Política

regne unit

Tornada a la normalitat

El funeral d’estat d’Elisabet II, el més gran del segle XXI, aplega més de 2.000 convidats a l’abadia de Westminster

El país aterra a la realitat de la inflació disparada i la crisi del cost de la vida després d’onze dies de dol

Recullen firmes contra el títol de príncep de Gal·les en aquesta nació

El Regne Unit torna avui a la rea­li­tat després d’onze dies de dol per la mort d’Eli­sa­bet II. Torna avui a la rea­li­tat de la inflació pels núvols, dels rebuts de l’ener­gia que els ciu­ta­dans no poden pagar, dels preus desor­bi­tats dels pro­duc­tes bàsics als super­mer­cats. I torna a la incer­tesa política, amb una pri­mera minis­tra, Liz Truss, que té dos anys per posar remei a la crisi econòmica i social en què es troba immers el país abans de les pro­pe­res elec­ci­ons, el desem­bre del 2024.

El país recu­pera avui el pols després de viure l’esde­ve­ni­ment històric de la mort de la reina als 96 anys. Ahir es va cele­brar la cerimònia del fune­ral a l’aba­dia de West­mins­ter, el viatge final de la reina després de ser vet­llada a Edim­burg i a Lon­dres durant dies, amb la presència de mig milió de per­so­nes a la cape­lla ardent després de fer cues de fins a 30 hores.

Ahir el fèretre va ser tras­lla­dat a l’aba­dia, amb més de 2.000 con­vi­dats, entre els quals hi havia 500 caps d’estat i de govern, prínceps i reis euro­peus. Hi eren el pre­si­dent dels Estats Units, Joe Biden, i el pre­si­dent francès, Emma­nuel Macron, així com els reis d’Espa­nya i els emèrits.

La missa, que va ser dis­se­nyada fa 30 anys, va durar uns 55 minuts. Va ser el pri­mer fune­ral d’estat al país des del de Wins­ton Churc­hill el 1962 i el fune­ral d’estat més gran del segle XXI. El pro­to­col era tan estricte i la core­o­gra­fia, tan pre­cisa, que fins i tot Biden es va haver de sot­me­tre a les nor­mes. El pre­si­dent nord-ame­ricà i la seva dona, Jill, van arri­bar tard al fune­ral i es van haver d’espe­rar uns minuts. Després de dis­cu­tir una estona amb els res­pon­sa­bles a la porta, els van dei­xar entrar al dar­rere del por­ta­dor de la Creu de Sant Jordi, que cami­nava cap al cen­tre de l’església, i van seure a la fila catorze, al dar­rere del pre­si­dent polonès. La majo­ria dels con­vi­dats van ser por­tats a l’aba­dia en auto­car. Biden va ser de les poques excep­ci­ons, ja que li van per­me­tre arri­bar-hi amb la seva limu­sina blin­dada, ano­me­nada La Bèstia.

Després del ser­vei religiós, es va ini­ciar el seguici fúnebre amb una des­fi­lada mili­tar pels car­rers cen­trals de Lon­dres, amb un milió de per­so­nes con­gre­ga­des. El fèretre de la reina va ser trans­por­tat amb un car­ru­atge d’armes. Al dar­rere cami­na­ven el rei Car­les III, els prínceps Andreu i Edu­ard i la prin­cesa Anna, els qua­tre fills de la reina, i Gui­llem i Enric, dos dels vuit nets. Tots ves­tien uni­for­mes mili­tars menys Enric i Andreu, que ja no tenen fun­ci­ons reials.

A la tarda, va ser tras­lla­dat a Wind­sor, també amb una des­fi­lada mili­tar mul­ti­tu­dinària retrans­mesa per tot el món fins al cas­tell de Wind­sor. Eli­sa­bet II va ser enter­rada en una cerimònia íntima i pri­vada a la cripta de la cape­lla de Sant Jordi, al cos­tat del seu marit, el príncep Felip, que va morir l’any pas­sat.

Excolònies

La mort d’Eli­sa­bet II posa fi a un reg­nat històric de 70 anys d’una de les rei­nes més esti­ma­des i res­pec­ta­des no només pels britànics sinó per tot el món, com es va poder apre­ciar amb el des­ple­ga­ment mediàtic inter­na­ci­o­nal sense pre­ce­dents. Comença ara l’era de Car­les III, una era molt més incerta en què el nou monarca s’enfron­tarà al repte de man­te­nir la unió de les qua­tre naci­ons que inte­gren el Regne Unit i la uni­tat de la Com­monwe­alth, la man­co­mu­ni­tat d’excolònies britàniques, països, naci­ons i ter­ri­to­ris d’ultra­mar. Anti­gua i Bar­buda i Austràlia ja han anun­ciat un referèndum sobre la monar­quia. Són dos dels catorze països que man­te­nen Car­les III com a cap d’estat.

