Plataforma per la Llengua demana al Govern que rectifiqui i reforci el model d’escola catalana

Pla­ta­forma per la Llen­gua ha dema­nat aquest diven­dres al Govern que rec­ti­fi­qui i reforci el model d’escola cata­lana.

A través d’un comu­ni­cat, ha expli­cat que està total­ment en con­tra de la Pro­po­sició de Llei de modi­fi­cació de la Llei 1/1998 de política lingüística pre­sen­tada per ERC, PSC, Junts i En Comú Podem. L’enti­tat con­si­dera que “la inclusió de la vehi­cu­la­ri­tat del cas­tellà en la legis­lació cata­lana impli­ca­ria un retrocés en l’ús del català a l’escola i que alhora no ser­vi­ria per res­pon­dre a les exigències de la sentència del Tri­bu­nal Suprem”.

L’enti­tat con­si­dera que la incor­po­ració explícita de la vehi­cu­la­ri­tat del cas­tellà en una llei cata­lana repre­sen­ta­ria “un pas enrere”, que “el català no es pot per­me­tre en l’actual situ­ació d’emergència lingüística, espe­ci­al­ment greu entre la població més jove”. A més, ha asse­nya­lat que aquesta “renúncia, a banda de ser peri­llosa, seria estèril i gratuïta, en tant que no ser­vi­ria per donar res­posta als reque­ri­ments judi­ci­als de la sentència del TSJC, que pretén impo­sar un mínim del 25% d’hores lec­ti­ves en cas­tellà”.

Pla­ta­forma per la Llen­gua con­si­dera que el Govern “no pot cedir a l’acti­visme judi­cial que, sense cap cri­teri pedagògic, pretén tom­bar un model que afa­vo­reix la cohesió social i que està ava­lat per una immensa majo­ria de la soci­e­tat”. En la pro­posta de text, la presència de les llengües ofi­ci­als a l’ense­nya­ment està regu­lada a l’arti­cle 21.3 mit­jançant una redacció amb nota­bles deficiències tècni­ques. “Aquest pre­cepte és ple de con­cep­tes jurídics inde­ter­mi­nats que gene­ren molta ambigüitat i inse­gu­re­tat jurídica”, ha asse­nya­lat l’enti­tat. Han indi­cat que a la pràctica, “aquesta inde­ter­mi­nació per­me­tria que hi pogués haver, per exem­ple, cen­tres on el cas­tellà arribi a tenir una presència molt majo­ritària. Això impos­si­bi­li­ta­ria a molts alum­nes l’asso­li­ment de les com­petències lingüísti­ques ade­qua­des en català”.

En aquest sen­tit, cri­tica que la pro­po­sició de Llei “faria impos­si­ble com­plir els objec­tius que es marca, tant d’adqui­sició de com­petències lingüísti­ques per part de l’alum­nat com de con­tri­bució a la cohesió social”.

Pla­ta­forma per la Llen­gua també con­si­dera que la pro­posta, segons la qual es vol defi­nir el pro­jecte lingüístic de cada cen­tre en funció de la seva rea­li­tat soci­o­lingüística, “no es pot mate­ri­a­lit­zar sense un pla d’acció i sense els recur­sos neces­sa­ris”. Creu que sense això, “aquesta pro­posta és paper mullat i, per tant, el model no garan­ti­ria el conei­xe­ment del català”.

L’enti­tat apunta que pel que fa a la supressió de l’arti­cle 21.8 de la Llei de política lingüística, que fa referència a l’ús del català a les aules d’aco­llida, “l’enti­tat des­taca que el model d’escola en català encara que­da­ria més afe­blit”.