opinió
Europa a Catalunya
El 9 de Maig és el dia d’Europa! Un dia i una setmana plens d’esdeveniments que commemoren la Declaració Schuman del 1950, que tenia l’objectiu d’evitar guerres entre estats europeus i d’iniciar la cooperació econòmica i política. La idea és una Europa unida, preservant-ne la diversitat, que s’ha treballat des de dues vessants. D’una banda, des de la política i les institucions, amb el que avui coneixem com a Unió Europea; de l’altra, des de la societat civil, amb un seguit d’organitzacions que tenen la idea d’Europa com a eix central, com és el cas del Moviment Europeu Internacional, que es va constituir en el Congrés de la Haia del 1948, i del Consell Català del Moviment Europeu, creat un any després a l’exili de París, amb la idea de treballar per una Europa unida, federal, democràtica i respectuosa amb la diversitat, escenari que és encara avui plenament vigent i al qual és necessari dedicar esforços. Aquests dies s’han fet molts esdeveniments europeistes des de diverses institucions i entitats. En vull destacar un per dos motius. Primer, perquè recorda la trajectòria d’un gran europeista com és Lluís Maria de Puig, que ens va deixar fa més de 9 anys, a qui l’Ajuntament de Girona dedica una jornada cada any per reivindicar la seva memòria i la seva trajectòria. I segon, pel tema que es va tractar en la jornada, com és el dret d’asil i la gestió de les persones refugiades, exposat per Montserrat Feixas, directora de l’Acnur per a l’Europa Central, que va detallar el que preveuen les Nacions Unides sobre com s’han de tractar les persones refugiades i com s’han de gestionar els procediments per ser-ho, però també sobre la realitat, com succeeixen els fets i com ho tracten els estats, ja que massa sovint no coincideix amb el que preveu el protocol, i es produeixen abusos i desigualtats en els procediments. Es va fer evident la diferència que hi ha entre el redactat en les normes, la teoria, i la realitat del tracte que reben les persones refugiades, la pràctica. I també la fina línia que separa el refugiat de l’emigrant econòmic i, en el marc de la UE, es va constatar que segurament es gestionaria millor si la UE tingués una veritable política comuna d’immigració i asil, que ara encara és en mans de cada estat membre. Interessant debat entre la teoria i la pràctica, que és ben palès en molts àmbits de la realitat europea, com és el cas de la gestió dels fons Next Generation EU, que ens han de servir per sortir de la crisi de la covid-19, dels efectes econòmics negatius derivats de la guerra d’Ucraïna i, ara més que mai, per gestionar l’energia, la defensa, la seguretat i l’economia, entre d’altres. I en tots aquests reptes, igual que en l’escenari de les persones refugiades, la teoria divergeix sovint de la realitat que veiem quan s’apliquen les polítiques. Es tracta que aquesta diferència tendeixi a zero. De tot això, també en va parlar a Barcelona Ursula von der Leyen, presidenta de la Comissió Europea, que va rebre el II Premi a la Construcció Europea del Cercle d’Economia i que va tenir el detall de reivindicar Pau Casals i la seva aposta pels drets humans, la llibertat i la democràcia.
