Èxode a l’est d’Ucraïna per por d’una ofensiva a gran escala

Les ciu­tats de l’est d’Ucraïna s’estan pre­pa­rant per a una pròxima gran ofen­siva de les for­ces rus­ses i els seus habi­tants apro­fi­ten l’ocasió, ara que poden, per fugir. Les auto­ri­tats de Lugansk van ins­tar ahir la població de la regió a aban­do­nar-la “men­tre sigui segur” per algun dels fins a nou cor­re­dors huma­ni­ta­ris orga­nit­zats per eva­cuar els seus habi­tants.

“Men­tre hi hagi auto­bu­sos i trens, es podrà apro­fi­tar aquesta opor­tu­ni­tat”, va dir el gover­na­dor de la regió, Ser­hiy Gai­dai, que va expli­car que les tro­pes rus­ses van mal­me­tre dimarts el ser­vei fer­ro­vi­ari de la regió “i els trens han que­dat retin­guts”. Segons Gai­dai, l’acció d’eva­cu­ació ha permès que sur­tin de la regió unes 1.200 per­so­nes.

Les aler­tes de les auto­ri­tats ucraïneses coin­ci­dei­xen amb les que ha fet en els últims dies l’OTAN. En arri­bar a la reunió de minis­tres d’Exte­ri­ors ali­ats que se cele­bra avui i demà a Brus­sel·les, el seu secre­tari gene­ral, Jens Stol­ten­berg, va rei­te­rar ahir que Mos­cou pre­para una ofen­siva a l’est del país per con­tro­lar tot el Don­bass.

Stol­ten­berg va afir­mar que l’Aliança no té indi­cis que el pre­si­dent de Rússia, Vladímir Putin, hagi aban­do­nat la seva “ambició” de con­tro­lar “tot Ucraïna” i “rees­criure l’ordre inter­na­ci­o­nal”. Per això va ins­tar a estar “pre­pa­rats” per al llarg ter­mini. “Hem de ser rea­lis­tes i ado­nar-nos que això pot durar molt de temps, durant molts mesos, durant fins i tot anys, i aquesta és la raó per la qual també hem d’estar pre­pa­rats per al llarg ter­mini”, va adver­tir Stol­ten­berg, que va advo­car per man­te­nir les san­ci­ons i va asse­gu­rar que la invasió d’Ucraïna “ha can­viat la rea­li­tat de la segu­re­tat a Europa per molts anys”.

Men­tres­tant, con­ti­nua la pressió inter­na­ci­o­nal sobre el govern rus. Els Estats Units van anun­ciar ahir san­ci­ons a les dues filles de Putin, i la pro­hi­bició, jun­ta­ment amb els seus socis occi­den­tals, de noves inver­si­ons a Rússia, després de la mas­sa­cre a la ciu­tat ucraïnesa de Butxa. Un alt fun­ci­o­nari del govern dels EUA va expli­car que les san­ci­ons tenen com a objec­tiu les dues filles de Putin, Maria i Kate­rina, així com l’esposa i la filla del minis­tre d’Exte­ri­ors rus, Ser­guei Lav­rov. Els EUA també han cas­ti­gat mem­bres del Con­sell de Segu­re­tat rus, entre els quals hi ha l’expri­mer minis­tre Dmi­tri Medvédev i el cap de govern actual Mikhaïl Mixus­tin.

A la Unió Euro­pea, però, comen­cen a haver-hi esquer­des. El pri­mer minis­tre hon­garès, Víktor Orbán, va dir ahir que no té pro­ble­mes a accep­tar l’exigència russa que li paguin les com­pres de gas en rubles, una posició que con­tra­diu la de la Comissió Euro­pea (CE), que ho con­si­dera inac­cep­ta­ble. Hon­gria és un dels països de la Unió Europa més depen­dents del gas rus.

Buda­pest s’està ofe­rint com a medi­a­dor amb Mos­cou. El pre­si­dent rus, Vladímir Putin, va abor­dar ahir les nego­ci­a­ci­ons entre Mos­cou i Kíiv durant una con­versa telefònica amb Orbán. El líder hon­garès va expli­car, abans de la con­versa amb Putin, que el cap del Krem­lin havia reac­ci­o­nat de manera “posi­tiva” a una invi­tació per cele­brar con­ver­ses de pau a Hon­gria amb la presència del pre­si­dent ucraïnès, el francès i el can­ce­ller ale­many, per nego­ciar un acord d’alto el foc al més aviat pos­si­ble. Orbán asse­gura que el pre­si­dent rus “va donar una res­posta posi­tiva”, però que posa­ria con­di­ci­ons per a una tro­bada d’aquest tipus, que no va espe­ci­fi­car.