Política

El govern recorre contra el 25% i guanya temps per al consens

Demana al TSJC aturar-ne l’execució fins que no resolgui el recurs i farà un segon decret llei per protegir les direccions

ERC, el PSC i ECP donen fins avui a JxCat per refer l’acord per la immersió o l’antic anirà al ple

Totes les vies ober­tes, però encara sense con­sens men­tre es mul­ti­pli­quen les tro­ba­des per acon­se­guir un acord sobre la pro­tecció de la immersió i la manera de fer front al reque­ri­ment del Tri­bu­nal Supe­rior de Justícia de Cata­lu­nya (TSJC) que expira el 31 de maig per com­plir la sentència del mínim del 25% de cas­tellà a l’escola. El govern es va apun­tar ahir a la via judi­cial amb un recurs de repo­sició que també vol gua­nyar temps –com han fet Òmnium, l’ANC i Pla­ta­forma per la Llen­gua– perquè es torni a recu­pe­rar un con­sens legis­la­tiu que dijous pas­sat es va tren­car quan JxCat va anun­ciar que es des­pen­java de la reforma de la llei de política lingüística pac­tada amb ERC, el PSC i ECP el 24 de març. El recurs reclama que se sus­pen­gui l’apli­cació de la sentència fins que no s’hagi resolt, pels per­ju­di­cis greus que podria supo­sar als cen­tres ara que fal­ten poques set­ma­nes per aca­bar les clas­ses. Un temps que pot ser­vir per recons­truir ponts si es fa cas de totes les pro­cla­mes en pro d’“una qüestió de país” que van expres­sar les for­ma­ci­ons, sense excloure’n, fins i tot, la CUP.

En el recurs s’exposa que l’espa­nyo­lista Assem­blea per una Escola Bilingüe (AEB) “no té legi­ti­mi­tat” per dema­nar l’exe­cució de la sentència i que això vul­nera la nor­ma­tiva i és con­trari a la juris­prudència del Suprem (TS), que indica que per defen­sar els interes­sos d’un col·lec­tiu cal estar legal­ment habi­li­tat. A més, es con­si­dera que el TSJC va més enllà de la seva sentència quan exi­geix ara al depar­ta­ment que doni ins­truc­ci­ons imme­di­a­tes als cen­tres, fet que, com que no hi ha un “rang nor­ma­tiu”, les con­ver­ti­ria en il·legals.

La por­ta­veu del govern, Patrícia Plaja, va adme­tre que la qüestió va ser tema cen­tral en la reunió de l’exe­cu­tiu, i que és pri­o­ritària per al pre­si­dent Pere Ara­gonès, per la qual cosa la seva impli­cació és “total” per mirar que es des­en­ca­lli. Segons ha pogut saber El Punt Avui, peti­tes dele­ga­ci­ons encapçala­des pel mateix Ara­gonès i la pre­si­denta del Par­la­ment i futura líder de Junts, Laura Borràs, es van reu­nir a pri­mera hora del matí a la Casa dels Canon­ges per mirar d’acos­tar posi­ci­ons. La tro­bada va ser qua­li­fi­cada de “dura” per algu­nes fonts pro­pe­res, si bé d’altres van fer notar que al final hi havia hagut sobre­tot “coin­cidències”. Ara­gonès va insis­tir en la modi­fi­cació de la llei, i que ERC la podria dur a la junta de por­ta­veus per ser votada en el pro­per ple, i Borràs li va dei­xar clar que no comp­tin amb Junts –s’hi va refer­mar a la tarda la por­ta­veu par­la­mentària, Mònica Sales–, i va insis­tir que la via del decret “és la que té més pos­si­bi­li­tats i menys ris­cos”. En tot cas, el govern asse­nyala que en cap cas són vies exclo­ents, sinó que són més aviat com­ple­mentàries.

L’exe­cu­tiu poste­rior, en tot cas, va deci­dir apro­fun­dir en un nou decret llei per pro­te­gir cen­tres i docents que s’assem­bla­ria força a la pro­posta que els havia fet arri­bar Junts dilluns, tot i que fonts d’ERC pre­ci­sa­ven que fa dies que l’exe­cu­tiu hi tre­ba­lla. El text, que es pre­sen­tarà en els pro­pers dies quan s’hagi aca­bat de polir, s’afe­girà al que a més llarg ter­mini està pre­pa­rant Edu­cació per al des­ple­ga­ment del títol segon de la llei d’edu­cació de Cata­lu­nya (LEC), que ja havia anun­ciat fa temps el con­se­ller Josep Gonzàlez-Cam­bray.

El con­sens per a l’acord nor­ma­tiu no s’albira en el ter­mini de 24 hores que ERC, el PSC i els comuns van donar a Junts si no volien que con­ti­nu­es­sin amb la inclusió de la tra­mi­tació a través d’una junta de por­ta­veus extra­or­dinària de la reforma de la llei de política lingüística en el ple de la set­mana vinent. Junts con­ti­nua dient que la reforma plan­te­jada al març, i que va sig­nar, no ser­veix per blin­dar el català, i Sales ja va dei­xar clar que l’ultimàtum no els farà can­viar d’opinió.

