Política

La gestió de les beques, la cara; l’audiovisual, la creu

La bilateral insta a crear un grup de treball a l’octubre que valori i prioritzi els 56 traspassos pendents

A final d’any hauria de prendre forma el de les vies i l’abonament de l’addicional tercera

El govern acu­dia a la comissió bila­te­ral amb una llista llarga de tras­pas­sos, incom­pli­ments, trans­ferències i altres qüesti­ons a plan­te­jar, i la idea de “con­cre­tar-ne” com més millor, segons havia anun­ciat la con­se­llera de la Pre­sidència, Laura Vilagrà. Ella mateixa, però, adme­tia a la sor­tida que no s’havia asso­lit l’objec­tiu. “Ha estat insu­fi­ci­ent, volíem arri­bar molt més enllà en els 56 tras­pas­sos pen­dents, que han accep­tat que hi són, però con­ti­nu­a­rem tre­ba­llant i exi­gim con­cre­ci­ons”, lamen­tava. La minis­tra de Política Ter­ri­to­rial, Isa­bel Rodríguez, des­ta­cava, en canvi, que va ser una reunió “fructífera i molt exe­cu­tiva”, gràcies al tre­ball tècnic previ “punt per punt” de l’ordre del dia. En tot cas, no es van tan­car, però sí que es va par­lar de temes con­crets.

Els més madurs

El traspàs de beques i ajuts a l’estudi uni­ver­si­tari és un dels més madurs. Tant, que el com­promís asso­lit ahir és que la Gene­ra­li­tat ja els ges­ti­o­narà a par­tir del curs 2022/23. És una “qüestió històrica”, adme­tia Vilagrà, que vol tan­car defi­ni­ti­va­ment els detalls en la pròxima comissió mixta de trans­ferències, encara sense data. “A l’octu­bre, el traspàs es con­cre­tarà en els ter­mes opor­tuns i d’ajus­ta­ment regla­men­tari”, con­fir­mava Rodríguez. I és que el que sí que té data, l’octu­bre, és la cons­ti­tució del grup de tre­ball que haurà d’estu­diar la via­bi­li­tat dels 56 tras­pas­sos que exi­geix la Gene­ra­li­tat. Entre els que una i altra part també van citar que són més a tocar hi ha els de la for­mació sanitària espe­ci­a­lit­zada (el MIR, en l’àmbit d’infer­me­ria, lle­va­do­res i totes les espe­ci­a­li­tats mèdiques), sal­va­ment marítim i legis­lació labo­ral, bàsica­ment la ins­pecció de tre­ball i les polítiques acti­ves d’ocu­pació.

La intenció de la Gene­ra­li­tat, en tot cas, és plan­te­jar tots 56 tras­pas­sos a l’octu­bre en una llista en què també hi ha ele­ments patri­mo­ni­als com ara el canal Xerta-Sénia, el mones­tir de Poblet, els fons dels arxius de Sala­manca i la corona d’Aragó o la comis­sa­ria de la Policía Naci­o­nal a la Via Laie­tana. “És impor­tant per a la memòria històrica i per a l’Ajun­ta­ment de Bar­ce­lona, ho tre­ba­lla­rem en la pri­mera sessió”, inci­dia Vilagrà, que també citava com a punt urgent el finançament pen­dent de la llei de la dependència.

Renda i llo­guers

La bila­te­ral va acor­dar crear dos grups de tre­ball específics més. Un tindrà l’objec­tiu de blin­dar la renda garan­tida de ciu­ta­da­nia, que la Gene­ra­li­tat vol reforçar però que topa amb l’escull que s’enca­valca amb l’ingrés mínim vital apro­vat després per l’Estat. Per acla­rir àrees i poder afa­vo­rir amb garan­ties l’accés a l’habi­tatge i la lluita con­tra la pobresa infan­til, el com­promís és que es can­viarà la legis­lació esta­tal perquè no xoquin les dues pres­ta­ci­ons.

El segon grup de tre­ball específic tindrà el mateix objec­tiu: fer can­vis en la legis­lació esta­tal, que encara s’està ela­bo­rant, que per­me­tin la plena vigència de la llei cata­lana de con­tenció de ren­des, ja ope­ra­tiva en 62 muni­ci­pis per fer front a l’aug­ment des­me­su­rat dels llo­guers. Això haurà de per­me­tre reti­rar el con­tenciós que té inter­po­sat l’Estat con­tra la norma, tot i que no en va dema­nar la sus­pensió cau­te­lar automàtica.

Xarxa fer­roviària

La bila­te­ral va acor­dar que al novem­bre es reu­nirà la comissió mixta d’infra­es­truc­tu­res, que tindrà com a prin­ci­pal punt sobre la taula la cre­ació d’un grup de tre­ball per abor­dar les trans­ferències de la xarxa d’ample ibèric dels ser­veis de roda­lies i regi­o­nals (en que­da­ria al marge l’alta velo­ci­tat i even­tu­als línies específiques de mer­ca­de­ries), que ja es van trans­fe­rir el 2010, però sense la gestió de la infra­es­truc­tura ni les esta­ci­ons. “Espe­rem fer la valo­rit­zació del que sig­ni­fica, i dir que es fa efec­tiu”, deia Puig­neró, després que Rodríguez no con­cretés si el traspàs ani­ria acom­pa­nyat de finançament per posar al dia la xarxa.

200 de 3.800

El govern esta­tal abo­narà abans de final d’any al català (100 mili­ons ara i després dos paga­ments més de 50) 200 mili­ons dels 759 que reco­neix que li deu per l’incom­pli­ment, el 2008, de l’addi­ci­o­nal ter­cera de l’Esta­tut, que esti­pu­lava que el pes de la inversió a Cata­lu­nya havia de ser equi­va­lent al del seu PIB. Per aquest motiu, el govern estima en 3.800 mili­ons el deute total gene­rat fins al 2013, últim any d’apli­cació de la clàusula. Ahir van que­dar que al desem­bre es reu­nirà la comissió mixta econòmica i fis­cal que ha d’abor­dar la fórmula per retor­nar els diners els anys següents. “El que s’ha acor­dat ja figu­rava als pres­su­pos­tos, i és insu­fi­ci­ent; hi ha molt recor­re­gut per com­plir l’Esta­tut”, deia Puig­neró. “Ens sem­bla massa llunyà en el temps, hem plan­te­jat que fos abans però se’ns ha dit que no”, lamen­tava Vilagrà, que hau­ria vol­gut nego­ciar diners de retorn en el pres­su­post del 2022.

Cos dels Mos­sos

El govern vol que es per­meti a Mos­sos i Agents Rurals la jubi­lació anti­ci­pada abans dels 60 anys, com ja poden fer poli­cies locals, Ert­zaintza o Policía Naci­o­nal. “Hem que­dat per tre­ba­llar-ho en una pròxima bila­te­ral”, deia Vilagrà, que jus­ti­fi­cava que cal un canvi gene­ra­ci­o­nal els pròxims anys. Per fer-ho reclama a l’Estat que per­meti ampliar la plan­ti­lla dels Mos­sos fins als 22.000 agents, per equi­pa­rar-se a altres ter­ri­to­ris amb una den­si­tat simi­lar, ja que ara no pot fer con­vo­catòries noves.

Llei audi­o­vi­sual

Vilagrà va adme­tre que era un tema “molt relle­vant” i que ahir no hi va haver acord: la llei audi­o­vi­sual que pre­para La Mon­cloa, que en el text actual “només pro­te­geix el cas­tellà”a les grans pla­ta­for­mes d’entre­te­ni­ment, i “ni pro­te­geix ni pro­mo­ci­ona” la llen­gua ni la pro­ducció cata­lana, i a més “enva­eix com­petències” en la moni­to­rit­zació dels con­tin­guts. “Ho hem dei­xat sobre la taula, però en volem par­lar a fons per evi­tar el con­flicte”, remar­cava.

Nou intent de reduir la conflictivitat judicial

Totes dues parts es van comprometre a reduir al mínim possible els litigis al TC per dirimir conflictes de competències. Aquest, de fet, ja va ser un acord de l’última bilateral fa tres anys, temps en què la ministra ahir destacava que de 26 negociacions que hi ha hagut amb la Generalitat, només dues han acabat sense acord, i per tant amb recurs d’inconstitucionalitat al TC. Ahir La Moncloa es va refermar en el compromís d’evitar la suspensió automàtica de lleis catalanes “amb caràcter general”, tot i que el vicepresident, Jordi Puigneró, recordava que el govern encara veu amb molt recel projectes de llei com ara els de seguretat nacional, telecomunicacions o ciberseguretat, que tenen “un caràcter recentralitzador i regressiu pel que fa a drets fonamentals”. Igualment, lamentava que l’executiu espanyol no hagi derogat lleis del PP com per exemple el decretazo digital.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia