Temeritat nuclear
Rússia bombardeja la central de Zaporíjia, la més gran d’Europa, i s’apodera de les instal·lacions
L’atac no causa fuites radioactives però dispara la por d’un accident atòmic
L’exèrcit rus reforça el setge al front sud
L’ofensiva bèl·lica russa a Ucraïna escala en intensitat després de l’atac i posterior captura, ahir a la matinada, de la central nuclear de Zaporíjia, la més gran d’Europa. El foc de tancs, artilleria i coets dels soldats russos va impactar en la planta i hi va originar un incendi, que els bombers van poder sufocar. Amb tot, els experts van certificar que els reactors de la central no estan afectats i que tampoc s’han registrat canvis en l’estat de radiació nuclear.
El govern ucraïnès va acusar l’exèrcit invasor d’haver atacat la instal·lació “sabent les conseqüències catastròfiques de les seves accions”, mentre Rússia atribuïa l’incident a una “provocació” a càrrec d’un grup de sabotatge ucraïnès.
El bombardeig a la planta de Zaporíjia va desfermar la por d’un ús de l’energia atòmica en el conflicte i, també, una allau de condemnes de la comunitat internacional.
“El món ha evitat per ben poc una catàstrofe nuclear”, va declarar l’ambaixadora nord-americana davant l’ONU, Linda Thomas-Greenfield, en una reunió d’urgència del Consell de Seguretat, mentre l’ambaixada a Ucraïna qualificava l’acció de “crim de guerra” i exemple de la manera “temerària” com Moscou du a terme la invasió. “El bombardeig de Putin a la planta nuclear més gran d’Europa porta el seu regnat de terror un pas més enllà”, va piular.
“Els atacs a una central nuclear són contraris a les normes internacionals i una gran irresponsabilitat”, va denunciar la cap d’Afers Polítics de l’ONU, Rosemary DiCarlo.
També els ministres d’Afers Estrangers del G7 van condemnar “els atacs contra civils i instal·lacions civils” i van instar Moscou a complir amb l’“obligació” de respectar el dret humanitari internacional. L’exèrcit rus va llançar ahir més atacs arreu d’Ucraïna i va reforçar el setge a Mariúpol, acostant-se així a l’objectiu de tancar l’accés del país al mar.
Quatre plantes i el fantasma de Txernòbil
RedaccióLa central nuclear de Zaporíjia és la principal proveïdora d’electricitat a Ucraïna. Genera entre 40.000 i 42.000 milions de kWh d’electricitat, xifra que representa una cinquena part de la producció anual del país i la meitat de tota la producció de les quatre plantes atòmiques del país. Situada a la zona estepària d’Ucraïna, es va començar a construir el 1981 i es va completar catorze anys després. L’any 2000, va ser reconeguda com una de les tres millors centrals nuclears que operen en el món.
Però, a més de la Zaporíjia, hi ha tres centrals nuclears més situades en territori ucraïnès. Una situada a Rovno, al nord-oest del país; Jmelnitski –com Zaporíjia, al sud-est–, i una altra anomenada Ucraïna del Sud. Disposen, conjuntament, de 15 reactors amb una capacitat per produir 13. 835 megawatts.
Ucraïna extreu urani, però no té la tecnologia per enriquir-lo i rep de Rússia combustible per a les plantes atòmiques, que generen més de la meitat de l’electricitat que produeix el país.
Però el nom d’Ucraïna va associat a la central de Txernòbil, que va entrar en funcionament el 1977 i que va provocar, gairebé una dècada més tard, la pitjor catàstrofe nuclear de la història. El 26 d’abril del 1986, l’explosió del reactor número quatre de la planta va causar un accident nuclear que va llançar a l’atmosfera una radioactivitat equivalent a entre 100 i 500 bombes atòmiques com la d’Hiroshima. Segons els càlculs dels experts, l’accident va causar més de 100.000 morts.
