Bèlgica lliura al Congo la dent de Lumumba

Bèlgica ha retor­nat aquest dilluns als seus fami­li­ars l’històrica dent de l’heroi de la inde­pendència i ex-pri­mer minis­tre del Congo Patrice Lumumba, assas­si­nat el 1961.

La Fis­ca­lia Fede­ral ha lliu­rat la dent als tres fills de Lumumba –François, Juli­ana i Roland- en presència del pri­mer minis­tre con­golès, Jean-Mic­hel Sama Lukonde. L’única resta cone­guda del líder africà volarà dimarts a la nit cap al seu país natal, on emprendrà un peri­ple com­me­mo­ra­tiu fins a la seva inhu­mació el 30 de juny al Memo­rial Patrice Emery Lumumba de Knsasa.

El pri­mer minis­tre belga, Ale­xan­der de Croo, també ha estat pre­sent a la cerimònia, en la que ha pre­sen­tat les seves “dis­cul­pes” i ha asse­gu­rat que el seu govern denun­cia sense amba­ges la colo­nit­zació, com a sis­tema de gover­nança i ideològic”. De Croo ha expres­sat el seu “més pro­fund pesar per les feri­des” d’un règim colo­nial “basat en l’explo­tació i la domi­nació”, les matei­xes parau­les que el rei Felip ha tras­lla­dat als fills de Lumumba en una reunió abans de l’acte.

La res­ti­tució arriba sis dècades després del crim, en un nou esforç per redi­mir el bru­tal pas­sat colo­nial de Bèlgica. El 1960 Lumumba era el pri­mer cap de govern del Congo inde­pen­dent i fli­te­java amb l’òrbita soviètica per apla­car els movi­ments seces­si­o­nis­tes al sud del país, que s’aca­bava d’eman­ci­par de Bèlgica.

Assas­si­nat i des­a­pa­rició
Brus­sel·les i Was­hing­ton no volien que el nou país caigués sota la influència de Mos­cou i Lumumba va ser eli­mi­nat. Al setem­bre de 1960, el pre­si­dent con­golès Joseph Kasa-Vubu va anun­ciar la des­ti­tució del qui va ser pri­mer minis­tre durant els pri­mers 67 dies d’inde­pendència i va orde­nar la seva detenció.

Lumumba va ser arres­tat, empre­so­nat, tor­tu­rat i, final­ment, exe­cu­tat al cos­tat de dos dels seus lloc­ti­nents, el 17 de gener de 1961, en un bosc de la regió sepa­ra­tista de Katanga, amb la com­pli­ci­tat d’ofi­ci­als bel­gues i d’agents de la CIA nord-ame­ri­cana, que ja havien inten­tat eli­mi­nar-lo abans amb pasta de dents enve­ri­nada.

El cos del fun­da­dor del Movi­ment Naci­o­nal Con­golès va ser tros­se­jat i dis­solt en àcid perquè no en quedés cap ves­tigi. Però un dels poli­cies bel­gues encar­re­gats de fer des­a­parèixer el cadàver, Gerard Soete, va arren­car dues dents i les va con­ser­var coma “tro­feus de caça”, segons rela­ta­ria més tard.

Soete va guar­dar el secret durant gai­rebé qua­tre dècades i només el va reve­lar el 1999, un any abans de morir. La seva con­fessió va obrir la porta a inves­ti­ga­ci­ons judi­ci­als encara no resol­tes al vol­tant d’un crim pel qual Bèlgica ha admès for­mal­ment la seva “res­pon­sa­bi­li­tat moral”.

El 2016 la fis­ca­lia belga va escor­co­llar la casa del poli­cia i va tro­bar una dent, l’única resta de Lumumba de la qual es té constància, tot i que la família sos­pita que una segona dent i la falange d’un dit encara són a Bèlgica.

Amb la inves­ti­gació judi­cial encara en curs, i com en cadas­cun dels molts ges­tos que l’exmetròpoli ha diri­git els últims anys cap a la seva excolònia, la qüestió de les pos­si­bles indem­nit­za­ci­ons econòmiques sobre­vola el lliu­ra­ment de les res­tes de Lumumba.

Diven­dres pas­sat, Roland Lumumba va dir a Brus­sel·les que “les repa­ra­ci­ons finan­ce­res les dei­xem per a la Justícia”. “Si n’hi ha, les accep­ta­rem, però aquest no és el nos­tre com­bat”, va afe­gir.

La família del polític africà va denun­ciar fa anys dis­set bel­gues que pre­sump­ta­ment havien par­ti­ci­pat en l’assas­si­nat, dels quals només en que­den vius dos. “Espe­rem tenir el resul­tat abans de la seva mort”, va recla­mar.

Segons ell, el lliu­ra­ment de la dent del seu pare marca “la fi d’una època, però ara cal cons­truir la següent”.