamisme radical concentren l’interès dels informatius

Tot i l’aposta per la fermesa, el president Macron sembla sobrepassat per les pressions de policies i militars

Delinqüència per esmor­zar, atacs con­tra poli­cies per dinar i isla­misme radi­cal per sopar. A l’Estat francès, hi ha qua­tre cade­nes d’infor­mació 24 hores, de què tres pri­va­des i amb nivells d’audiència impor­tants. Un tema aca­para bona part de l’interès mediàtic: el de la inse­gu­re­tat. La cadena CNews, cone­guda com la Fox News fran­cesa, ha expe­ri­men­tat un impor­tant aug­ment del nom­bre d’espec­ta­dors i ha superat BFM TV com la més vista a l’estat veí.

El lide­ratge d’aquest canal d’ultra­dreta sim­bo­litza l’espi­ral de segu­re­tat en què s’ha endin­sat el debat públic i que resulta propícia per a Marine Le Pen, poques set­ma­nes abans de les elec­ci­ons regi­o­nals de finals de juny —la ultra­dreta podria con­quis­tar-hi el seu pri­mer exe­cu­tiu regi­o­nal— i a un any de les pre­si­den­ci­als.

Mal­grat l’aposta del pre­si­dent, Emma­nuel Macron, per la fer­mesa i per posar-se de per­fil amb el pro­blema de la violència poli­cial, l’exe­cu­tiu cen­trista rep cada vegada més crítiques pel balanç en matèria de segu­re­tat. Més de 30.000 per­so­nes, segons els orga­nit­za­dors, van par­ti­ci­par, dime­cres, en una pro­testa con­vo­cada per sin­di­cats de poli­cies davant de l’Assemblée Nati­o­nale, a París. Tot i que aquesta “con­cen­tració ciu­ta­dana” havia estat pre­sen­tada ini­ci­al­ment com un home­natge a dos agents morts recent­ment, va con­ver­tir-se en un acte de denúncia d’una supo­sada “laxi­tud” de la justícia i de pressió als dipu­tats, que deba­ten una llei sobre la “con­fiança” en la justícia que inclourà una esmena que cas­ti­garà amb 30 anys de presó els crims come­sos con­tra poli­cies o gen­dar­mes.

“El pro­blema de la poli­cia és la justícia”, va asse­gu­rar des de l’estrada ins­tal·lada enmig de la pro­testa Fabien Van­he­melryck, secre­tari naci­o­nal del sin­di­cat Alli­ance, que sim­pa­titza amb les tesis d’ultra­dreta. En un fet poc habi­tual, el minis­tre de l’Inte­rior, Gérald Dar­ma­nin, va assis­tir a la pro­testa. Tan­ma­teix, aquest exlloc­ti­nent de Sarkozy que encarna la fer­mesa de Macron va ser xiu­lat pels mani­fes­tants i ràpida­ment va mar­xar-ne.

“Res­ta­blir l’auto­ri­tat”

Com ell, nom­bro­sos diri­gents de dreta i d’extrema dreta van donar suport a la pro­testa, però també des­ta­cats mem­bres dels soci­a­lis­tes, els comu­nis­tes i els verds, amb l’única excepció de la França Insub­misa. Una mos­tra de com les for­ces pro­gres­sis­tes inten­ten adap­tar-se a una espi­ral de segu­re­tat que les sobre­passa.

Les pro­tes­tes poli­ci­als han estat habi­tu­als els últims cinc anys a l’Estat francès, sovint vin­cu­la­des a la falta de mit­jans, a con­ver­tir-se en diana dels atacs giha­dis­tes o a l’ele­vat nom­bre de suïcidis que afecta aquest cos de fun­ci­o­na­ris. No obs­tant això, “la de dime­cres va ser una mani­fes­tació estra­nya en què el poder exe­cu­tiu va inten­tar pres­si­o­nar el legis­la­tiu i el judi­cial”, explica a El Punt Avui el peri­o­dista David Dufresne, espe­ci­a­lista en for­ces de segu­re­tat i autor del docu­men­tal Un pays qui se tient sage, sobre la violència poli­cial soferta pels armi­lles gro­gues, amb gran èxit de crítica i taqui­lla a l’Estat francès.

Les morts de l’agent Eric Mas­son, aba­tut durant una ope­ració anti­droga a Avinyó, i de Stépha­nie M., assas­si­nada a gani­ve­ta­des per un tunisià a Ram­bo­ui­llet, han gene­rat una forta com­moció esta­tal. Aquesta s’uneix a un impor­tant sen­ti­ment d’inse­gu­re­tat que impera en la soci­e­tat fran­cesa des de l’estiu pas­sat, tot i que les estadísti­ques apun­ten que el 2020 va dis­mi­nuir la delinqüència, excepte les agres­si­ons mas­clis­tes i intra­fa­mi­li­ars, a causa dels dife­rents con­fi­na­ments.

En aquest con­text, les for­ces de segu­re­tat dema­nen fer­mesa. Uns 90 poli­cies jubi­lats han publi­cat una petició a inter­net en què dema­nen “recon­que­rir” el propi país i “res­ta­blir l’auto­ri­tat allà on és defi­ci­ent”. Una ini­ci­a­tiva força simi­lar als polèmics mani­fes­tos fir­mats per milers de mili­tars les últi­mes set­ma­nes. “És evi­dent que els poli­cies s’opo­sen a l’autocrítica i volen apro­fi­tar el con­text actual per girar full a les nom­bro­ses crítiques rebu­des per l’ús abu­siu de la força”, diu Dufresne. Els sin­di­cats poli­ci­als han boi­co­te­jat un procés de con­cer­tació impul­sat per l’exe­cu­tiu per tro­bar una solució a la violència poli­cial i altres pro­ble­mes que afec­ten el cos. Una decisió que no ha sus­ci­tat cap crítica per part del govern. “Macron juga amb foc: els votants del 2017 no el van votar per aquesta ori­en­tació con­ser­va­dora, sinó per evi­tar l’arri­bada al poder de Le Pen”, recorda Dufresne.

30.000
persones
van participar, dimecres, en una protesta dels sindicats policials davant l’Assemblée Nationale.

Censurada la llei mordassa

Enric Bonet

El Consell Constitucional ha picat el crostó a l’executiu macronista arran d’una de les legislacions més polèmiques dels últims mesos a França: la llei sobre la seguretat global, una mena de llei mordassa a la francesa que limitava la capacitat dels ciutadans de gravar les accions de les forces de seguretat. En una sentència comunicada dijous al vespre, va declarar inconstitucionals alguns dels aspectes fonamentals del text. En concret, censura aquell article que prohibia la difusió d’imatges de les accions de les forces de seguretat amb “la voluntat de perjudicar-los físicament o psíquicament”. També s’oposa a l’autorització de l’ús de drons per part de les forces de seguretat per gravar les manifestacions. “És una dutxa d’aigua freda tant per al govern com per als sindicats de policies”, assegura sobre la sentència el periodista David Dufresne, membre del col·lectiu que va impulsar una onada de protestes al novembre i desembre contra aquesta llei.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia