Política

Una ‘i’ ho canvia tot a la llei de l’audiovisual

Clam del sector perquè s’introdueixin quotes per protegir el català i un major finançament a les televisions autonòmiques

S’acusa que afavoria els que volen que Madrid sigui un ‘hub’ de referència per a les plataformes

Sense obligació lingüística s’afavoreix el centralisme

“L’avant­pro­jecte de llei que actu­al­ment està en tràmit és del tot inac­cep­ta­ble perquè, per un cantó, no obliga les pla­ta­for­mes a inver­tir en llengües coo­fi­ci­als.” Jordi B. Oliva, pre­si­dent de la Fede­ració de Pro­duc­tors Audi­o­vi­su­als (PROA), expres­sava amb aques­tes parau­les el rebuig a l’actual esbor­rany de la llei gene­ral de la comu­ni­cació audi­o­vi­sual que pre­para el govern espa­nyol –que s’havia d’apro­var en el Con­sell de Minis­tres d’abans-d’ahir però que a última hora va sal­tar de l’ordre del dia després de la polèmica sus­ci­tada– i plan­teja un canvi que pro­mou­ria el català i, de pas­sada, el gallec i el basc: “Això és molt sen­zill de can­viar, només subs­ti­tuint la lle­tra o per una i ho solu­ci­o­naríem. Actu­al­ment diu que l’obli­gació d’inversió és en espa­nyol i/o llengües coo­fi­ci­als.”

L’actual text de la llei impli­ca­ria per exem­ple que Net­flix podria fer pel·lícules i sèries només en espa­nyol i esta­ria dins la llei, “no esta­ria obli­gat a fer res en cap altra llen­gua”, com subrat­lla Oliva. Des de PROA cre­uen que “per la diver­si­tat cul­tu­ral de l’Estat espa­nyol i per expli­car les històries des d’un punt de vista dels ima­gi­na­ris col·lec­tius en català, basc, gallec..., han de posar-hi una i i que Net­flix esti­gui obli­gat a pro­duir en espa­nyol i llengües coo­fi­ci­als”.

PROA repre­senta unes dues-cen­tes pro­duc­to­res inde­pen­dents i defensa que la nova llei garan­teixi aquest model de cre­ació: “Ens estem bara­llant també pel per­cen­tatge que les pla­ta­for­mes han de dedi­car a pro­ducció inde­pen­dent”, explica. “Nosal­tres hem dema­nat que el per­cen­tatge que quedi, que ara mateix esta­ria sobre el 5% de la inversió total de les pla­ta­for­mes, vagi tot a pro­ducció inde­pen­dent. Estem defen­sant aquesta part indus­trial a tort i a dret perquè si Net­flix inver­teix en una pro­duc­tora que depèn d’un canal de tele­visió i això es con­si­dera vàlid, al final els bene­fi­cis se’n van a la tele­visió i no a les pro­duc­to­res, i les pro­duc­to­res inde­pen­dents des­a­pa­rei­xeríem.”

Per la seva banda, Miquel Rut­llant, por­ta­veu del sec­tor i pre­si­dent del Clúster Audi­o­vi­sual de Cata­lu­nya, s’ale­gra que la llei no tiri enda­vant tal com està plan­te­jada perquè “no satis­feia ningú”. Creu que és “molt difusa i incon­creta” pel que fa a la pro­tecció de la llen­gua cata­lana i per aquest motiu afec­ta­ria econòmica­ment “més les pro­duc­to­res cata­la­nes”.

Rut­llant també posa èmfasi en el fet que la nova llei hau­ria d’incor­po­rar una millora de finançament de les tele­vi­si­ons públi­ques, “totes, no només RTVE, espe­ci­al­ment les tele­vi­si­ons autonòmiques i muni­ci­pals pel seu reco­ne­gut ser­vei a les diver­ses cul­tu­res”. Si no és així, adver­teix, “hi haurà una man­cança que inci­dirà en tota la indústria audi­o­vi­sual, no només la indústria de con­tin­guts, perquè els dèficits a les tele­vi­si­ons autonòmiques i locals afec­ta­rien tota la cadena valor de l’audi­o­vi­sual”.

Tot fet a mida de Madrid

Joan Manuel Tres­ser­ras, excon­se­ller de Cul­tura, que col·labora amb Pla­ta­forma per la Llen­gua en aquest tema, també es mos­tra con­tun­dent: “Era impe­ra­tiu que s’ajornés. Aquesta llei l’havien de can­viar en l’àmbit par­la­men­tari o després. Si no, no hi ha pos­si­bi­li­tats de cap pacte de govern pos­si­ble.” I recorda: “Tot això fa més d’un any que es tre­ba­llava i ja s’havia cri­dat l’alerta. És més, durant els últims deu anys la revo­lució digi­tal ha aca­bat bui­dant de com­petències bona part de les que reco­llia l’Esta­tut. La cre­ació del nou marc com exi­geix Europa no només no pot ser que limiti les com­petències de la Gene­ra­li­tat, que ho fa, i les del CAC, que ho fa, sinó que a més a més és fona­men­tal que les com­petències es puguin blin­dar jurídica­ment.”

Tres­ser­ras explica que la legis­lació euro­pea afa­vo­reix els grans actors de la comu­ni­cació i adver­teix que els nous gegants del sec­tor seran domi­nants en la soci­e­tat post­he­ge­mo­nia de la tele­visió tra­di­ci­o­nal, “com ja es veu que està pas­sant”, adver­teix. El pro­blema de la llei, asse­gura, “és que és con­ser­va­dora”. I no només això, sinó que indica que està feta a mida de Madrid: “La llei que ha pre­sen­tat el govern espa­nyol és pròpia d’un Minis­teri d’Eco­no­mia que no està espe­ci­a­lit­zat en el sec­tor. Entre eco­no­mis­tes i juris­tes l’han feta, al ser­vei dels ope­ra­dors prin­ci­pals que ser­vei­xen con­tin­guts, així com al ser­vei dels que volen con­ver­tir Madrid en un hub de referència per a les pla­ta­for­mes de VOD (vídeo a demanda). Les exigències que han pre­sen­tat estan molt per sota de les que han plan­te­jat a França, Itàlia i altres països. Cre­ant poques obli­ga­ci­ons espe­ren que s’ins­tal·lin a Madrid perquè allà tin­dran un tracte dife­rent.” Poques obli­ga­ci­ons i molt suport i, com apunta, “la llen­gua seria una obli­gació específica i per això no hi entren a fons”. Aquí es plan­teja una bata­lla fona­men­tal, on segons ell els bas­cos, els gallecs, els valen­ci­ans i els bale­ars seran els nos­tres ali­ats.

Per la seva banda, la con­se­llera de Cul­tura, Natàlia Gar­riga, coin­ci­dint en un acte a Bar­ce­lona amb el minis­tre Miquel Iceta, va decla­rar que “és impres­cin­di­ble que la nova llei espa­nyola de comu­ni­cació audi­o­vi­sual pro­te­geixi la llen­gua i el nos­tre sec­tor audi­o­vi­sual”. La con­se­llera de Cul­tura va apun­tar que “l’audi­o­vi­sual ocupa bona part del nos­tre temps i per això és tan impor­tant garan­tir-hi la presència de la llen­gua i la cul­tura cata­lana”. En aquest sen­tit, la con­se­llera Gar­riga asse­nya­lava que “cal que aquesta llei incor­pori la regu­lació necessària perquè aquest sec­tor audi­o­vi­sual tan impor­tant que tenim a Bar­ce­lona i a Cata­lu­nya pugui apro­fi­tar tot el seu poten­cial”.

LES FRASES

Només han de posar-hi una ‘i’ i que Netflix estigui obligat a produir en espanyol i llengües cooficials
Jordi B. Oliva
pRESIDENT DE la Federació de Productors Audiovisuals (PROA)
S’ha de millorar el finançament de les televisions públiques, totes, no només RTVE
Miquel Rutllant
Clúster Audiovisual de Catalunya
La llei la feien al servei dels que volen convertir Madrid en un ‘hub’ de referència per a les plataformes
Joan Manuel Tresserras
pLataforma per la llengua
L’audiovisual ocupa bona part del nostre temps i per això és important garantir-hi el català
Natàlia Garriga
Consellera de Cultura

Les entitats comencen a moure’s

El gest del govern espanyol d’ajornar l’aprovació de la llei de l’audiovisual per intentar trobar una fórmula perquè la norma garanteixi un cert grau de cobertura a llengües com el català, el basc o el gallec, ha temperat el malestar, però no ha servit, ni de bon tros, per dissipar les suspicàcies al voltant de quin acabarà sent el contingut final del text. En aquest context, la Plataforma per la Llengua i l’Associació d’Actors i Directors Professionals de Catalunya (Aadpc) van anunciar ahir la seva intenció de convocar entitats sectorials de tot l’Estat per fer “un front comú” davant la proposta legislativa. Després de mostrar-se “prudents” davant la decisió de l’executiu de Pedro Sánchez de posar momentàniament el fre, ambdues entitats han reclamat als partits, i també al conjunt de la societat civil, que se centrin “en la negociació” del text amb la voluntat d’esmenar-lo. A banda d’anunciar l’inici d’una campanya de sensibilització conjunta sobre aquesta qüestió, els dos col·lectius van voler advertir que aquest és un canvi normatiu fonamental “tant per a la llengua catalana com per a la indústria audiovisual i els seus professionals”.

Qui també va voler referir-se ahir a això va ser el líder del PSC al Parlament, Salvador Illa, que va assegurar que tenia “plena confiança” que el text final protegirà el català. I JxCat va advertir amb contundència ahir que el respecte pel català serà “condició” per negociar els pressupostos de l’Estat, va avisar Miriam Nogueras. “JxCat no dona xecs en blanc”, va reblar després de trobar-se amb Félix Bolaños.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia