Política

Repressió sagnant

L’oposició culpa el govern de la "pitjor ofensa" al país

La junta mili­tar que governa Myan­mar (antiga Birmània) va des­a­fiar les cri­des de la comu­ni­tat inter­na­ci­o­nal a la con­tenció i al diàleg i va car­re­gar ahir con­tra les dese­nes de milers d’opo­si­tors que es mani­fes­ten diària­ment des del 18 de setem­bre con­tra la dic­ta­dura. La repressió va fer almenys qua­tre morts (tres mon­jos budis­tes i un civil) a Yan­gon, l’antiga capi­tal i prin­ci­pal focus de la pro­testa, i un cen­te­nar de ferits. Unes 200 per­so­nes, de les apro­xi­ma­da­ment 100.000 que van sor­tir al car­rer, van ser detin­gu­des.

Els inci­dents més greus van tenir lloc cap al mig­dia (hora local) a prop de la pagoda Shwe­da­gon, el tem­ple més sagrat de Myan­mar i punt de tro­bada dels mon­jos que han lide­rat les pro­tes­tes anti­go­ver­na­men­tals a Yan­gon. Sol­dats i poli­cies van repri­mir els mani­fes­tants a cops de porra i amb gasos lacrimògens. Un monjo va ser aba­tut d’un tret men­tre inten­tava des­ar­mar un sol­dat i dos més van ser apa­llis­sats fins a la mort, segons va infor­mar un alt res­pon­sa­ble birmà.

Trets i gasos lacrimògens
Poc després, al barri de la pagoda Sule, mili­tars i mem­bres de les for­ces de segu­re­tat van dis­pa­rar a l’aire i van tirar gasos lacrimògens per dis­per­sar els milers de civils que ova­ci­o­na­ven uns mil mon­jos que aca­ba­ven d’arri­bar al punt de con­cen­tració de la pro­testa, segons van infor­mar diver­sos tes­ti­mo­nis.

La Lliga Naci­o­nal per la Democràcia (LND), l’única for­mació opo­si­tora que resis­teix la forta pressió del règim i que lidera la premi Nobel de la pau Aung San Suu Kyi, va tit­llar la repressió con­tra els mon­jos budis­tes de la “pit­jor ofensa” per­pe­trada fins ara per la junta mili­tar. La LND va ins­tar els gene­rals a pro­moure un diàleg per resol­dre “imme­di­a­ta­ment” la crisi.

La poli­cia anti­dis­tur­bis va impo­sar un fort des­ple­ga­ment al vol­tant de la residència de Suu Kyi, que com­pleix arrest domi­ci­li­ari a Yan­gon, a prop dels prin­ci­pals esce­na­ris de les pro­tes­tes, per impe­dir que els mani­fes­tants assal­tin la casa i alli­be­rin la diri­gent opo­si­tora, a qui el poder acusa d’ins­ti­gar la revolta. Segons algu­nes fonts, la premi Nobel hau­ria estat tras­lla­dada de mati­nada a la presó d’alta segu­re­tat d’Insein.

Les mani­fes­ta­ci­ons van tenir lloc també a Man­da­lay, la segona ciu­tat del país, i a Sittwe, loca­li­tat cos­ta­nera activa en la pro­testa. Uns 20.000 opo­si­tors, en total, van bai­xar al car­rer a les dues pobla­ci­ons.

Men­tres­tant, l’opo­si­tor Sein Win, que lidera l’auto­pro­cla­mat govern birmà a l’exili, a París, va mani­fes­tar el temor a més morts en mani­fes­ta­ci­ons con­tra la junta mili­tar i va urgir la Xina, prin­ci­pal aliat de Yan­gon, a impli­car-se en la reso­lució de la crisi.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.