Fent camí des de l’exili

“El Con­sell per la República ha de ser el dipo­si­tari explícit de la legi­ti­mi­tat sor­gida de l’1-O i una eina lliure del cons­tre­nyi­ment de l’Estat espa­nyol que avanci per la via dels fets cap a la República.” Avui fa exac­ta­ment tres anys que el pre­si­dent Car­les Puig­de­mont pro­nun­ci­ava aques­tes parau­les, en línia des de Bèlgica, durant la pre­sen­tació en soci­e­tat del nou òrgan de l’inde­pen­den­tisme. L’acte, solemne, va tenir lloc al Palau de la Gene­ra­li­tat.

Aquell dia reg­nava la pau entre Junts i ERC. El Con­sell era un acord de govern i només un ampli sec­tor de la CUP se’l mirava amb escep­ti­cisme. L’ara pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat, Pere Ara­gonès, va inter­ve­nir aquell dia de finals d’octu­bre mos­trant-li con­fiança: “El Con­sell tindrà les mans lliu­res per seguir tre­ba­llant per la inde­pendència i el dret a l’auto­de­ter­mi­nació.” Eren temps en què el Con­sell per la República tenia l’aval de l’ANC i Òmnium.

Des del pri­mer moment es va anun­ciar la volun­tat del nou ins­tru­ment de “tenir com­pli­ci­tat amb el govern, el Par­la­ment i la soci­e­tat civil”. Es va acor­dar, també, apos­tar per la seva inde­pendència jurídica i econòmica per tenir les mans lliu­res per ope­rar. El Con­sell està ins­crit a Bèlgica i, per tant, sub­jecte a la juris­dicció d’aquest país. El pres­su­post surt de la quota voluntària que hi apor­ten els ins­crits. L’11 d’octu­bre pas­sat, el Con­sell va asso­lir la xifra de les 100.000 altes, després que la detenció del pre­si­dent Puig­de­mont a l’Alguer es traduís en una allau de nous mem­bres. Ara supera els 100.700.

Sem­blava que els dos grans par­tits inde­pen­den­tis­tes havien tro­bat una fórmula per con­sen­suar el full de ruta que conduís a imple­men­tar el resul­tat de l’1-O, però la història de les dues for­ces està pla­gada de topa­des i aquesta ocasió no podia ser l’excepció. Les con­fi­an­ces es van anar torçant i el 19 de desem­bre del 2020 ERC va plan­tar l’assem­blea fun­da­ci­o­nal al·legant que el Con­sell per la República s’havia trans­for­mat en un òrgan par­ti­dista i rece­lant de l’ús que en feia Junts a les por­tes d’unes elec­ci­ons cata­la­nes. Els repu­bli­cans van dema­nar, fins i tot, l’ajor­na­ment de l’assem­blea fins després del 14-F. Durant aquell acte també es va fer públic Pre­pa­rem-nos, el docu­ment que recull l’estratègia política que, segons els seus impul­sors, ha de con­duir el país fins a la inde­pendència i que avui, expli­quen fonts del Con­sell, “segueix sent vàlida”.

El pri­mer objec­tiu fixat ja es va asso­lir el 14 de febrer: acon­se­guir una majo­ria abso­luta de l’inde­pen­den­tisme en vots i escons, un pas impres­cin­di­ble per acti­var “el des­bor­da­ment democràtic i no vio­lent”. La pro­posta, a grans trets, pretén que les ins­ti­tu­ci­ons cata­la­nes “acti­vin la decla­ració d’inde­pendència i la soci­e­tat es mobi­litzi per defen­sar aquesta posició el temps que faci falta”, i que el govern, el Par­la­ment i els ajun­ta­ments “des­ple­guin els efec­tes de la decla­ració d’inde­pendència i s’aca­bin cons­ti­tuint en ins­ti­tu­ci­ons pro­vi­si­o­nals de la República, reco­ne­guda inter­na­ci­o­nal­ment”. També caldrà posar en marxa, diu el text, “ini­ci­a­ti­ves públi­ques i pri­va­des ori­en­ta­des a la con­questa d’espais de sobi­ra­nia, així com una estruc­tura digi­tal de la República cata­lana i dels ser­veis essen­ci­als que han de garan­tir el fun­ci­o­na­ment del país durant el període de tran­sició”.

En els tres anys que han trans­cor­re­gut des de la posada de llarg del Con­sell, les topa­des han estat força regu­lars, però no han impe­dit que fruc­ti­fi­quin intents per redreçar les rela­ci­ons. El més des­ta­cat va ser la posada en marxa, l’octu­bre del 2019, de l’Assem­blea de Càrrecs Elec­tes, en un nou intent d’unir l’espai sobi­ra­nista. Es va acor­dar que l’òrgan fos coman­dat per l’exal­cal­dessa de Bada­lona i actual dipu­tada de la CUP, Dolors Saba­ter. Ara, dos anys després, no amaga la seva frus­tració: “El grup motor que vam que­dar encar­re­gats de tirar enda­vant una pro­posta de gover­nança no ens en vam sor­tir perquè s’hi reproduïa el mateix blo­queig que com­porta la con­tra­po­sició de posi­ci­ons dels que tenen la repre­sen­tació majo­ritària de l’inde­pen­den­tisme.” “L’intent per part dels mino­ri­ta­ris de tro­bar sor­ti­des de con­sens no va arri­bar a bon port”, sosté.