Política

Justificació i canvi de lleis

Sánchez avala l’espionatge per “l’intent de prendre el Prat” i promet ara una llei de secrets que posi fi a la franquista del 1968 i una llei de control al CNI

Vol la taula aviat

Decep l’independentisme i encalla l’intent de calmar Aragonès

“Deixa d’anar tant a Waterloo”, etziba Rufián en un xoc amb Asens

Josep Tar­ra­de­llas com a jus­ti­fi­cació d’espiar Pere Ara­gonès Quan es com­plien tres hores i cin­quanta minuts de la com­pa­rei­xença més difícil que ha vis­cut aquesta legis­la­tura al Congrés, perquè no era voluntària sinó forçada per l’inde­pen­den­tisme i per un afer que remou el CNI com és l’espi­o­natge amb Pega­sus, Pedro Sánchez –fir­mant el 2019 de la Direc­tiva d’Intel·ligència– va fer el pas inèdit d’entrar en l’arena de la jus­ti­fi­cació del perquè es va espiar en ple 2019, dos anys després de l’octu­bre del 2017 i quan ERC ofe­ria l’abs­tenció en la seva inves­ti­dura. “No van ser uns quants con­te­ni­dors cre­mats. Hi va haver un intent de pren­dre un aero­port com el del Prat. L’impe­di­ment que els con­tro­la­dors aeris puges­sin a la torre. Sabo­tat­ges dia­ris als trens de roda­lies. Un evi­dent pro­blema de segu­re­tat naci­o­nal el 2019”, va dir Sánchez tot citant el clima a l’aero­port –bate­jat per ell com Tar­ra­de­llas– per la sentència del Tri­bu­nal Suprem a l’1-O. Tot i dir que des­co­nei­xia l’espi­o­natge i alhora jus­ti­fi­car-lo, Sánchez pro­met una llei de secrets ofi­ci­als que posi fi a la fran­quista del 1968 –tot i haver fre­nat cada intent del PNB– i una llei de con­trol al CNI, però no calma ni ERC ni els espi­ats.

La Direc­tiva d’Intel·ligència és un text ela­bo­rat i fir­mat pel pre­si­dent espa­nyol a pro­posta de la comissió dele­gada per a Afers d’Intel·ligència –una de les cinc inter­mi­nis­te­ri­als que hi ha– i és secret. Fins al punt que fora del govern només els dipu­tats de la comissió de secrets ofi­ci­als –com ara Míriam Nogue­ras (Junts) i Albert Botran (CUP)– l’han pogut lle­gir i perquè Paz Este­ban la va mos­trar el 10 de maig sent encara cap del CNI i a porta tan­cada. És el full de ruta del CNI, i ahir Sánchez adme­tia per fi la seva res­pon­sa­bi­li­tat en una direc­tiva del 2019 feta quan gover­nava sol (i no amb Podem) i que insta a neu­tra­lit­zar l’inde­pen­den­tisme quan els líders del procés eren jut­jats i Quim Torra era pre­si­dent. “La direc­tiva és res­pon­sa­bi­li­tat meva per­so­nal, és així, ho assu­meixo, i he fet el que havia de fer, i a par­tir d’aquí els que dis­se­nyen i imple­men­ten les ope­ra­ci­ons han de tenir auto­rit­zació judi­cial”, adme­tia. El fet que dediqués el gruix del dis­curs a la cor­rupció del PP i a reviure els motius de la moció de cen­sura del 2018 va exas­pe­rar tots els por­ta­veus cata­lans. I la seva rela­ti­vit­zació de l’informe de Citi­zen Lab –“admet la impos­si­bi­li­tat d’atri­buir auto­ries i és una inves­ti­gació acadèmica, no són fets pro­vats”– i la falta d’empa­tia amb espi­ats com ara Nogue­ras, Botran o Fer­ran Bel (PDe­CAT) va fer ves­sar el got de la paciència. I més quan sí que deta­llava en 70 el cens de poli­cies patriòtics. “Què ha vin­gut a fer aquí? És cons­ci­ent que hi ha una ope­ració d’un búnquer de l’Estat pro­fund que busca exci­tar-nos per deses­ta­bi­lit­zar-lo?”, etzi­bava Gabriel Rufián (ERC) amb l’afany de fer-lo ater­rar. “Per què ve i pro­met major con­trol judi­cial quan el major con­tro­la­dor del CNI és vostè?”, reblava.

