Eixamplant la base

En Nàtius, com se’l coneix en els cer­cles polítics, és advo­cat i el viu exem­ple del pre­go­nat eixam­pla­ment de la base que ha cer­cat l’inde­pen­den­tisme durant aquests anys del procés atra­ient adep­tes a la causa favo­ra­ble al dret a deci­dir apro­fi­tant la deriva més auto­ritària i cen­tra­lista del govern espa­nyol. Nas­cut política­ment al PSC, on va mili­tar del 1983 al 2014 –va ser el pri­mer secre­tari de la Joven­tut Soci­a­lista de Cata­lu­nya (JSC) del 1991 al 1993–, va for­jar la seva car­rera ins­ti­tu­ci­o­nal en el muni­ci­pa­lisme, con­cre­ta­ment com a alcalde de Vila­nova i la Geltrú, tot i haver nas­cut a Bar­ce­lona el 1968. Hi va entrar com a regi­dor el 1999 i en aquell man­dat va assu­mir la car­tera de Règim Intern, i en el següent la de Cul­tura, fins que el 2005, amb la renúncia de Sixte Moral, va assu­mir l’alcal­dia en un ple extra­or­di­nari amb el suport dels socis del tri­par­tit. El 2007 el van ree­di­tar i va repe­tir al càrrec, que va per­dre el 2011 en gua­nyar Neus Llo­ve­ras (CiU).

Abans de la tra­jectòria política a Vila­nova, on vivia la seva dona, ja havia estat con­se­ller de Joven­tut al dis­tricte d’Horta- Gui­nardó i dipu­tat al Par­la­ment. Les divergències dins el PSC, que hàbil­ment ha sabut recon­duir en la seva car­rera, es van ges­tar en l’enfron­ta­ment a les primàries com a pri­mer secre­tari del par­tit que el van fer com­pe­tir amb Pere Navarro, i per­dre. Navarro el va posar a l’exe­cu­tiva i va repe­tir com a dipu­tat, però va impul­sar el cor­rent sobi­ra­nista Avan­cem i el suport que va donar –tren­cant la dis­ci­plina de vot– a la demanda que es trans­fe­ris­sin les com­petències a la Gene­ra­li­tat per orga­nit­zar un referèndum va pre­ci­pi­tar la seva sor­tida del PSC, for­ma­lit­zada el setem­bre del 2014.

Les dife­rents escis­si­ons polítiques del PSC es van anar acos­tant a ERC, com també va fer Elena, que va tor­nar a l’escena política el 23 de desem­bre del 2016 com a coor­di­na­dor del Pacte Naci­o­nal pel Referèndum tot i no ser inde­pen­den­tista. El 2017 el seu nom ja va sonar en les tra­ves­ses per ocu­par una con­se­lle­ria i durant el judici de l’1-O al Tri­bu­nal Suprem va ser el por­ta­veu jurídic d’ERC.