Política

Treva comercial amb Biden

La UE i els EUA posen fi a la disputa de dues dècades pels subsidis a Airbus i Boeing

El conflicte pels aranzels imposats per Trump a l’acer i l’alumini continua obert, però hi ha voluntat de resoldre’l “en mesos”

La Unió Euro­pea (UE) i els Estats Units (EUA) rellan­cen la seva relació amb una impor­tant treva comer­cial que deixa enrere els con­flic­tius dies de l’era Trump. En la seva pri­mera tro­bada ofi­cial, el pre­si­dent nord-ame­ricà, Joe Biden, i la pre­si­denta de la Comissió Europa, Ursula von der Leyen, van tan­car ahir un acord per enter­rar la dis­puta de dues dècades pels sub­si­dis als fabri­cants d’avi­ons Air­bus i Boeing.

“Posem fi a la dis­puta comer­cial més llarga de la història de l’Orga­nit­zació Mun­dial del Comerç” (OMC), cele­brava la cap de l’exe­cu­tiu comu­ni­tari. Dos dies d’inten­ses nego­ci­a­ci­ons a Brus­sel·les entre els res­pon­sa­bles de comerç han permès a la UE i els EUA esce­ni­fi­car un dolç retro­ba­ment que aparca la vella des­a­vi­nença per les aju­des públi­ques al sec­tor aero­es­pa­cial.

Was­hing­ton i Brus­sel·les es van embar­car el 2004 en una guerra de retrets pels sub­si­dis públics que totes dues donen a les res­pec­ti­ves empre­ses. Van ser els nord-ame­ri­cans els qui van pre­sen­tar la pri­mera queixa a l’OMC pels gai­rebé 20.000 mili­ons d’euros en aju­des il·legals que rebia Air­bus, con­tro­lada per França, Ale­ma­nya i Espa­nya. Al seu torn, la UE va acu­sar Boeing d’obte­nir uns 23.000 mili­ons d’euros.

L’OMC va con­cloure que tots dos tenien raó i que tenien dret a impo­sar aran­zels com a represàlia. Was­hing­ton podia cas­ti­gar pro­duc­tes euro­peus per un valor de més de 6.000 mili­ons d’euros i Brus­sel·les, impor­ta­ci­ons nord-ame­ri­ca­nes per poc més de 3.000 mili­ons d’euros. A la UE ha tocat el rebre a for­mat­ges, vins i dolços. Als EUA, a pro­duc­tes químics, frui­tes i fins i tot el quètxup.

Amb l’inici de les nego­ci­a­ci­ons, al març, ja es van sus­pen­dre tem­po­ral­ment aquests aran­zels, però des d’ahir els pro­duc­tors ja poden res­pi­rar més tran­quils perquè no es tor­na­ran a posar. Les dues parts ampli­a­ran la treva cinc anys i han creat un grup de tre­ball per ges­ti­o­nar even­tu­als dis­crepàncies. La intenció real­ment és que l’esca­lada d’aran­zels no es torni a repe­tir i que el finançament esta­tal “no per­ju­di­qui l’altre”.

La Xina ho apro­fita

A banda i banda de l’Atlàntic ja no es poden per­me­tre aquesta bata­lla si volen plan­tar cara al model econòmic xinès per sub­ven­ci­o­nar for­ta­ment les seves empre­ses. “Men­tre ens barallàvem, altres van apro­fi­tar l’opor­tu­ni­tat de rellançar les seves indústries sense que ni ens n’assa­bentéssim”, va refle­xi­o­nar ahir la secretària d’Estat de Comerç dels Estats Units, Kat­he­rine Tai.

Veient que Pequín i altres com­pe­ti­dors han tret rèdit de les seves des­a­vi­nen­ces, els EUA i la UE es dis­po­sen a resol­dre també l’altra gran dis­puta comer­cial dels últims temps: l’acer i l’alu­mini. En la reunió d’ahir a Brus­sel·les, Biden i Von der Leyen van acor­dar crear un altre grup de tre­ball per “tro­bar una solució tan aviat com es pugui”. Aquest con­flicte es remunta a l’admi­nis­tració de l’expre­si­dent Trump, que el març del 2018 va impo­sar a la UE un 25% d’aran­zels a l’acer i un 10% a l’alu­mini. Com a represàlia, Brus­sel·les va fer el mateix amb diver­sos pro­duc­tes nord-ame­ri­cans, com ara el whisky, les moto­ci­cle­tes o els pan­ta­lons texans. El bloc euro­peu els podia incre­men­tar encara més per com­pen­sar total­ment els efec­tes dels aran­zels de Trump, però s’ha abs­tin­gut de fer-ho per donar una opor­tu­ni­tat al diàleg ara que Biden ocupa la Casa Blanca.

Es donen temps fins a prin­ci­pis de desem­bre, però espe­ren resol­dre-ho en els pròxims mesos. Von der Leyen va adme­tre ahir que el pro­blema és “més com­plex” que en el con­flicte pels sub­si­dis a Air­bus i Boeing. Al cen­tre de les nego­ci­a­ci­ons hi ha el pro­blema de la “sobre­ca­pa­ci­tat” en el sec­tor. Els aran­zels són poc popu­lars al sec­tor nord-ame­ricà de l’automòbil, però hi ha estats pro­duc­tors d’acer com ara Penn­silvània que veuen justa la mesura per fer front a la com­pe­tició estran­gera.

Més enllà dels con­flic­tes comer­ci­als, la UE i els EUA van rea­fir­mar ahir la volun­tat de reforçar la coo­pe­ració en l’àmbit econòmic i climàtic. També de “revi­ta­lit­zar i refor­mar les ins­ti­tu­ci­ons mul­ti­la­te­rals” com ara l’OMS, a la qual Trump va reti­rar el finançament.

LES FRASES

Tinc una visió molt diferent del meu predecessor
Joe Biden
PRESIDENT DELS ESTATS UNITS
Posem fi a la disputa comercial més llarga de la història de l’Organització Mundial del Comerç
Ursula von der Leyen
PRESIDENTA DE LA COMISSIÓ EUROPEA

Primer deute per al fons Covid

Natàlia Segura Raventós

Brussel·les ha engegat ja una operació financera històrica per pagar la recuperació de l’economia europea enfonsada per la pandèmia. La Comissió Europea va fer ahir la primera emissió de deute per enviar al juliol les primeres bestretes del fons de recuperació als estats. Ha captat 20.000 milions d’euros en bons a 10 anys. L’operació europea va rebre una demanda massiva, superior als 142.000 milions, set vegades més de l’emès. L’executiu comunitari preveu fer dues emissions més abans de l’agost per acabar de cobrir els prefinançaments. A l’Estat espanyol li corresponen uns 9.000 milions d’aquesta primera injecció de diners.

Abans, però, el pla de reformes estatal ha de rebre el vistiplau de Brussel·les i de totes les capitals europees. La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, viatja avui a Madrid per anunciar que dona llum verd al programa de recuperació del govern de Pedro Sánchez.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia