L’ultra ‘tunejada’

Filla petita de Jean-Marie Le Pen, cofun­da­dor de l’ultra­dretà Front Nati­o­nal i amb qui ha man­tin­gut forts enfron­ta­ments públics en els dar­rers anys, Marine Le Pen (Neuilly-sur-Seine, 1968) intenta en aques­tes elec­ci­ons el seu ter­cer assalt al palau de l’Elisi. Tot i la situ­ació incòmoda que li supo­sen les estre­tes rela­ci­ons que ha man­tin­gut amb el Krem­lin i la irrupció en cam­pa­nya d’Éric Zem­mour, un afi­lat com­pe­ti­dor per la dreta, Le Pen manté l’avan­tatge en els son­de­jos per mesu­rar-se en segona volta amb el gran favo­rit, Emma­nuel Macron, seguida de Jean-Luc Mélenc­hon, líder de la França Insub­misa, que li dis­puta el passi. Pel camí ha anat ento­mant la deserció de diver­sos com­panys de par­tit cap a Zem­mour. La més dolo­rosa ha estat la de la seva neboda, l’exdi­pu­tada Marion Maréchal, aquest mateix mes. Des que el 2011 va here­tar del seu pare el timó del FN, Le Pen ha apli­cat una estratègia de “des­de­mo­nit­zació” del par­tit, que va reba­te­jar com a Ras­sem­ble­ment Nati­o­nal el 2018. Ha anat ocu­pant diver­sos càrrecs (euro­di­pu­tada, regi­dora muni­ci­pal) abans d’entrar per pri­mer cop a l’Assemblée Nati­o­nale, ara fa qua­tre anys. En la seva pri­mera can­di­da­tura pre­si­den­cial, el 2012, va que­dar ter­cera, amb el 17,9% dels vots, dar­rere d’Hollande i Sarkozy. En el segon intent, cinc anys més tard, va obte­nir el 21,3% dels sufra­gis abans de ser der­ro­tada en segona volta per Macron per 66% a 34%. Ara torna a tune­jar el seu dis­curs reforçant l’accent social per mar­car distàncies amb l’eli­tista Zem­mour i com­pe­tir amb Mélenc­hon a l’hora de capi­ta­lit­zar el males­tar social de l’actual etapa post­pandèmica.