Política

regne unit

Truss opta per una històrica baixada d’impostos per a impulsar l’economia

L’endeutament del govern augmentarà en 81.668 milions d’euros

El govern britànic ha expo­sat aquest diven­dres un ambiciós “pla de crei­xe­ment” per a impul­sar l’eco­no­mia i afron­tar l’aug­ment en el cost de la vida, sobre­tot en l’ener­gia, amb la bai­xada d’impos­tos més gran esco­mesa en aquest país en 50 anys.

En una decla­ració davant la Cam­bra dels Comuns (cam­bra baixa), el minis­tre d’Eco­no­mia, Kwasi Kwar­teng, ha des­gra­nat el pro­grama que imple­men­tarà el nou Exe­cu­tiu de Liz Truss per a incen­ti­var el crei­xe­ment, amb mesu­res fis­cals que inclo­uen la reta­llada de l’impost sobre la renda a par­tir d’abril de 2023.

En expo­sar la seva visió econòmica per al Regne Unit, tit­llada per l’opo­sició labo­rista de “jugada des­es­pe­rada”, Kwar­teng ha reve­lat que es rebai­xarà “el tipus bàsic de l’impost sobre la renda al 19% l’abril de 2023, un any abans (del que es pre­veu)”.

Això impli­carà –segons ha expli­cat– una “reta­llada fis­cal per a més de 31 mili­ons de per­so­nes en tot just uns mesos” i “s’abo­lirà la taxa més ele­vada del 45%” d’aquest impost.

“Això sim­pli­fi­carà el sis­tema fis­cal i farà que el Regne Unit sigui més com­pe­ti­tiu”, ha defen­sat el polític tory, al mateix temps que ha remar­cat que la mesura “incen­ti­varà el crei­xe­ment i bene­fi­ciarà a tota l’eco­no­mia i a tot el país”.

També es pre­veu una rebaixa de la taxa sobre la com­pra d’habi­tat­ges (el deno­mi­nat “stamp duty”) a Angla­terra i Irlanda del Nord, ele­vant a 250.000 lliu­res (286.000 euros) el preu de l’habi­tatge a par­tir del qual s’ha de pagar aquest tri­but.

En el cas de les per­so­nes que adqui­rei­xin pro­pi­e­tat per pri­mera vegada, el llin­dar s’ele­varà de 300.000 a 425.000 lliu­res (de 343.000 a 487.000 euros), ha pre­ci­sat.

El nou can­ce­ller de l’Exc­he­quer ha infor­mat així mateix que es can­cel·larà l’incre­ment pre­vist per a 2023 de l’impost de soci­e­tats i s’erra­di­carà l’actual límit a les pri­mes que per­ce­ben els ban­quers, aquesta última, una mesura que ha gene­rat con­trovèrsia.

Fins ara, segons les actu­als regles acor­da­des després de la crisi finan­cera en el marc de la Unió Euro­pea, la boni­fi­cació que per­cep un ban­quer no pot superar el doble del seu salari anual, a menys que hi hagi un acord entre acci­o­nis­tes.

Pel que fa a l’aug­ment per a 2023 de la con­tri­bució a la segu­re­tat social –d’1,25 punts per­cen­tu­als– introduït per l’ante­rior titu­lar d’Eco­no­mia, Rishi Sunak, aquest es rever­tirà a par­tir del 6 de novem­bre, segons ha dit.

A més, els incre­ments pro­gra­mats en els impos­tos sobre la cer­vesa, sidra, vi i begu­des des­til·lades també s’eli­mi­na­ran.

Tots aquests anun­cis sig­ni­fi­quen que l’endeu­ta­ment del govern aug­men­tarà en 72.000 mili­ons de lliu­res (81.668 mili­ons d’euros), segons va pre­ci­sar avui el Tre­sor.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia