“Volem corrupció zero i airejarem i farem la neteja que no es va fer el 2015”

El 2015, he de ser franc, jo tenia il·lusió perquè real­ment era un canvi. Tenia bones siner­gies amb l’alcalde i el govern muni­ci­pal, i el moment que he estat més feliç com a regi­dor va ser el 2015 i durant un any i mig, pre­sen­tant pro­pos­tes que tira­ven enda­vant i sen­tint-me molt útil. Però esta il·lusió s’ha tor­nat en desil·lusió. De vega­des dic que ERC ha esde­vin­gut la Con­vergència 2.0, amb una imatge més simpàtica i moderna, amb noves tec­no­lo­gies, però de facto és el mateix. Sobre­tot pel que fa a la cura de la ciu­tat i en tenir un pro­jecte de ciu­tat, és més del mateix. Podem enten­dre que quan van entrar a gover­nar es van tro­bar una ciu­tat “trin­xada”, ho va dir l’alcalde, però és que 8 anys després està igual. Res­pecte al pri­mer man­dat, en este segon hi ha hagut falta d’infor­mació. A mi se m’ha negat durant 8 mesos saber els diners que hi ha a la caixa. Jo vaig ser crític amb CiU i vaig denun­ciar coses perquè tenia accés a la infor­mació. Avui dia no podria.

Ho cons­ta­tem a diari. Hi ha més de 1.700 embor­nals i des­guas­sos que s’hau­rien de nete­jar cada dos mesos i no es fa. El con­tracte amb Urba­ser diu que s’han de nete­jar cada tres mesos els xiclets ape­gats al terra, les taques d’excre­ments o de fruits que cauen dels arbres, i no s’ha fet mai. Ho cons­ta­tem, però en canvi la valo­ració, al con­trol que es fa des de l’Ajun­ta­ment, diu que és satis­factòria. Alguna cosa no fem bé: hi ha arbres morts, gespa en mal estat. Són fets demos­tra­bles i com­pro­va­bles, i aquesta empresa ens costa més d’un milió d’euros a l’any. Molta gent ens pre­gunta: “I amb vosal­tres, Amposta esta­ria més neta?” Jo crec que sí, però el que sí que puc asse­gu­rar és que no li rega­laríem un milió d’euros a Urba­ser per a això. I en el cas de Sorea feien un horari d’ofi­cina d’atenció al públic de 4 hores i al con­tracte deia que havia de ser de 8 hores. Van estar durant anys esta­fant. Vam pre­sen­tar una moció, i fins i tot vam amenaçar d’anar a judici, i efec­ti­va­ment ara fan les 8 hores que per­toca. Però és molt poc envers el que Sorea Agbar ens estafa.

En aquest tema de l’horari, i també ens estan impu­tant cos­tos que no ens hau­rien d’impu­tar. També hi ha tracte de favor. Pel cànon de l’aigua del 2022, Sorea ens ha de pagar 135.000 euros. El paga­ment s’hau­ria de fer tri­mes­tral­ment. Per què no són aquests diners a l’ajun­ta­ment? Per què s’han d’estar a la caixa de Sorea-Agbar?

No és fer una acu­sació, és cons­ta­tar uns fets. Quan jo tinc un informe d’inter­venció que pre­veu que l’estalvi net serà nega­tiu i que no podem dema­nar un préstec, no és una valo­ració meva, ho diu un informe tècnic. Quan la pre­visió de tan­ca­ment són mili­ons en nega­tiu o fa molts anys que gas­tes més del que ingres­ses, no ho dic jo, ho cons­tata el depar­ta­ment d’inter­venció. I res­pecte al deute, havent d’expli­car que el 2015 el deute era d’11 mili­ons, cons­ta­tat en papers, i que ara són 17, és molt trist haver de sen­tir que han reduït el deute. No és una qüestió de cre­en­ces; sem­pre m’han ense­nyat que 17 és més que 11, i si has de tor­nar 17 mili­ons als bancs més els interes­sos, són més que 11. Però el deute en si no és el que importa: si hagues­sin aug­men­tat el deute però tinguéssim una Amposta en con­di­ci­ons, hi estaríem d’acord. Però han aug­men­tat el deute, i on són les inver­si­ons? Han aug­men­tat des­pesa en per­so­nal i el ser­vei cada vegada és pit­jor. Amb el cost que té per ciu­tadà, hau­ria de ser un ajun­ta­ment que donés un ser­vei de pri­mera a la ciu­ta­da­nia. Podem reta­llar 1,5 mili­ons en des­pesa supèrflua, en des­pesa inne­cessària, opti­mit­zant recur­sos.

