El pla Puigcercós

Aviat farà dos mesos que Joan Puig­cercós va deci­dir dei­xar el govern per dis­pu­tar a Josep-Lluís Carod-Rovira el lide­ratge d'ERC. Fruit de la pata­cada elec­to­ral del 9-M, l'actual secre­tari gene­ral dels repu­bli­cans va anun­ciar l'endemà de les elec­ci­ons que dimi­tia com a con­se­ller de Gover­nació. I l'endemà de la notícia era Carod qui, en un pro­grama de tele­visió, cri­ti­cava la decisió de Puig­cercós i l'atribuïa a la volun­tat del ja excon­se­ller d'aga­far-li el relleu com a can­di­dat a les elec­ci­ons al Par­la­ment del 2010.
Doncs bé, només dos dies després -el 13 de març- es posava el punt final a set pàgines d'uns Apunts de cam­pa­nya que no estal­vien les crítiques a l'entorn de Carod, però tam­poc a una part del con­si­de­rat nucli dur d'Esquerra, l'apa­rell.

"ERC cotitza a la baixa"
Amb el títol Gent d'Esquerra, gent amb empenta: perquè Esquerra torni a ser pro­ta­go­nista a les pròximes elec­ci­ons al Par­la­ment, al docu­ment al qual ha tin­gut accés l'AVUI es reco­neix que el par­tit "cotitza ara a la baixa" i que es tracta de recu­pe­rar la cre­di­bi­li­tat. Aposta per crear un equip "reno­vat que oxi­geni la imatge de massa apa­rell de tota la vida" de Puig­cercós i el seu entorn, i fa autocrítica sobre les últi­mes cam­pa­nyes elec­to­rals, "amb una estratègia mar­ci­ana si del que es trac­tava era de con­so­li­dar el grup propi al Congrés". Sense expli­ci­tar-ne el nom, el docu­ment reco­mana que el cap de cam­pa­nya de les gene­rals -Xavier Ven­drell- no sigui a pri­mera línia de la cam­pa­nya interna de Puig­cercós, ni tam­poc al pri­mer nivell de la futura direcció.

Tot i així, reserva per a Ven­drell i Josep Vall -l'altre home fort de l'ano­me­nat apa­rell- la tasca d'orga­nit­zar el congrés i de garan­tir una "bona (real) comp­ta­bi­li­tat d'efec­tius en les vota­ci­ons claus". Redac­tat abans que es fes pública la can­di­da­tura de l'aspi­rant a la pre­sidència d'ERC, el docu­ment aposta ja per Joan Ridao per fer tàndem amb Puig­cercós i revela la cuina de l'equip de cam­pa­nya: en un pri­mer moment, es va pen­sar en l'exse­cre­tari gene­ral de Gover­nació i actual cap dels ser­veis mèdics del FC Bar­ce­lona, Ramon Canal. Però final­ment s'ha optat pel dipu­tat Pere Ara­gonès. També es deta­lla l'interès per llo­gar una seu pròpia de cam­pa­nya, fet que ja ha succeït.

Només Carod
El docu­ment, que desprèn a cada paràgraf la neces­si­tat d'acce­le­rar els pas­sos pre­vis­tos de cara a les primàries que els repu­bli­cans cele­bra­ran el mes que ve, obvia les can­di­da­tu­res que sur­ten dels sec­tors crítics amb la direcció, i deta­lla l'estratègia situ­ant sem­pre com a adver­sari Carod. També reco­mana que l'aspi­rant a pre­si­dent acom­pa­nyi el con­se­ller Ausàs en la pre­sen­tació de la llei de con­sul­tes popu­lars i n'estu­dia una pre­sen­tació con­junta -fet actu­al­ment des­car­tat-. Segons el text, aquesta eina ha de ser­vir per dotar de con­tin­gut la pro­posta de referèndum del 2014 de Carod, que és "buida".

Crítiques a Llan­sana
Aquests Apunts de cam­pa­nya posen en el punt de mira la por­ta­veu del par­tit, Marina Llan­sana, que ha pres par­tit públi­ca­ment per l'entorn de Carod. Sota l'epígraf Curt­cir­cui­tar la por­ta­veu, se la veu "inca­pa­ci­tada política­ment" per exer­cir les seves fun­ci­ons. Tot i la pre­visió, Llan­sana con­ti­nua sent la por­ta­veu d'ERC.