“La supèrbia i prepotència de l’alcalde és el que menys agrada al poble”

Havíem estat la força més votada el 2019. Vam inten­tar pac­tar amb altres grups que pensàvem que eren prou d’esquer­res per ave­nir-nos-hi, com ara Avan­cem, la CUP i el regi­dor de Repu­bli­cans, amb el qual sem­pre vam tenir difi­cul­tats quan vam fer el pacte. A mitja pandèmia, ell mateix i els altres par­tits van fer el pacte de la ver­go­nya i la moció. Va ser un cop. Érem un equip que ens havíem pre­pa­rat i teníem molts pro­jec­tes enge­gats sobre la taula. Va ser una decepció per a nosal­tres, però més per als nos­tres votants, perquè ells havien votat per un canvi en les polítiques muni­ci­pals i es van tro­bar un cop més amb Soler d’alcalde gràcies a una altra moció, la segona d’ell.

En un any i mig ja havíem fet molta feina. Vam pro­me­tre que faríem l’ascen­sor del CAP i en poc temps el vam ins­tal·lar. Un tema que era relle­vant per a nosal­tres era el fun­ci­o­na­ment dels ser­veis soci­als. Vam acon­se­guir pas­sar dels 200.000 euros que ens cedia el Con­sell Comar­cal a tenir-ne 600.000 per millo­rar-los. Els par­tits de la moció van inten­tar blo­que­jar-ho, però no se’n van sor­tir, com en el tema de l’habi­tatge, i estem orgu­llo­sos que no ho acon­se­guis­sin. Vam ini­ciar el pla local d’habi­tatge tirant enda­vant la urba­nit­zació de Mas Pera, que feia molts anys que estava blo­que­jada. En la nos­tra última set­mana en l’equip de govern, vam reu­nir els veïns per expli­car-los el pro­jecte. Vam acon­se­guir una reducció d’un 20% del pres­su­post ini­cial del 2013 i vam dei­xar totes les pau­tes mar­ca­des, a punt per posar a lici­tació. També vam fer el parc de Sant Julià, que és un punt de referència. A més, vam dina­mit­zar el sec­tor espor­tiu i el casal d’avis, tot i el blo­queig dels altres par­tits. Quan ens vam que­dar en mino­ria, Nor­bert Bote­lla (regi­dor de Repu­bli­cans) va sor­tir del govern i això va limi­tar la nos­tra actu­ació.

El record que en tinc ara és que va arri­bar un dia en què tots estàvem con­fi­nats. Vam tenir sort dels tècnics que es van posar a tre­ba­llar des del minut zero. Vam obrir grups a les xar­xes soci­als i vam començar a por­tar l’Ajun­ta­ment des de les cases par­ti­cu­lars dels tècnics i els regi­dors. Hi havia dies que perdíem la noció del temps. Ja no teníem hora­ris. La gent es va bol­car en la crisi i la via pública va que­dar des­cui­dada durant un temps. Però molts no podien anar ni a tre­ba­llar-hi. Veníem, a més, del Glòria, i estàvem espe­rant els per­mi­sos de Cos­tes per arre­glar el camí de ronda un altre cop. Vam man­te­nir el tele­tre­ball i la gent es va anar incor­po­rant gra­du­al­ment a l’ajun­ta­ment. Tots vam fer tots els pos­si­bles, tenint en compte les cir­cumstàncies, tot i els pro­ble­mes que vam tenir als car­rers i a la via pública. Quan vam voler posar-hi remei, ens vam tro­bar altres pro­ble­mes. Era difícil fer con­trac­tes i lici­ta­ci­ons. És un dels pro­ble­mes de les admi­nis­tra­ci­ons. Va cos­tar, però vam posar el muni­cipi al dia tot i el Glòria i la pandèmia. Poca gent va que­dar desa­tesa. Vam estar a l’altura i estic orgu­llosa de tot el nos­tre equip.

Per exem­ple, alguns pro­jec­tes que nosal­tres vam enge­gar i que ara ells han vol­gut con­ti­nuar, però en rea­li­tat no se’ls cre­uen. Perquè un pro­jecte fun­ci­oni, te l’has de creure, hi has de tre­ba­llar i l’has d’acom­pa­nyar. Si no, no te’n surts. Ells amb diners com­pren mol­tes coses, però no la volun­tat i les ganes de fer bé les coses.

Han anat reco­llint el que nosal­tres ja vam anar tre­ba­llant. Es van posar en marxa els ser­veis soci­als gràcies a la feina de la nos­tra com­pa­nya Carla Rebull, que va enlles­tir el con­veni. Sal­va­dor Miquel, en esports, i Elena Serra, en joven­tut, van dina­mit­zar el muni­cipi. N’estem con­tents. Vam refer també el Sos­tre Cívic, un pro­jecte que inclou llo­guer social. No hi havíem estat d’acord perquè s’havien d’apor­tar 12.000 euros, que t’hau­rien tor­nat en mar­xar de la coo­pe­ra­tiva, a banda del llo­guer que paga­ves cada mes. Per nosal­tres, per a una per­sona que neces­sita un llo­guer social, 12.000 euros és massa. Ho van rebai­xar, però encara de manera insu­fi­ci­ent. Calonge apor­tava 300.000 euros, però no rebia res a canvi. En altres muni­ci­pis, això no pas­sava. Vam rees­truc­tu­rar el con­veni i vam acon­se­guir qua­tre habi­tat­ges que podíem admi­nis­trar direc­ta­ment des de l’Ajun­ta­ment, a banda de les cases dels mes­tres.

