Deixant enrere Colom
El recorregut de la manifestació de l’ANC vol denunciar “la mentalitat colonialista i imperialista” de l’Estat espanyol
Arribarà fins a l’estació de França, a tocar del Parlament, per apropar-se a la “sobirania plena” que voldrien
La manifestació convocada per l’ANC sortirà dels jardins de les Tres Xemeneies, a l’avinguda del Paral·lel, i anirà fins a l’estació de França, on s’instal·larà l’escenari final. És un recorregut de prop de dos quilòmetres amb el qual, després de dos anys de pandèmia, l’Assemblea recupera una mobilització dinàmica. “La primera decisió va ser tornar a la manifestació en moviment, en contraposició a la concentració estàtica per la covid”, explica la coordinadora de la comissió d’incidència internacional, Bàrbara Roviró. El dinamisme “permet allargar més l’acció i mostrar que la gent hi és i està en moviment”, afegeix.
En el camí que va del Paral·lel a tocar del parc de la Ciutadella (passant pel moll de la Fusta i el passeig d’Isabel II fins a l’avinguda Marquès de l’Argentera, per acabar davant de l’estació de França), els manifestants deixaran enrere el monument a Colom. L’emblemàtica i polèmica estàtua de la capital catalana pren cert protagonisme en una marxa que vol denunciar que, “sense haver-la abandonat mai”, des de l’Estat espanyol “s’està reforçant aquesta visió colonialista que té sobre les perifèries”. “Mantenen una mentalitat altament colonialista i imperialista”, considera Roviró, que esmenta, entre altres, episodis recents com el de si el rei Felip VI es va aixecar o no al pas de l’espasa de Simón Bolívar en la investidura de Gustavo Petro com a president de Colòmbia.
El monument de Colom, de 60 metres d’altura, es va inaugurar el 1888 amb motiu de l’Exposició Universal en honor del “descobridor”. El monument va ser dissenyat per Gaietà Buïgas i l’estàtua és obra de l’escultor Rafael Atché. Objecte de nombroses iniciatives al llarg dels anys, una de les més vistoses va ser la que va tenir lloc el 14 de febrer del 1992, quan Cristòfor Colom es casava amb l’Estàtua de la Llibertat a Las Vegas dins del projecte Honeymoon de l’artista Antoni Miralda, o la que el va fer aparèixer vestit amb la samarreta del Barça el 2013. El monument i el seu simbolisme també han estat, sovint, en el focus polític. La CUP ha demanat en reiterades ocasions que se segueixi l’exemple d’altres ciutats que han retirat l’estàtua de Colom i que també desaparegui del front marítim barceloní. I el mes de maig passat, sense anar més lluny, es presentava el projecte d’un equip d’arquitectes per a la reforma del port que suggeria substituir l’estàtua per una alzina metàl·lica.
Sigui com sigui, el monument hi és i continua dempeus, motiu pel qual l’Assemblea proposa que en el seu recorregut es visualitzi que els participants de la manifestació “superem i deixem enrere” tot allò que simbolitza i evidencia la icònica estàtua. En el traçat, també hi ha altres punts significatius com l’antiga plaça Antonio López (ara d’Idrissa Diallo) i l’edifici de Capitania. La idea és anar endavant i “intentar apropar-nos al que hauria de ser la sobirania absoluta pròpia, que és el Parlament”, detalla Roviró, i remarca: “És una marxa deixant enrere allò que rebutgem i apropant-nos a la sobirania que volem.” Des de l’Assemblea, lamenten que, en aquests moments, les forces independentistes no estan prioritzant la independència i recorden que sumen una majoria del 52%. Roviró destaca, però, que “és una manifestació per la independència” i que volen màxima participació per, fins i tot, poder “reforçar” les posicions quan es negocia amb Madrid.