Car­les III també haurà de fer front a les mos­tres anti­monàrqui­ques que hi ha a Escòcia, que vol cele­brar un referèndum sobi­ra­nista l’any vinent; a Irlanda del Nord, on al juny els repu­bli­cans van arri­bar al poder, i al País de Gal·les, on s’ha posat en marxa una petició popu­lar en con­tra de con­ti­nuar amb el títol de príncep de Gal·les, que Car­les III va entre­gar al seu fill, el príncep hereu Gui­llem, segons va anun­ciar en el seu pri­mer dis­curs com a monarca. La petició ja ha arri­bat a les 30.000 fir­mes en només una set­mana.

El docu­ment recorda que el títol ha estat exclu­si­va­ment en mans d’angle­sos com a símbol de domini sobre el País de Gal·les. “El títol con­ti­nua sent un insult a Gal·les i és un símbol d’opressió històrica, i també implica que Gal·les con­ti­nua sent un prin­ci­pat, cosa que sos­cava l’esta­tus de Gal·les com a nació i país”, diu el text de la petició. Durant les visi­tes de la set­mana pas­sada de Car­les III a Gal·les, Escòcia i Irlanda del Nord, es van pro­duir diver­ses pro­tes­tes mino­ritàries que van ser silen­ci­a­des.

Felip VI no pot evitar la foto amb Joan Carles de Borbó

Felip VI i Joan Carles de Borbó, junts públicament per primera vegada en dos anys, i Letícia, mirant malament el seu sogre, el rei emèrit, per haver rigut durant el funeral d’estat d’Elisabet II. És una de les imatges que va deixar l’ofici a l’abadia de Westminster. La casa reial espanyola no va poder evitar ahir la foto que fa dos anys que feia mans i mànigues per esquivar: la de Felip VI amb el seu pare. Els reis espanyols, Felip VI i Letícia, van seure al costat dels seus predecessors, Joan Carles de Borbó i Sofia, durant el funeral d’Elisabet II. Els quatre reis espanyols estaven situats a la segona fila d’una zona reservada a membres d’altres cases reials. Tots quatre ja van coincidir diumenge, durant la recepció que Carles III va oferir al Palau de Buckingham als dignitaris convidats al funeral d’Elisabet II, si bé no se’ls va veure junts. Ahir, però, el rigorós protocol els va fer seure plegats i no van poder evitar la fotografia. El govern espanyol no parava d’insistir que el cap d’estat era Felip VI i no el seu pare, mentre que Podem va criticar la presència de Joan Carles de Borbó en el funeral: “És clar que el rei emèrit és una vergonya i que taca la imatge d’Espanya.”

La fotografia d’ahir de pare i fill junts és la primera des que Joan Carles de Borbó va fugir als Emirats Àrabs Units pels escàndols de corrupció i la pressió judicial, l’agost del 2020. Fins que la fiscalia no va arxivar totes les investigacions, el març passat, el pare de Felip VI no va tornar a l’Estat espanyol. Va ser al maig, quan l’emèrit va anar a Galícia. I abans de tornar als Emirats –on ha fixat la residència oficial–, el 23 de maig passat va anar a La Zarzuela, on es va veure amb el seu fill. Era el primer retrobament familiar, però no hi va haver imatges. De fet, la reunió va anar precedida de polèmica, ja que, quan una periodista li va preguntar si donaria explicacions per les circumstàncies que el van dur a marxar, va respondre “explicacions de què?” i va riure. Des d’aleshores no s’ha sabut gaire res de l’emèrit.

Tot i que a l’Estat espanyol li han arxivat les investigacions, al Regne Unit, no. A Londres té pendent una demanda per assetjament que va presentar la seva examant Corinna Larsen. La justícia no li va reconèixer la immunitat, però l’emèrit hi va recórrer. Ara, la justícia anglesa ha de decidir si encara gaudeix de privilegis. El fet que amb motiu del funeral hagi estat inclòs en l’agenda oficial de la casa reial espanyola podria jugar a favor seu.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia