El Senat francès manté el reconeixement del català a la reforma constitucional

El sena­dors fran­ce­sos han man­tin­gut el reco­nei­xe­ment del català en l'apro­vació en segona lec­tura de la reforma cons­ti­tu­ci­o­nal, amb la seva intro­ducció a l'arti­cle 75, després d'un mara­tonià debat que s'ha aca­bat la mati­nada d'aquest dijous. L'única esmena que pre­te­nia tor­nar-lo a reti­rar del comu­nista Ivan Renar ha estat rebut­jada pel par­tit majo­ri­tari de la Unió per un Movi­ment Popu­lar (UMP).
Ara, un congrés par­la­men­tari con­junt, de l'Assem­blea de dipu­tats i el Senat, ha de pro­ce­dir al vis­ti­plau defi­ni­tiu el 21 de juliol a Ver­sa­lles, tot i que l'opo­sició soci­a­lista votarà en con­tra per altres raons.

"És clar que no obre cap dret. El francès ha de ser obli­ga­tori a l'esfera pública. L'ense­nya­ment s'ha de fer en llen­gua regi­o­nal, sem­pre que no sigui obli­ga­tori". Amb aques­tes parau­les, ha jus­ti­fi­cat el pre­si­dent de la comissió al Senat per la reforma cons­ti­tu­ci­o­nal, Jean-Jac­ques Hyat, l'adopció del reco­nei­xe­ment de les ano­me­na­des llengües regi­o­nals final­ment a l'arti­cle 75. En l'apar­tat dedi­cat a les col·lec­ti­vi­tats locals, o sigui les regi­ons, els depar­ta­ments i les comu­nes, en el marc de la des­cen­tra­lit­zació, hi figu­rarà a par­tir d'ara la referència que "les llengües regi­o­nals per­ta­nyen al patri­moni de França".

D'aquesta manera, per pri­mer cop es cons­ti­tu­ci­o­na­litza el seu reco­nei­xe­ment, però per a la seva defensa cul­tu­ral, però no ofi­cial. En pri­mera lec­tura, l'Assem­blea de dipu­tats havia introduït la referència a l'arti­cle 1 de la Cons­ti­tució, just abans del 2 on es diu que "la llen­gua de la República és el francès". Els sena­dors de la majo­ria de la UMP ho van tom­bar i, els dipu­tats, van deci­dir fer-ho pas­sar de l'arti­cle 1 al 75.

La minis­tra de Justícia, Rac­hida Dati, pre­sent al Senat en aquesta segona lec­tura que s'ha aca­bat a quarts de tres de la mati­nada no ha inter­vin­gut en aquest cas, però el pre­si­dent de la comissió Hyat ha hagut de res­pon­dre a l'esmena del sena­dor comu­nista Renar.

"No se'ls hi ha de donar un rol que cor­res­pon a la nació. I ha de man­te­nir-se un lloc per a la fran­co­fo­nia", ha vol­gut mati­sar Hyat res­pecte la intenció de l'esmena i la inter­venció també del soci­a­lista Pierre-Yves Collom­bat, de la Costa Blava, que adver­tia sobre una pos­si­ble rati­fi­cació de la Carta Euro­pea de les Llengües Regi­o­nals i Mino­ritàries, que podria obli­gar a uti­lit­zar-les en l'esfera pública.

Renar, de la regió del Nord, ha defen­sat la seva esmena afir­mant que "el tema és prou impo­tant per ser objecte d'una llei pròpia, millor que la seva cons­ti­tu­ci­o­na­lit­zació". "Que no sigui un pas per la rati­fi­cació de la carta i la cre­ació de grups ètnics dins Europa. No ha d'aparèixer a la Cons­ti­tució, sinó a l'escola, la ràdio i la tele­visió, al car­rer", ha fina­lit­zat el sena­dor que alhora defen­sava l'ense­nya­ment bilingüe, però el posava al mateix nivell que l'àrab i el xinès dels nous immi­grants.

"Les prac­ti­quem o no, les defen­sem per la seva super­vivència", ha mani­fes­tat per la seva part la sena­dora pari­senca Alima Bou­me­di­ene-Thyerry, dels verds, que s'ha mos­trat par­tidària d'aquesta cons­ti­tu­ci­o­na­lit­zació, encara que ha recor­dat que la major part de l'opo­sició d'esquer­res pre­te­nia que la referència figurés a l'arti­cle 1 o 2.

Ara, la reforma cons­ti­tu­ci­o­nal en el seu con­junt ha de ser apro­vada defi­ni­ti­va­ment al congrés par­la­men­tari de Ver­sar­lles d'aquest dilluns, 21 de juliol, però els soci­a­lis­tes, comu­nis­tes i verds ja han anun­ciat que hi vota­ran en con­tra perquè ente­nen que les modi­fi­ca­ci­ons no van prou lluny i, entre altes coses, no es can­via l'actual sis­tema d'elecció d'un Senat que afa­vo­reix el par­tit de la dreta al govern.