“Aquest mandat s’està fent una aposta necessària per l’energia verda”

S’hi viu bé. És un poble del qual ens sen­tim orgu­llo­sos i amb carisma, per la seva història i per ser una vila ter­mal. És un muni­cipi on la vida cul­tu­ral es viu molt inten­sa­ment i amb una bona qua­li­tat de vida.

L’acti­vi­tat econòmica de Cal­des ha cres­cut moltíssim. Té una eco­no­mia ben diver­si­fi­cada amb un sec­tor no només turístic. Sem­pre ha estat un pol d’atracció sub­co­mar­cal. Tenim un comerç de pro­xi­mi­tat, un sec­tor ser­veis i de res­tau­ració molt atrac­tius per ofe­rir als pobles del vol­tant. Alhora també hi ha una indústria relle­vant i necessària per donar sor­ti­des labo­rals als cal­de­rins i cal­de­ri­nes. Sense obli­dar el sec­tor pri­mari, perquè Cal­des històrica­ment havia estat un muni­cipi on l’agri­cul­tura i la rama­de­ria havien tin­gut un pes impor­tant.

Des de Cal­des de Mont­bui hem impul­sat un estudi de recerca amb la Fun­dació de l’Hos­pi­tal del Mar i amb els bal­ne­a­ris del muni­cipi per explo­rar quina uti­li­tat poden tenir les aigües ter­mals en la recu­pe­ració de cer­tes pato­lo­gies. De tota la vida hem sabut que les aigües ter­mals han estat bones per la recu­pe­ració d’algu­nes malal­ties –a Cal­des hi ha un safa­reig que és el safa­reig dels cal­ci­ners, on històrica­ment ja es ren­tava la roba de les per­so­nes que tenien malal­ties infec­ci­o­ses– i el fet de posar a dis­po­sició de la ciència aquesta rea­li­tat tan nos­tra és molt posi­tiu. Actu­al­ment, estem en l’última fase de l’estudi, ja s’han fet els trac­ta­ments amb per­so­nes que tenien seqüeles de la covid per­sis­tent, i les valo­ra­ci­ons ini­ci­als són molt posi­ti­ves. Ben aviat tin­drem els resul­tats.

El fet de poder mos­trar un poble atrac­tiu, amb acti­vi­tats emblemàtiques com ara el Mer­cat de Nadal, el Mer­cat de l’Olla, la Via del Pintxo i l’Escaldàrium, no només genera un impacte econòmic molt gran, també genera una cohesió i un sen­tit de per­ti­nença per als veïns i veïnes.

Aquest man­dat hem fet una aposta molt deci­dida per les polítiques de trans­for­mació energètica. A finals del 2019 vam decla­rar l’emergència climàtica en el ple muni­ci­pal, per una­ni­mi­tat de totes les for­ces. A par­tir de lla­vors vam començar a tre­ba­llar. Vam crear l’Ofi­cina d’Acció Climàtica i vam desen­vo­lu­par un pla de tran­sició energètica. El fet de tenir avui dia una comu­ni­tat energètica de referència no és gratuït, és fruit d’aquesta aposta per les polítiques de trans­for­mació verda.

Vam fer una estesa de pla­ques foto­vol­tai­ques en sis ins­tal·laci­ons muni­ci­pals –bibli­o­teca, cen­tre cívic i pave­llons– que gene­ren 200 kWp d’auto­con­sum com­par­tit. Una part es des­tina a con­sums muni­ci­pals i l’altra es posa a dis­po­sició de la ciu­ta­da­nia per empo­de­rar-la cap a un nou model energètic i, alhora, com una eina per llui­tar con­tra la pobresa energètica. Estem par­lant del fet que s’està reduint la fac­tura de la llum dels veïns i veïnes de Cal­des entre 40 i 50 euros al mes.

Aquest man­dat s’està fent una aposta necessària per l’ener­gia verda i és impa­ra­ble. La CEL avui en dia té 100 famílies i pre­ve­iem –de fet ja tenim els fons Next Gene­ra­tion per fer-ho– ampliar-ho fins al 10% de la població el 2024, arri­bant a les 700 llars.