Ha de ser res­pon­sa­ble i trans­ver­sal. Hau­ria d’englo­bar aspec­tes com el cul­tu­ral, l’espor­tiu, allò que ano­me­nem “pro­ducte de pro­xi­mi­tat” i el comerç, entre altres coses. Volem un turisme que no sigui només d’estiu, sinó de tot l’any. Hi ha d’entrar tot­hom: els res­tau­rants, les lli­bre­ries, les plat­ges de Sant Antoni, les rutes turísti­ques, la page­sia i la cul­tura, per esmen­tar algu­nes àrees. No ens agrada sobre­tot la idea aquesta que a l’estiu tot el sec­tor vagi al límit i que a l’hivern costi molt de tenir feina. Sem­pre dic que al meu poble la gent sem­pre està enfa­dada, o perquè té molta feina o perquè no en té gens. Això és el que ens agra­da­ria can­viar.

Sí. Cada any tenim lle­van­ta­des i hem de tre­ba­llar a cor­re­cuita. Hem de deci­dir si seguim por­tant-hi sorra per tapar aquest pro­blema o comen­cem a estruc­tu­rar unes plat­ges com nosal­tres voldríem tenint en compte el canvi climàtic. Si cal, hem de fer una atu­rada per refle­xi­o­nar i, amb l’ajuda dels tècnics, veure cap on anem i el que hau­rem de fer. El que no podem fer és tre­ba­llar con­tra natura.

Estem a favor de qual­se­vol tec­no­lo­gia que ajudi a fer més fàcil la vida dels ciu­ta­dans, però en sabem poca cosa, de les actu­a­ci­ons que fa l’equip de govern. Sabem que hi ha unes càmeres, però no on estan col·loca­des exac­ta­ment. No tenim un govern trans­pa­rent que ens expli­qui com va tot. Ho anem esbri­nant pel nos­tre compte. Dit això, qual­se­vol canvi que bene­ficiï la gent pot ser posi­tiu.

El pro­blema de les escom­bra­ries l’hem tin­gut aquest estiu a tot arreu i el poble no s’acaba de veure net. Neces­si­tem can­viar el mètode o l’hem de millo­rar. Tenim un sis­tema des­fa­sat, amb un con­tracte que no és sufi­ci­ent, que s’ha de refer, i l’hau­rem de pen­sar molt. El pro­jecte actual es va fer cap al 2016, però tot ha evo­lu­ci­o­nat. El porta a porta ha estat una aposta molt forta, però quan s’ha dut a terme hem vist les man­can­ces que té. Entenc que hem de seure tots i deci­dir quin és el muni­cipi net que volem. La costa es des­borda a l’estiu, tots els ser­veis han de fun­ci­o­nar i és com­pli­cat posar-ne tants per a tanta gent en dos mesos. Pas­sem d’11.000 a 78.000 habi­tants, apro­xi­ma­da­ment.

El nos­tre implica sobre­tot tenir el cas­tell obert. La idea no era que només hi hagués lli­bre­ries, sinó també arte­sans, i que quan la gent vin­gui hi trobi tots els ser­veis. Estem con­tents amb el pro­jecte de les lli­bre­ries, però mol­tes tar­des la gent pas­seja per aquí i n’hi ha d’ober­tes però també de tan­ca­des, igual que els bars. El pro­jecte no només ha d’incloure el cas­tell, sinó el comerç, i això no es fa en un mes ni en un any. Tenim un muni­cipi amb una gran riquesa i ho hem de fer qua­drar tot.

Sí, i el que convé és que vin­gui tot l’any.

Ha fet un pas al cos­tat que res­pec­tem. Seré la cap de llista, però envol­tada per un equip de com­panys i com­pa­nyes amb els quals vam gua­nyar les elec­ci­ons. El muni­cipi ens demana un canvi. Fa 23 anys que mana Soler, amb dues moci­ons inclo­ses. L’única pre­o­cu­pació que tenia Soler amb la moció era recu­pe­rar el poder. Ens va fer fora, però tor­na­rem amb més força.

Volem por­tar valors repu­bli­cans, ètica i trans­parència. Quan visu­a­lit­zem el futur del muni­cipi, ho fem amb un horitzó de deu anys. Què ve ara? Les ener­gies reno­va­bles, per exem­ple. S’ha d’orde­nar l’urba­nisme, deses­ta­ci­o­na­lit­zar el turisme i que totes i cadas­cuna de les àrees siguin impor­tantíssi­mes. S’ha de tren­car la bretxa sala­rial, fer un pla d’igual­tat –no en tenim–, una ofi­cina de trans­for­mació energètica, regu­lar el cens dels ani­mals i, sobre­tot, tre­ba­llar trans­ver­sal­ment.

D’ell, en des­ta­ca­ria la supèrbia i la pre­potència davant del poble. Ha fet coses que poden agra­dar més o menys, però això d’entrar als plens i reti­rar punts de l’ordre del dia sense dir-ho a ningú, només “perquè ho dic jo i ja està”, costa d’assi­mi­lar.