Mal­grat que altres actors van expres­sar que en el pro­per ple blin­da­ran el català “amb Junts o sense Junts” –ho afir­mava Jéssica Albi­ach (ECP)– tam­poc és clar que sigui amb el text de la reforma de la llei acor­dat al març. Raquel Sans (ERC) adme­tia que el decret pro­te­girà els cen­tres i els seus pro­jec­tes lingüístics, “però no n’hi ha prou” i “cal una norma amb soli­desa i rang de llei con­tra la qual pugui recórrer menys gent”. Però va accep­tar que “la dis­crepància rau “en l’eina jurídica” i que tot estava obert. La solució depèn de si hi ha acord pri­mer entre ERC i JxCat, que després la tras­lla­da­ran a les altres for­ma­ci­ons –ahir no la tenien– i a les enti­tats.

Reti­rar la reforma

La CUP insis­tia que es retirés la reforma perquè “dona cate­go­ria de llei” a una sentència que “trinxa el model d’immersió”, obre la porta que cada cop es dema­nin més per­cen­tat­ges en cas­tellà, fomenta “la segre­gació esco­lar” i no s’ha con­sen­suat amb la comu­ni­tat edu­ca­tiva ni les enti­tats en defensa de la llen­gua. En aquesta equació pel con­sens, el líder del PSC, Sal­va­dor Illa, recor­dava que les sentències “s’han de com­plir” i obria la porta al PP a adhe­rir-s’hi, tot i que el seu por­ta­veu, Ale­jan­dro Fernández, ho va rebut­jar perquè pretén “esqui­var les sentències judi­ci­als”. A qual­se­vol pos­si­ble con­sens que sor­geixi en el ple, de fet, Cs i Vox hi van con­tra­po­sar l’amenaça dels tri­bu­nals si no es com­pleix la sentència.

Ahir Òmnium es va per­so­nar al TSJC com a part interes­sada en l’exe­cució de la sentència, en repre­sen­tació de tot l’alum­nat perquè afecta tot el sis­tema edu­ca­tiu, per dema­nar que no hi hagi quo­tes. Òmnium vol omplir així el buit pel fet que fins ara no s’ha dei­xat repre­sen­tar en el pro­ce­di­ment al con­junt dels alum­nes com a part afec­tada, com adme­ten fins i tot dos vots par­ti­cu­lars. El recurs de repo­sició se cen­tra en la vul­ne­ració de la Carta Euro­pea de Llengües Regi­o­nals i Mino­ritàries, en l’excés de juris­dicció per part del TSJC i en la falta d’adopció de mesu­res en favor de la llen­gua ofi­cial que retro­ce­deix d’acord amb el man­dat cons­ti­tu­ci­o­nal de pro­tecció de totes les llengües ofi­ci­als de l’Estat. Un dels advo­cats de l’equip, Benet Sale­llas, remarca que un tri­bu­nal no pot enten­dre entre les seves fun­ci­ons “forçar un govern o un Par­la­ment a dic­tar nor­mes, tal com ha fet”, ja que es col·loca “en la posició del poder legis­la­tiu o en una mena de Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal suplent”.

LES FRASES

No s’està treballant contra rellotge perquè encara hi ha un marge de dies per concretar
Patrícia Plaja
PORTAVEU DEL GOVERN
El termini és el consens amb la comunitat educativa i entitats que treballen per la llengua
Mònica Sales
PORTAVEU DE JUNTS AL PARLAMENT
En el contingut no hi ha la discrepància; la discrepància rau en l’eina jurídica
Raquel Sans
DIPUTADA D’ERC

ERC es querella a Barcelona i a Suïssa pel Catalangate

L’advocat Andreu van den Eynde va presentar ahir una querella pel Catalangate al jutjat de guàrdia de Barcelona, amb requeriment perquè les causes s’acumulin al jutjat 32, que ja investiga les que van presentar farà dos anys també per l’espionatge amb Pegasus el llavors president del Parlament, Roger Torrent, i el líder a la capital, Ernest Maragall. L’advocat, que ha actuat en nom del president del grup parlamentari, Josep M. Jové, i de l’eurodiputada Diana Riba, també ha presentat una querella a títol particular com a afectat. Els textos posen en relleu la gravetat dels delictes contra la intimitat, el secret de les comunicacions, el secret professional i la immunitat parlamentària.Igualment, la secretària general d’ERC, Marta Rovira, ha presentat una acció penal davant les autoritats suïsses per l’espionatge sofert en el seu exili. En breu, a més, presentarà querella l’eurodiputat Jordi Solé, mentre que per a la resta d’afectats d’ERC –fins a tretze, inclòs el president Pere Aragonès– s’està en espera del que decideixi i lideri el mateix govern.

La portaveu explicava ahir que el gabinet jurídic ho està valorant per trobar la millor fórmula, d’acord també amb el que digui cada afectat. Plaja, a més, va dir que estan en espera de les explicacions del govern espanyol, i que fixi data per a la reunió compromesa entre els presidents. La portaveu de La Moncloa, Isabel Rodríguez, va assegurar després que els equips de l’un i de l’altre estan pendents de “concretar dates i agendes”.

D’altra banda, una delegació de l’ANC que va participar ahir i dilluns a Viena en una cimera de l’Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa (OSCE) sobre el funcionament de les institucions democràtiques ha denunciat els “abusos” dels ens estatals contra l’independentisme, incidint en el Catalangate. “S’abordaran totes les qüestions plantejades”, va respondre segons ells el representant estatal. L’ANC va demanar a l’OSCE que impulsi mesures per aturar la persecució i que faci una visita a l’Estat per investigar els fets.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia