El final de la quarta treva 'total' en 39 anys

L'alto el foc per­ma­nent decla­rat per ETA el 22 de març de 2006, i que va entrar en vigor 48 hores després, ha supo­sat la quarta treva 'total' en els 39 anys des del pri­mer assas­si­nat de la banda, i la segona més pro­lon­gada en el temps.

L'ante­rior treva va tenir vigència des del 18 de setem­bre del 1998 al 3 de desem­bre del 1999 i aquesta s'ha pro­lon­gat des del 24 de març de l'any 2006 al 6 de juny del 2007, data que ha posat la banda com a fi de l'alto el foc per­ma­nent.

El comu­ni­cat fet públic aquesta nit per ETA suposa l'onzè pro­nun­ci­a­ment públic de la banda ter­ro­rista des de l'anunci d'alto el foc per­ma­nent anun­ciat el 22 de març de l'any pas­sat i que entra­ria en vigor dos dies més tard.

ETA, que va néixer el 1959, ha decre­tat al llarg de la seva història qua­tre tre­ves totals i altres tan­tes par­ci­als. La banda armada, que no va arri­bar a assas­si­nar fins a 1968, té a la seva esquena 819 vícti­mes mor­tals i 84 segres­tos.
Les dues últi­mes per­so­nes assas­si­na­des per la banda ho van ser durant el període d'alto el foc que fina­litza demà dime­cres, en l'atemp­tat del 30 de desem­bre de 2006 a l'apar­ca­ment de la Ter­mi­nal 4 de l'aero­port de Madrid-Bara­jas.

Tre­ves i diàlegs

• La pri­mera treva real de la banda es va pro­duir dies deprés del 23-F, quan ETA político-mili­tar va comu­ni­car una treva d'un any.

• Ja amb el PSOE en el govern cen­tral i en el marc de les deno­mi­na­des con­ver­ses d'Alger, el 5 de setem­bre del 1987 ETA va rebut­jar la treva sol·lici­tada per l'exe­cu­tiu, tot i que el 29 de gener del 1988 la banda va ofe­rir al gabi­net de Felipe González una de 60 dies per repren­dre el diàleg.

• El febrer d'aquell mateix any, el govern espa­nyol va anun­ciar l'ober­tura de nego­ci­a­ci­ons, al com­pro­var que s'havien produït atemp­tats des del moment en què s'havia fet l'oferta. En aquest cas, el segrest de l'empre­sari Emi­li­ano Revi­lla, al cos­tat d'altres acci­ons, va aca­bar amb el diàleg.

• Després de l'alli­be­ra­ment de Revi­lla, ETA va fer pública, el 2 de novem­bre, una nova oferta d'inter­rupció de la violència, con­di­ci­o­nada a la nego­ci­ació.

• El 8 de gener del 1989, l'orga­nit­zació va anun­ciar una “treva uni­la­te­ral” de 15 dies i, sis dies més tard, Rafael Vera i Euge­nio Etxe­beste 'Antxón' van tor­nar a tro­bar-se a Alger. Aquest ces­sa­ment de la violència es va pror­ro­gar per tal de con­ti­nuar amb les con­ver­ses fins el 24 de juny, però no es va arri­bar fins a aquesta data perquè la banda ter­ro­rista les va donar per aca­ba­des el 4 d'abril.

• El desem­bre del 1991, ETA va tor­nar a anun­ciar una treva de dos mesos per repren­dre el diàleg a canvi de cer­tes con­di­ci­ons, i va repe­tir la seva oferta el febrer i juliol del 1992.

• La següent oferta de treva, per un període d'una set­mana, es vapro­duir el 23 de juny del 1996, en un moment en el qual la banda man­te­nia segres­tat al fun­ci­o­nari de pre­sons José Anto­nio Ortega Lara i després de l'arri­bada del PP al govern cen­tral.

• El 16 de setem­bre de 1998, qua­tre dies després de fir­mar la Decla­ració de Lizarra, ETA va anun­ciar per pri­mer cop a la seva història, un ces­sa­ment de la violència total, “uni­la­te­ral” i “inde­fi­nit”.

• El govern del PP va mos­trar la seva dis­po­sició a dia­lo­gar i el maig del 1999 es va cele­brar una tro­bada a Suïssa durant la qual no es va pro­duir cap apro­pa­ment. L'agost d'aquell mateix any ETA va infor­mar que el diàleg de pau estava blo­que­jat i la comu­ni­cació amb l'exe­cu­tiu d'Aznar, tre­na­cada. Tot i que en els tres mesos poste­ri­ors es van inter­can­viar car­tes, les parts no van tor­nar a esta­blir el diàleg i el 28 de novem­bre ETA va anun­ciar que la treva que havia man­tin­gut durant més de 14 mesos aca­ba­ria el 3 de desem­bre d'aquell any. Aquesta rup­tura es va mate­ri­a­lit­zar el 21 de gener del 2000 amb l'asses­si­nat a Madrid del tinent coro­nel Pedro Anto­nio Blanco García.
  

• Qua­tre anys després, el 18 de febrer del 2004 ETA va anun­ciar la sus­pensió de totes les seves “acci­ons arma­des” a Cata­lu­nya per “l'empenta de les for­ces inde­pen­den­tis­tes” i la “cons­ci­en­ci­ació sobre el dret a la auto­de­ter­mi­nació” en els últims anys.

• El 18 de juny del 2005, en un comu­ni­cat publi­cat pels dia­ris Gara i Ber­ria, la banda ter­ro­rista va anun­ciar que també excloïa d'entre els seus poten­ci­als objec­tius als càrrecs elec­tes dels par­tits polítics a Espa­nya.

• Final­ment, el 22 de març del 2006, en un vídeo enviat a la radi­o­te­le­visió pública basca (EITB), ETA va anun­ciar un “alto al foc per­ma­nent” que va entrar en vigor dos dies després i que la banda acaba d'anun­ciar que dóna ofi­ci­al­ment per tren­cat.