Setge a la pena de mort als Estats Units

Només un quart d'hora abans que Earl Wes­ley Berry hagués de ser exe­cu­tat amb injecció letal dimarts en una presó de Mis­sis­sipí, el Tri­bu­nal Suprem dels EUA va deci­dir ajor­nar-ho fins que deci­deixi si aquest és un pro­ce­di­ment anti­cons­ti­tu­ci­o­nal per la seva cru­el­tat.
Berry, que és al cor­re­dor de la mort per haver matat una dona fa vint anys, s'uneix a d'altres sen­ten­ci­ats a mort que des de fa un mes han acon­se­guit esqui­var, per ara, la pena capi­tal. El 25 de setem­bre pas­sat, el Suprem va accep­tar ana­lit­zar, a petició de dos pre­so­ners de Ken­tucky, si la injecció letal viola la vui­tena esmena de la Cons­ti­tució que pro­hi­beix càstigs cru­els.

Al mateix temps, l'Ame­ri­can Bar Asso­ci­a­tion (ABA), la prin­ci­pal asso­ci­ació d'advo­cats dels EUA, ha dema­nat una moratòria en totes les exe­cu­ci­ons després que un estudi hagi detec­tat dèficits i desi­gual­tats en l'apli­cació.

Segons un estudi fet en vuit Estats, els con­dem­nats no tenen garan­tit un procés just. "No s'està donant al poble nord-ame­ricà la justícia que mereix", diu Step­hen Han­lon, de l'ABA, que demana que se sus­pen­guin les exe­cu­ci­ons fins que els Estats "puguin garan­tir-ne la impar­ci­a­li­tat".

De fet, ja hi ha una moratòria de facto en les exe­cu­ci­ons. En onze dels 38 Estats on s'aplica la pena de mort, les auto­ri­tats han deci­dit pos­po­sar-les fins que el Suprem pren­gui una decisió sobre la injecció letal, pro­ba­ble­ment el 2008, i ja fa un mes que no hi ha cap exe­cució. L'última va ser el 25 de setem­bre a Texas, l'Estat que, de llarg, en regis­tra més.

Sem­bla que alguna cosa es mou als EUA, on no s'ha d'obli­dar, però, que la majo­ria dels seus ciu­ta­dans estan a favor de la pena de mort. Un son­deig de Gallup indica que un 69% dels enques­tats donen suport a la pena capi­tal en casos de con­dem­nes per assas­si­nat.

Dis­pa­ri­tats raci­als
Segons l'estudi de l'ABA, l'apli­cació de la pena de mort mos­tra "dis­pa­ri­tats raci­als sig­ni­fi­ca­ti­ves". "Els que assas­si­nen un blanc tenen mol­tes més pos­si­bi­li­tats de ser con­dem­nats a la pena de mort que els que maten un negre", explica a l'AVUI, Chris­top­her Hill, de l'Ame­ri­can Civil Liber­ties Union, que defensa l'abo­lició de la pena de mort als EUA.

En aquest sen­tit, qua­li­fica d'"útil" l'estudi de l'ABA ja que, tot i que no es pro­nun­cia ni a favor ni en con­tra de la pena de mort, sí que posa de relleu la dub­tosa qua­li­tat de la seva apli­cació: reco­llida defec­tu­osa de pro­ves, manca de fons en els labo­ra­to­ris foren­ses, con­fes­si­ons fal­ses, tes­ti­mo­nis poc fia­bles i advo­cats poc qua­li­fi­cats. Són els matei­xos pro­ble­mes que, com va denun­ciar en aquest diari l'asso­ci­ació Inno­cent Pro­ject, ha por­tat també a apli­car con­dem­nes errònies.

S'ha obert un debat sobre la forma en què s'exe­cuta la pena de mort, però això no vol dir que s'esti­gui plan­te­jant sus­pen­dre-la ja que no se n'està deba­tent la cons­ti­tu­ci­o­na­li­tat. En tot cas, es bus­ca­rien noves fórmu­les. Però Hill està espe­rançat ja que diu que molts dels que defen­sen la pena capi­tal accep­ten com­mu­tar-la per una cadena perpètua quan se'ls diu que és una opció més barata que el cor­re­dor de la mort. "Els ame­ri­cans no volen veure inno­cents exe­cu­tats ni tam­poc que el cost con­tinuï aug­men­tant", diu.

Pati­ment pro­lon­gat
Les injec­ci­ons es van con­ce­bre com a alter­na­tiva més humana, si pot ser, a la forca o la cadira elèctrica, però infor­mes mèdics indi­quen que el còctel letal genera un sofri­ment pro­lon­gat. Aquest any s'han exe­cu­tat un total de 42 per­so­nes als Estats Units, el nivell més baix en deu anys.