“Els com cal, més dèbils”

En un joc de sin­ce­ri­tat poc vist, Rufián li va fer veure que el menys­preu difi­culta el dia a dia dels que a ERC bas­tei­xen ponts i no els dina­mi­ten. “No li ho hau­ria de dir, però: és cons­ci­ent que amb inter­ven­ci­ons com la d’avui la gent com cal cada cop som menys i som més dèbils?” El por­ta­veu d’ERC li va fer notar el salt dels 18 espi­ats reco­ne­guts fins als 65 docu­men­tats per Citi­zen Lab: “Hi van 47. D’aquest espai de la lega­li­tat a la il·lega­li­tat, qui se’n fa càrrec?” Sánchez no hi va res­pon­dre. “Espa­nya fa pudor de tan­cat. Qui podia tenir interès a inves­ti­gar l’inde­pen­den­tisme? Moldàvia? Estònia? Lituània? O Espa­nya?”, reblava Rufián com a colofó.

Encara sense res­posta

La frus­tració de Sánchez és que entre els més irats per la gestió de l’afer hi ha el pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat: “Les pre­gun­tes essen­ci­als con­ti­nuen sense res­posta.” Per Ara­gonès, “amb un cas d’espi­o­natge mas­siu sense pre­ce­dents no val mini­mit­zar i dedi­car-se a pas­sar el temps”, sinó que calen “expli­ca­ci­ons clares i res­pon­sa­bi­li­tats”. Sánchez ofe­reix una cita cara a cara i con­vo­car la taula de diàleg “com més aviat millor”, però la taula és des d’ahir una mica més coixa. Fonts d’ERC acu­sen Sánchez de fer un “tan­ca­ment en fals si no explica per què s’espi­ava Ara­gonès”. “Lamento que els fets por­tin des­con­fiança entre els que estem cri­dats a tro­bar les solu­ci­ons a la taula de diàleg”, és tot el que Sánchez va saber dir per apai­va­gar ERC.

Llei vetada des del 2020

L’ape­tit refor­ma­dor de Sánchez con­tra­diu el que ha fet el PSOE en 44 anys de democràcia, ja que Felipe González (1982-1996), José Luis Rodríguez Zapa­tero (2004-2011) i Sánchez des del juny del 2018 han con­vis­cut amb una llei fran­quista que té un decret que la desen­vo­lupa amb la firma de l’almi­rall Car­rero Blanco. El PNB va regis­trar el 2020 la reforma de la llei de secrets per fixar un ter­mini de 25 anys per des­clas­si­fi­car tota docu­men­tació, i el PSOE ha estat molt actiu a l’hora d’enter­rar-la a cop de rele­gar-la al calaix amb ajor­na­ments injus­ti­fi­cats.

Direc­tiva del març del 19

A Junts, Nogue­ras, que des del pri­mer dia cita la Direc­tiva d’Intel·ligència lliu­rada el març del 2019 al CNI com la clau de volta de tot, va escla­tar: “Es pensa que som estúpids. Vostè és el màxim res­pon­sa­ble de l’espi­o­natge. Prou de diàlegs màgics.” I si Sánchez espe­rava cal­mar algú amb la nova llei de secrets i amb el con­trol al CNI, Nogue­ras el reba­tia: “No som aquí per refor­mar Espa­nya, així que no esperi que ens pren­guem això com un gest.”