Hem estat reco­ne­guts com a ter­ri­tori sos­te­ni­ble del premi Tor­res & Earth 2022 i també ha estat con­si­de­rada una de les ini­ci­a­ti­ves més trans­for­ma­do­res en l’àmbit euro­peu. Però, més que ser un model, el que volem és expli­car que hi ha exem­ples con­crets com La CEL per con­tri­buir en la lluita con­tra el canvi climàtic. Des dels pobles i ciu­tats hem d’acon­se­guir fer molt més per la tran­sició verda i, en el cas de Cal­des, les polítiques d’acció climàtica seran impa­ra­bles i impres­cin­di­bles de cara al pròxim man­dat.

Una de les qüesti­ons estel·lars de les dar­re­res elec­ci­ons muni­ci­pals va ser el debat sobre les polítiques d’habi­tatge i la neces­si­tat d’ampliar l’habi­tatge públic. Cal­des és un poble on hi ha hagut poca espe­cu­lació, poc crei­xe­ment urbanístic en els dar­rers anys, això, per una banda, té un punt posi­tiu perquè genera una cohesió urbana, però, per con­tra, genera una manca de llo­guer i espe­ci­al­ment de llo­guer asse­qui­ble, i això deriva en el fet que molts joves hagin de mar­xar, per exem­ple. Des de l’Ajun­ta­ment vèiem la neces­si­tat d’ampliar el parc d’habi­tatge públic i per això hem impul­sat tres ini­ci­a­ti­ves: cinc nous habi­tat­ges poli­va­lents per a per­so­nes amb neces­si­tats d’inserció, que ja són una rea­li­tat; els habi­tat­ges per a joves, per fomen­tar l’eman­ci­pació de nois i noies de 16 a 30 anys, i els habi­tat­ges coo­pe­ra­tius que han estat adju­di­cats a una coo­pe­ra­tiva cal­de­rina per bus­car un nou model d’accés a l’habi­tatge fora de les tendències del mer­cat.

El tracta d’un model cons­truc­tiu molt inno­va­dor i cre­a­tiu. Va ser molt espec­ta­cu­lar tot el procés de col·locació dels con­te­ni­dors i va crear molta expec­tació entre els veïns. És cert que, en els tres casos d’ini­ci­a­ti­ves d’habi­tatge, hi ha hagut veïns que han mani­fes­tat la seva inqui­e­tud per saber quin per­fil d’usu­a­ris ani­rien a viure al cos­tat de casa seva. Espe­ci­al­ment en el d’habi­tatge jove va des­per­tar una mica més d’inqui­e­tud. Però ara com ara estic con­vençut del fet que els veïns ente­nen aquesta neces­si­tat.

Les polítiques de mobi­li­tat també han estat molt pre­sents en aquest man­dat, des de la imple­men­tació de “ciclo­car­rers” fins a la intenció de paci­fi­car i con­ver­tir el màxim pos­si­ble espais cèntrics de Cal­des de Mont­bui en zones de via­nants, i això sem­pre genera una con­trovèrsia i un debat, però la tendència natu­ral de tots els pobles i ciu­tats és anar endreçant i anar posant el pro­ta­go­nisme espe­ci­al­ment en les per­so­nes enfront dels cot­xes. És cert que hi ha hagut can­vis impor­tants com ara el tras­llat del mer­cat muni­ci­pal al car­rer prin­ci­pal, a l’avin­guda Pi i Mar­gall. La covid ens hi ha por­tat per poder bus­car més espais diàfans i oberts i són acci­ons que ja es que­den.

Tenim un gran repte: resol­dre de cara al futur l’avin­guda Pi i Mar­gall perquè és un car­rer que ha que­dat obso­let, des d’un punt de vista urbanístic, i el que ens agra­da­ria es con­ver­tir-ho en un pas­seig. Ens vam com­pro­me­tre al llarg del man­dat al fet de gene­rar el con­sens neces­sari per posar les bases del futur car­rers Pi i Mar­gall. Hem fet un procés par­ti­ci­pa­tiu per gene­rar debat i aquest con­sens s’entre­garà al pròxim equip polític que sor­geixi el maig del 2023.

El fet de tenir una regi­do­ria de Femi­nisme, d’Igual­tat i de Polítiques LGT­BIQ+ ens ha permès tre­ba­llar d’una manera molt més trans­ver­sal. S’han femi­nit­zat espais públics al nos­tre poble que són des­ta­cats i que donen molta visi­bi­li­tat en aquesta causa, com ara el pas­satge de les Brui­xes, el mira­dor de l’Eli­sa­beth Eiden­benz, la plaça Neus Català i la futura plaça de les Buga­de­res. S’ha imple­men­tat el punt SAI, on s’ofe­reix acom­pa­nya­ment i atenció de pro­xi­mi­tat a les per­so­nes LGT­BIQ+. I hem fet una pro­posta de pla d’igual­tat muni­ci­pal al qual està con­vi­dat a par­ti­ci­par tota la ciu­ta­da­nia.

Aquest man­dat hau­rem ampliat el nom­bre d’equi­pa­ments públics. Es va adqui­rir l’antiga Escola del Carme a través d’una per­muta d’uns ter­renys muni­ci­pals i, després d’un procés par­ti­ci­pa­tiu per deci­dir-ne els usos que hau­ria de tenir, tenim els fons Next Gene­ra­tion per desen­vo­lu­par-hi un cen­tre soci­o­cul­tu­ral que ens per­metrà dina­mit­zar i recu­pe­rar el nucli antic de Cal­des. En aquest man­dat també s’ha fet l’ampli­ació de Les Cases dels Mes­tres, amb el nou Casal per a la Gent Gran, i haurà estat l’obra més gran del man­dat en l’àmbit pres­su­pos­tari. També tenim espais pri­vats que estem aju­dant a reha­bi­li­tar. Perquè la cul­tura de Cal­des de Mont­bui també sor­geix molt de baix a dalt: Cen­tre Democràtic, Casino de Cal­des... La vida cul­tu­ral i asso­ci­a­tiva de Cal­des és molt intensa i aquest pla va en aquesta línia.

Aquest ha estat un man­dat molt com­plex per a les polítiques edu­ca­ti­ves. Amb la covid hem hagut de tan­car esco­les, tor­nar a obrir-les, con­tri­buir al fet que els alum­nes tin­gues­sin tots els dis­po­si­tius telemàtics per poder seguir els cur­sos. Tot i aquesta com­ple­xi­tat, s’han donat notícies impor­tants, com és la cre­ació –con­jun­ta­ment amb l’ins­ti­tut Manolo Hugué, l’Asso­ci­ació Balneària de Cata­lu­nya i la col·labo­ració del bal­ne­ari Ter­mes Victòria i Bro­que­tas– del cicle for­ma­tiu en ter­ma­lisme i benes­tar, que resulta estratègic per donar sor­ti­des pro­fes­si­o­nals de pro­xi­mi­tat. Un altre gran pro­jecte és l’ins­ti­tut escola cal­derí Pic del Vent. Quinze anys de bar­ra­cons són inac­cep­ta­bles i entre totes les admi­nis­tra­ci­ons havíem de fer tots els esforços per resol­dre aquest tema. Vam arri­bar a un con­veni en el qual l’Ajun­ta­ment avançava 2,2 mili­ons d’euros, però després ens vam tro­bar amb l’incre­ment dels preus de la cons­trucció de la inflació i ara hem hagut de nego­ciar una addenda que estem pen­dents de poder pre­sen­tar. Però ja puc anun­ciar que de ben segur anirà a bon port. I hi ha una ter­cera qüestió, que és el fet de reac­ti­var el pro­jecte edu­ca­tiu de Cal­des, el PEC, amb el qual es va fer un procés edu­ca­tiu que va gene­rar una gran cohesió entre cen­tres esco­lars.

Aquest any hem reco­llit el fruit de molta feina feta. Ha entrat en fun­ci­o­na­ment La CEL, tot i que hi estàvem tre­ba­llant des de fa uns dos anys. L’ampli­ació de Les Cases dels Mes­tres i el Casal de la Gent Gran. Qua­tre anys a l’admi­nis­tració són molt jus­tos i, per tant, has de començar a tre­ba­llar des del pri­mer dia amb molta inten­si­tat per poder cul­mi­nar tot allò que vas pro­me­tre en cam­pa­nya.

Sem­pre hi ha coses que cal millo­rar. Per exem­ple, amb l’incre­ment de preus de la cons­trucció, no hem pogut imple­men­tar la nova pre­fec­tura de poli­cia. Ja tenim els diners i la lici­tació en marxa i el 2023 hau­rien de començar les obres. Això també ha pas­sat amb el parc de la Bolera i amb l’ins­ti­tut escola cal­derí Pic del Vent, amb aquest últim ens agra­da­ria començar les obres l’estiu del 2023. L’any que ve serà també l’inici d’obres de la reforma de l’espai emblemàtic de l’Escola del Carme. Hi ha mol­tes coses per con­ti­nuar fent a Cal­des.