Reconeixement, denúncia i crítica

La meda­lla d’honor del Par­la­ment als repre­sa­li­ats per la causa inde­pen­den­tista i les seves defen­ses jurídiques arran de l’1-O ja resta dipo­si­tada al Museu d’Història de Cata­lu­nya. Amb un acte cele­brat ahir a l’audi­tori de la cam­bra cata­lana, la pre­si­denta i les tres for­ces inde­pen­den­tis­tes van voler expres­sar un reco­nei­xe­ment a les vícti­mes per la repressió de l’Estat espa­nyol, i també de la Gene­ra­li­tat, com es va denun­ciar, així com un agraïment a tots aquells que les van defen­sar.

L’ator­ga­ment de la meda­lla ha estat una decisió força polèmica, tal com la mateixa pre­si­denta va adme­tre ahir, començant per la manca de con­sens polític que es regis­trava per pri­mera vegada a l’hora de con­ce­dir la meda­lla. El PSC, Cs, el PP i Vox van renun­ciar a par­ti­ci­par en l’acte al·legant que era una decisió que divi­dia la soci­e­tat. Una crítica que les qua­tre for­ces polítiques mai van fer quan qui ator­gava meda­lles era el govern espa­nyol a la Policía Naci­o­nal i la Guàrdia Civil, que van actuar amb violència con­tra els ciu­ta­dans durant l’1-O, tal com ahir els retreia la pre­si­denta Borràs.

La con­cessió de la meda­lla, però, també va com­por­tar for­tes crítiques a la classe política inde­pen­den­tista. El peri­o­dista Vicent Par­tal, encar­re­gat de fer la glossa dels repre­sa­li­ats, els va fer la pri­mera esti­rada d’ore­lles: “La classe política ens heu dece­but, heu dei­xat molta gent a l’esta­cada”, va etzi­bar als par­la­men­ta­ris encapçalats per la pre­si­denta i també pel pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat, Pere Ara­gonès, asse­gut a pri­mera fila amb la resta de mem­bres del govern. En repre­sen­tació dels repre­sa­li­ats, Roger Espa­nyol també va ser molt crític exi­gint la rec­ti­fi­cació del paper del govern català en els judi­cis. D’altra banda, l’acti­vista Mar­cel Vivet, con­jun­ta­ment amb 70 repre­sa­li­ats més, van rebut­jar assis­tir a l’acte en con­si­de­rar que es trac­tava d’una ope­ració “estètica” i “simbòlica” men­tre en els judi­cis con­ti­nua actu­ant la Gene­ra­li­tat.

La polèmica i la crítica per­ma­nent per aquesta “incon­gruència” va ser ento­mada per la pre­si­denta. En el seu dis­curs va voler fer una defensa afer­ris­sada del caràcter simbòlic de la meda­lla i també de la força que conté tot símbol, com per exem­ple ha demos­trat tenir “el llaç groc”, el “color groc” o “una pan­carta”, recor­dava en referència a la inha­bi­li­tació del pre­si­dent Torra, asse­gut a la ter­cera fila de l’audi­tori, per no des­pen­jar-la del balcó del Palau. “Per això, avui més que mai, faig una defensa dels símbols”, va excla­mar. Amb tot, com a gest simbòlic “no us res­ca­ba­larà del dolor sofert i del cas­tig que se us aca­barà impo­sant”, va apun­tar la pre­si­denta, però sí que es va mos­trar favo­ra­ble al fet que ser­veixi per “visi­bi­lit­zar el reco­nei­xe­ment de les ins­ti­tu­ci­ons”, va afe­gir-hi.

Borràs també va afir­mar que no els falta raó als crítics, i asse­gu­rava que és pre­ci­sa­ment la con­cessió de la meda­lla el que fa “agreu­jar aquesta inco­herència” del paper de les ins­ti­tu­ci­ons cata­la­nes perquè al dar­rere de la decisió d’ator­gar-los la meda­lla hi ha un “espe­rit de denúncia, crítica i autocrítica envers les nos­tres ins­ti­tu­ci­ons i l’Estat de les auto­no­mies”, expli­cava.

Borràs va apro­fi­tar el seu dis­curs per ins­tar el govern de la Gene­ra­li­tat a “fer pos­si­ble” el que el mateix Par­la­ment va apro­var fa unes set­ma­nes: la reti­rada de les acu­sa­ci­ons con­tra acti­vis­tes inde­pen­den­tis­tes. I també va ator­gar un doble objec­tiu a la meda­lla: “Evi­tar la falsa nor­ma­li­tat que ens impo­sen a girar full quan la repressió no ha aca­bat”, lamen­tava. Per aquest motiu, va ani­mar a con­ti­nuar enda­vant i “cul­mi­nar el que vam començar l’1-O ”.