“Molt poca empa­tia”

Per Fer­ran Bel (PDe­CAT), el pre­si­dent té “molt poca empa­tia amb els 65 espi­ats” com ell. “No sé si és cons­ci­ent que no millora la situ­ació sinó que l’ha empit­jo­rat”, reblava Bel. Més bel·lige­rant era Mireia Vehí (CUP) amb un refrany castís per il·lus­trar la coha­bi­tació del PSOE amb les cla­ve­gue­res. “Hi ha una dita: Cría cuer­vos y te sacarán los ojos. Per quants drets es can­via la defensa de la uni­tat d’Espa­nya?”, etzi­bava Vehí. Fins i tot Íñigo Errejón (Més País) va dei­xar una lliçó política a l’inquilí de La Mon­cloa sobre “el con­flicte per­ma­nent dins l’Estat” i els límits del PSOE: “Hi ha un dese­qui­li­bri. Quan la dreta és al govern té tot el poder de l’Estat, i quan hi és l’esquerra és un mer inquilí.” “Que el CNI sigui una cèl·lula autònoma que es per­met ele­gir objec­tius en una matèria tan deli­cada com la política és molt greu”, adver­tia Aitor Este­ban (PNB).

Rufián, Asens i Valls

Enmig de la bata­lla per Pega­sus, Jaume Asens (Podem), que insta Sánchez a “avançar en l’agenda ter­ri­to­rial i de rege­ne­ració democràtica” tot i ser socis, tenia un impre­vist i dur duel amb Rufián per l’espi­o­natge a Ernest Mara­gall per evi­tar un alcalde d’ERC a Bar­ce­lona. “És una calúmnia dir que hem gua­nyat Bar­ce­lona gràcies al CNI”, va dis­pa­rar Asens. “A Asens, que ha dedi­cat més parau­les a ERC que a Villa­rejo, dues parau­les per a la seva ver­go­nya: Manuel Valls. Ja n’hi ha prou, Jaume, de tren­car ponts amb ERC. Deixa d’anar tant a Water­loo, au!”, va con­tra­a­ta­car el por­ta­veu d’ERC al Congrés. “Més mirar Bildu i menys mirar Junts”, hi afe­gia Asens.

Enuig de Puig­de­mont

L’al·lusió de Rufián a no fer viat­ges a l’exili arri­bava fins a Water­loo. “Anar a Water­loo a fer política o a fer visi­tes per­so­nals només moles­tava als qui ens volen aïllar i empre­so­nar. Veig que ara també molesta a ERC”, lamen­tava Car­les Puig­de­mont. “Em sap molt de greu. Sobre­tot perquè si l’alter­na­tiva és anar tant a Madrid, ja en veiem els resul­tats”, hi afe­gia el 130è pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat i euro­di­pu­tat de Junts.

LES FRASES

No eren contenidors cremats. El 2019 hi ha un intent de prendre el Prat i sabotatges diaris a rodalies. Un evident problema de seguretat nacional
Lamento que els fets portin desconfiança entre els que estem cridats a trobar les solucions a la taula de diàleg
Pedro Sánchez
president espanyol
Preguntes essencials continuen sense resposta. Un cas sense precedents no es pot minimitzar. Explicacions clares i responsabilitats
Pere Aragonès
president de la generalitat
Què ha vingut a fer? És conscient que hi ha l’operació d’un búnquer de l’Estat profund que busca excitar-nos per desestabilitzar-lo?
Gabriel Rufián
portaveu d’erc al congrés
És una calúmnia dir que hem guanyat Barcelona gràcies al CNI. Més mirar Bildu i menys mirar Junts, senyor Rufián
Jaume Asens
president de podem al congrés
Hi ha una dita: ‘Cría cuervos y te sacarán los ojos’. Per quants drets es canvia la defensa de la unitat d’Espanya?
Mireia Vehí
diputada de la cup al congrés
Es pensa que som estúpids si ens ve a dir aquestes milongas. No som aquí per reformar Espanya i no ho prenem com a gest
Míriam Nogueras
portaveu de junts al congrés
No sé si és conscient que no ha millorat la situació i l’empitjora. Demostra molt poca empatia amb els 65 que som espiats
Ferran Bel
portaveu del pdecat al congrés


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia