Xile rebutja la Constitució sorgida de l’esclat social

Els xilens han dit que no a la nova Cons­ti­tució de Xile amb el 62% dels vots. Ha estat una gar­ro­tada monu­men­tal per al pre­si­dent, Gabriel Boric, que havia lli­gat part del futur de la seva gestió al nou text. La der­rota, molt més àmplia del que anti­ci­pa­ven totes les enques­tes, enterra la feina que durant un any va fer una con­venció domi­nada per l’esquerra.

Alguns punts de la pro­posta, com decla­rar Xile un país plu­ri­na­ci­o­nal o l’eli­mi­nació del Senat, van donar aire als crítics. La dreta i part del cen­tre­es­querra han fet cam­pa­nya pel no. Però no tot ha estat en va. Els grups con­ser­va­dors que durant anys van defen­sar la Cons­ti­tució vigent, redac­tada durant la dic­ta­dura de Pinoc­het, s’han con­vençut de la neces­si­tat d’un canvi.

Boric va con­vo­car ahir els titu­lars del Senat i dipu­tats per cana­lit­zar el procés cons­ti­tu­ent. Ha gua­nyat l’opció del rebuig a la pro­posta que hi havia, però no s’ha esvaït el desig de tenir una nova Cons­ti­tució.

A l’octu­bre del 2020, gai­rebé el 80% dels xilens van votar per enter­rar la Carta Magna de Pinoc­het. Gai­rebé el mateix per­cen­tatge va esco­llir, a més, que una con­venció tri­ada democràtica­ment sigui l’encar­re­gada de redac­tar-ne una de nova. La reforma va ser la res­posta que la política va donar a les revol­tes popu­lars del 2019. Es va triar una assem­blea que el 4 de juliol pas­sat va lliu­rar a Boric un text amb un fort con­tin­gut ecològic i femi­nista i de reco­nei­xe­ment dels pobles indígenes. Però va emma­lal­tir per pro­ble­mes estruc­tu­rals que aviat van llas­trar el seu pres­tigi. Els xilens van deci­dir diu­menge que no era aquest el text que volien, i ara cal tor­nar a començar.

Boric té ara el des­a­fi­a­ment de lide­rar un nou procés cons­ti­tu­ent. I ha dei­xat en mans del Congrés dis­se­nyar el full de ruta per fer-ho pos­si­ble. El pre­si­dent de la Cam­bra de Dipu­tats, Raúl Soto, va dir ahir que “el man­dat és el rebuig a aquest text cons­ti­tu­ci­o­nal”, no al canvi de Cons­ti­tució. El Congrés haurà de deci­dir ara amb el suport de tots els par­tits “com s’habi­lita una nova con­venció i el procés, les regles del joc i els ter­mi­nis”.

El resul­tat, amb tot, ha estat espe­ci­al­ment dur per a Boric. Els son­de­jos ja mos­tra­ven un tri­omf del no, però per un resul­tat molt més estret, i el pre­si­dent ha per­dut ara marge per impo­sar les seves con­di­ci­ons al procés. Diu­menge a la nit va avançar, en un dis­curs lle­git, que aviat hi haurà can­vis en el seu gabi­net de minis­tres per donar “una empenta a la gestió”. En el cen­tre de totes les bata­lles hi ha Izkia Sic­hes, cap de minis­tres i estre­lla de la cam­pa­nya elec­to­ral que va por­tar Boric al poder. Aquesta jove met­gessa té els dies comp­tats.