I en vigília de la Diada i el mateix dia que Junts i ERC, i con­cre­ta­ment la pre­si­denta del Par­la­ment i el pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat tor­na­ven a fer visi­ble la seva guerra contínua per l’estratègia a seguir aquesta legis­la­tura per acon­se­guir la inde­pendència, Borràs rei­te­rava una crida a la “uni­tat”. “És el que ens va fer ser més forts l’1-O, recor­dem-ho per tor­nar-ho a ser”, va cloure.

L’acte, pre­sen­tat per la peri­o­dista Txe Arana, també va comp­tar amb la inter­venció d’Anna Llau­radó, en repre­sen­tació de les defen­ses jurídiques que van aju­dar de forma gratuïta els repre­sa­li­ats en els judi­cis. “Aquest acte té un gust agre­dolç, perquè estem aquí per uns fets que mai hau­rien d’haver ocor­re­gut”, va dir. Llau­radó va fer una crítica con­tun­dent con­tra la res­posta judi­cial de l’Estat espa­nyol i la seva defensa de les for­ces de segu­re­tat, que van vul­ne­rar els drets més fona­men­tals dels ciu­ta­dans. “L’únic que van fer és exer­cir el seu dret de pro­testa”, va mani­fes­tar, i va dema­nar al govern que s’aparti com a acu­sació par­ti­cu­lar. D’altra banda, Español va asse­gu­rar que la con­cessió de la meda­lla als repre­sa­li­ats per l’1-O és valu­osa “en tant que ens recor­darà una his­to­ria que mereix ser con­ser­vada i con­ver­tir-se en exem­ple per a la ciu­ta­dana”. Español creu que la data uneix tots els ciu­ta­dans i, per tant, diu, “la res­posta a la repressió també ha de ser unitària”.

El peri­o­dista Par­tal va ser l’encar­re­gat de fer un petit resum de la història que s’amaga dar­rere dels prop de 4.000 repre­sa­li­ats arran de la cele­bració i orga­nit­zació de l’1-O, així com de les seves con­seqüències que ha por­tat, a més d’ex alts càrrecs públics a l’exili i a la presó, milers de ciu­ta­dans anònims a veure reta­llada la seva lli­ber­tat. D’aquesta manera, Par­tal va recor­dar els mem­bres dels Comitès en Defensa de la República (CDR) ingres­sats a la presó arran de l’ope­ració Judes i sent acu­sats de ter­ro­risme i tinença d’explo­sius, acu­sa­ci­ons que encara per­du­ren, o ciu­ta­dans que van seguir les pro­tes­tes orde­na­des pel Tsu­nami Democràtic o que van par­ti­ci­par en les pro­tes­tes post­sentència, alguns dels quals van ser extra­dits al Mar­roc, o ciu­ta­dans que van par­ti­ci­par en els talls de la Meri­di­ana. Par­tal adme­tia que la diver­si­tat dels 4.000 repre­sa­li­ats, alguns dels quals no van voler assis­tir-hi, el va por­tar a refle­xi­o­nar sobre el seu paper en l’acte. Tot i adme­tre la difi­cul­tat de par­ti­ci­par-hi, asse­gura que ho va fer assu­mint “l’obli­gació per­so­nal” de llançar el mis­satge a la classe política que tenia al davant. “Ens heu dece­but; heu dei­xat molta gent a l’esta­cada, ens heu pegat amb una Brimo que hau­ria d’estar dis­solta des de fa temps, ens heu por­tat a judici i heu dema­nat anys de presó en nom de la Gene­ra­li­tat, heu dei­xat que la sobi­ra­nia d’aquest Par­la­ment hagi estat tre­pit­jada”, va des­car­re­gar. “Fa qua­tre anys que no ente­nem l’espec­ta­cle que pro­ta­go­nit­zeu”, va cla­var.

A poques hores perquè comencés l’acte, una quin­zena de grups de suport a repre­sa­li­ats i unes 70 per­so­nes a títol indi­vi­dual van eme­tre un comu­ni­cat denun­ci­ant “la hipo­cre­sia i el cinisme del Par­la­ment i de la Gene­ra­li­tat”. Con­cre­ta­ment en el comu­ni­cat mos­tra­ven el seu rebuig a un acte que “és un intent de ren­tar la cara a un govern que està sent res­pon­sa­ble directe de la repressió cap al poble català”. Vivet, con­dem­nat a cinc anys de presó per l’acu­sació de la Gene­ra­li­tat, argu­men­tava que “un gest simbòlic té sen­tit si les acci­ons l’acom­pa­nyen”. La CUP ahir va tor­nar a dema­nar al govern que actuï.