Enyorant Politkóvskaia

Avui fa un any que un des­co­ne­gut va assas­si­nar a trets a l’escala de casa seva Anna Politkóvskaia, una peri­o­dista russa espe­ci­a­lista en el Cau­cas i molt crítica amb l’acció del Krem­lin i del govern prorús de Txetxènia.

Politkóvskaia no era ben­vista pel poder i era més cone­guda a l’estran­ger que a Rússia. Avui a Mos­cou es pre­veu que se li dedi­qui un con­cert simfònic, una expo­sició fotogràfica i una Marxa dels Dis­con­for­mes. A Nijni Nóvgo­rod s’havia de cele­brar un fòrum inter­na­ci­o­nal dedi­cat a Politkóvskaia per par­lar del futur dels drets humans i la democràcia a la Rússia del segle XXI, però la Fun­dació per al Suport a la Tolerància que l’orga­nit­zava ha rebut tota mena de pres­si­ons i s’ha aca­bat anul·lant.

La Fis­ca­lia Gene­ral va arres­tar a l’agost deu sos­pi­to­sos de l’assas­si­nat de Politkóvskaia i ofi­ci­al­ment va decla­rar que “el crim havia estat des­co­bert” i que la pista del mòbil de l’assas­si­nat por­tava cap a “l’estran­ger”. En un arti­cle del 29 d’agost Nóvaia Gazeta, el diari on tre­ba­llava Politkóvskaia i que porta una inves­ti­gació inde­pen­dent del cas, negava la versió ofi­cial i deia que, en cas que es demos­tri la veri­ta­ble impli­cació dels sos­pi­to­sos en l’assas­si­nat, con­ti­nua oberta la qüestió de qui el va encar­re­gar. Ahir el diari ofi­ci­a­lista Rossískaia Gazeta va publi­car que s’havia detin­gut una auto­ri­tat cri­mi­nal d’Ucraïna impli­cada en el crim.

Nóvaia Gazeta cri­tica el trac­ta­ment infor­ma­tiu que fan alguns mit­jans “per difi­cul­tar la inves­ti­gació” i té intenció de pre­sen­tar pròxima­ment els resul­tats de la seva inves­ti­gació a l’Assem­blea Par­la­mentària del Con­sell d’Europa.
Oleg Panfílov, direc­tor del Cen­tre de Peri­o­disme en Situ­a­ci­ons d’Emergència, con­si­dera que el cas no es resoldrà, perquè “sem­pre que en l’assas­si­nat de peri­o­dis­tes hi té relació el poder, no s’acla­reix mai”.
Vera Politkóvskaia, la filla de la peri­o­dista, també dubta que “tota la cadena, des de l’exe­cu­tor fins a qui va encar­re­gar el crim, sigui con­dem­nada”. La filla de Politkóvskaia cri­tica la inde­fensió en què es troba l’opo­sició russa i també creu que la decla­ració de la Fis­ca­lia Gene­ral res­pon als interes­sos dels que estan impli­cats en el crim, “que tenen prou força per entor­pir la inves­ti­gació”.

Kadírov i Txetxènia
El dia de la seva mort Politkóvskaia va par­lar amb el diari electrònic Kavkaz-uzel per comen­tar la set de poder de l’ales­ho­res pri­mer minis­tre Ram­zan Kadírov, que el dia 5 havia fet 30 anys i cons­ti­tu­ci­o­nal­ment ja podia ser pre­si­dent de la República.

Politkóvskaia con­si­de­rava que Kadírov no tenia pos­si­bi­li­tats de con­ver­tir-se en pre­si­dent i reco­nei­xia que no sabia qui­nes inten­ci­ons tenia Putin a Txetxènia. La peri­o­dista va denun­ciar la gran recons­trucció que s’havia fet a la República en vigílies de l’ani­ver­sari de Kadírov, “que es va asse­gu­rar amb la força de les armes i de les ame­na­ces que la gent pagués les obres que no es paga­ven amb el pres­su­post fede­ral”.

Politkóvskaia, que tre­ba­llava en un arti­cle sobre les tor­tu­res a Txetxènia quan va ser assas­si­nada, havia aler­tat dos dies abans en una entre­vista a Ràdio Svo­boda del gran nom­bre de segres­tos i des­a­pa­ri­ci­ons que s’havien regis­trat aquell any i va dir que el seu desig per­so­nal per a l’ani­ver­sari de Kadírov era “veure’l asse­gut al banc dels acu­sats”.

Al cap de cinc mesos Kadírov, a qui tant ella com les ONG havien acu­sat d’estar dar­rere de nom­bro­ses vio­la­ci­ons dels drets humans jun­ta­ment amb els seus homes, es con­ver­tia en el pre­si­dent de Txetxènia.
Segons Alek­sandr Txerkàssov, del cen­tre de defensa dels drets humans Memo­rial, “a Txetxènia con­ti­nua havent-hi molts pro­ble­mes, però s’observa un canvi de tendència: si durant l’any 2006 es van segres­tar 187 per­so­nes, en els nou mesos que por­tem del 2007 només n’hi ha hagut 28”.

Txerkàssov atri­bu­eix aquest canvi a una ordre de Kadírov als seus homes de no segres­tar, a llui­tes inter­nes entre les dife­rents estruc­tu­res de segu­re­tat de Txetxènia i a la tasca d’acti­vis­tes i de peri­o­dis­tes valents i nobles com Politkóvskaia.