«No volia ser alcalde de res que semblés el Front Popular»

–«Tot i que en aque­lla època no vivia a Mataró, ni for­mava part de l'agru­pació soci­a­lista local, els com­panys de Mataró m'ho van dema­nar. La veri­tat és que va fer il·lusió poder arre­glar i aju­dar la teva ciu­tat.»

–«No van ser les pri­me­res per a mi, perquè el 1977 ja vaig for­mar part de la can­di­da­tura per a les elec­ci­ons a Madrid. Tot i que per a Mataró era una nove­tat, ja estava molt impli­cat des de feia temps en la política.»

–«Hi havia una extra­or­dinària il·lusió que malau­ra­da­ment s'ha anat per­dent, bar­re­jada amb una certa por perquè feia molts anys que estàvem en un sis­tema que no ens agra­dava. A més, una part de la por la tenien gent del règim ante­rior, encara que després es va demos­trar que els demòcra­tes érem una altra cosa i ningú havia d'estar ate­mo­rit per represàlies.»

–«Va ser una con­dició meva perquè si era alcalde no volia ser-ho de res que pogués sem­blar el Front Popu­lar de l'any 1939. Em sento repre­sen­tant d'una tendència política que és la soci­al­de­mocràcia i estava dis­po­sat a fer un pacte amb gent més a l'esquerra, però també creia que els nous ajun­ta­ments havien de demos­trar que es podia fer un pacte més ampli que pura­ment dre­tes o esquer­res.»

–«CiU i el PSUC tenien diferències ideològiques, per­so­nals i tàcti­ques impor­tants, però vaig impo­sar als uns i als altres la for­mació d'una coa­lició en la qual inter­vin­gues­sin tots dos. Tot i això, va ser un govern muni­ci­pal que va fun­ci­o­nar bé.»

–«Des d'un punt de vista d'expec­tació i reper­cussió mediàtica i popu­lar, va ser un moment cab­dal. Era la recu­pe­ració d'ins­ti­tu­ci­ons anti­gues i recordo que en el dis­curs que vaig fer vaig dir que em sen­tia hereu dels últims ajun­ta­ments democràtics que hi havia hagut durant els anys trenta i fins a la Guerra Civil.»

–«Amb una gran deso­ri­en­tació i endar­re­rits perquè ja feia uns anys que hi havia un ajun­ta­ment no democràtic en un con­text de país ja democràtic. Els matei­xos ges­tors no tenien legi­ti­mi­tat i, per tant, els era molt difícil fer una política de futur. Amb més o menys volun­tat s'ana­ven tapant forats, però eren uns ajun­ta­ments que feia anys que tenien una gran ine­ficàcia i, com a con­seqüència, esta­ven molt mal finançats i hi havia uns forats econòmics molt grans.​Per això, la pri­mera feina va ser posar una mica d'ordre i arre­glar a curt ter­mini els pro­ble­mes finan­cers, i la segona, posar en marxa un pla de futur. A més, cal recor­dar que en aquells anys es vivia un moment molt difícil de crisi econòmica, amb un 24% de la població activa a l'atur.»»

–«Pocs, el que recordo va ser un pro­jecte que va pro­vo­car mol­tes dis­cus­si­ons, que era el del port. El PSUC i alguns mem­bres del PSC con­si­de­ra­ven que era una actu­ació per als rics i que feia malbé la costa. Vaig ser bas­tant radi­cal en aquest sen­tit perquè pen­sava que era un pro­jecte que des del punt de vista del crei­xe­ment de la ciu­tat i l'acti­vi­tat econòmica era molt bo. Es va dis­cu­tir molt la ubi­cació i la pro­tecció de la platja però final­ment s'hi va poder donar llum verd. Però durant la meva època es va fer el pas­seig marítim, es va començar a par­lar del lloc per on havia de pas­sar l'auto­pista, es van fer espais cívics, es van fer inter­ven­ci­ons als bar­ris i es va fer força feina en edi­fi­cació de noves esco­les.»

–«No, perquè ins­ti­tu­ci­o­nal­ment no era un traspàs de poders sinó l'arri­bada d'un poder nou. No era que l'ante­rior règim ens donava el coman­da­ment de l'Ajun­ta­ment, sinó que era un man­dat que ens havien donat els ciu­ta­dans a través d'unes elec­ci­ons.»

–«N'hi havia poca, d'opo­sició, perquè només van que­dar fora del pacte de govern els tres regi­dors d'UCD. Tot i això, era gai­rebé un govern d'uni­tat perquè les coses es feien molt per con­sens. Vaig tro­bar poques vega­des la neces­si­tat de dis­cu­tir inter­na­ment els pro­jec­tes perquè pro­cu­rava que les deci­si­ons fos­sin per tirar enda­vant pro­pos­tes que a tot­hom anes­sin bé i que fos­sin bones per a la ciu­tat, perquè era evi­dent que es neces­si­ta­ven.»

–«Una de les meves frus­tra­ci­ons va ser no poder trans­for­mar la riera en una zona de via­nants i de comerç perquè hi va haver una fortíssima opo­sició dels boti­guers. Després, quan van veure que a mol­tes ciu­tats es feia i que fun­ci­o­nava, es va poder tirar enda­vant però jo ja no hi era, a l'Ajun­ta­ment.»»

–«Més incidència de la política par­ti­dista. En aque­lla època els alcal­des ens sentíem molt repre­sen­tants del con­junt de for­ces polítiques que hi havia al nos­tre vol­tant. Ara veig massa tac­ti­cisme i par­tits que for­men una coa­lició i que després es desfà i inten­ten que l'alcalde quedi con­di­ci­o­nat. Coses d'aques­tes, pot­ser perquè era una etapa més ingènua, no pas­sa­ven. La segona és la pro­gres­siva pro­fes­si­o­na­lit­zació de l'acti­vi­tat política. Quan vaig fer d'alcalde no vaig cobrar ni una pes­seta. És bo que es pro­fes­si­o­na­litzi més la tasca muni­ci­pal, però no fins al punt de con­ver­tir-se en uns esclaus de la política.»

–«Sí, estava encan­tat de fer d'alcalde i estava dis­po­sat a con­ti­nuar fent-ne, però no m'ima­gi­nava ser un alcalde per anys. Si no m'hagues­sin nome­nat per anar a Madrid, hau­ria repe­tit, però pro­ba­ble­ment només una vegada.»

–«Jo ho tenia clar perquè Manuel Mas era el pri­mer secre­tari del PSC a Mataró i era la per­sona que va fer-me l'oferta perquè em pre­sentés com a cap de llista. De l'equip de govern i del grup dels soci­a­lis­tes era dels que tenien més empenta i més ganes de fer-ho. La prova que es va fer bé és que després d'aque­lla etapa el PSC va obte­nir majo­ria abso­luta.»

–«A Mataró no hi va haver cap pro­blema ni cap petit intent per suplan­tar l'auto­ri­tat de l'alcalde, però vaig estar en con­tacte per­ma­nent amb la Guàrdia Civil durant tota aque­lla tarda i nit.»

–«Sí, vaig sen­tir-me molt con­forme i con­tent amb tot allò que va venir després del meu man­dat i em sento hereu d'aquesta pro­gres­siva trans­for­mació de Mataró. He aplau­dit mol­tes de les actu­a­ci­ons que ha lide­rat Manuel Mas.»