La nos­tra pro­posta és fer una gestió efi­ci­ent, eficaç i pro­duc­tiva. A ins­pecció d’obres, la feina la fan igual un tre­ba­lla­dor de per­so­nal labo­ral que dos poli­cies; amb el model de Som Amposta costa 30.000 euros, amb el d’ERC 80.000 euros: un estalvi de 50.000 euros per la mateixa feina. Com este cas, n’hi ha molts. L’eficiència i l’eficàcia es basa en això, en poder fer un ser­vei amb el menor cost pos­si­ble. No pots pen­sar que el diner públic cau del cel i quan s’acabi apu­jar impos­tos. Això és el que ha fet el govern d’ERC –això sí, en el segon man­dat!–: la taxa de cla­ve­gue­ram, la taxa del cemen­tiri, l’IBI urbà, la brossa, l’IBI rústic. No ente­nem per què hi ha ajun­ta­ments que en l’IBI tenen un coe­fi­ci­ent de 0,4 i a Amposta un 0,94...

Quan un polític diu que crea feina, men­teix: qui crea feina és el sec­tor pri­vat. Si s’han creat 1.100 llocs de tre­ball i hi ha menys gent a l’atur, com pot ser que les hores tre­ba­lla­des al sec­tor pri­vat siguin menys? Si expli­ques la veri­tat, no és tan bonica. Hi ha tre­ball pre­cari, un 15% de per­so­nes que tre­ba­llen i són pobres i algu­nes tre­ba­llen al sec­tor públic. Això és un mer­cat labo­ral per sen­tir-se’n satis­fet? La solució passa per por­tar fàbri­ques amb tre­ball més esta­ble i millors con­ve­nis labo­rals. Però de què vivim? De l’hos­ta­le­ria? De plans d’ocu­pació? La rea­li­tat és la que és.

El 2015 vaig pre­sen­tar un munt de pro­pos­tes, com per exem­ple una rebaixa de l’IBI, del 25%, o incen­tius a les empre­ses per con­trac­tar tre­ba­lla­dors ampos­tins. Hem de ser rea­lis­tes: a Amposta no ens cau­ran grans empre­ses, i entenc que es ven­gui com un gran èxit que haja vin­gut el McDo­nald’s, però som l’últim muni­cipi de més de 20.000 habi­tants on ha vin­gut. El futur passa per l’ampli­ació del polígon. És cert que el senyor Tomàs s’ho hau­ria pogut tro­bar una mica més avançat, però entenc que en vuit anys hau­ria pogut fer més, i ara encara s’ha d’aca­bar la urba­nit­zació del polígon de l’Ori­ola.

Cla­ve­gue­ram, neteja... Però el tema de segu­re­tat crec que cada vegada va pit­jor. Hem de ser cons­ci­ents de la situ­ació, i ama­gar el cap sota l’ala o negar la rea­li­tat no solu­ci­ona els pro­ble­mes. Jo vaig vin­dre a Amposta fa trenta anys i podies anar on volies, ara la meva filla em diu que hi ha llocs per on no passa. Avui dia hi ha zones que són peri­llo­ses i hi ha delic­tes i agres­si­ons que fa trenta anys no teníem, i això s’ha d’afron­tar. I un tema que ens pre­o­cupa és l’ocu­pació d’habi­tat­ges. La nos­tra pro­posta és bus­car l’asses­so­ra­ment d’una empresa espe­ci­a­lit­zada en el sec­tor que ha rea­lit­zat 8.000 deso­cu­pa­ci­ons amb zero con­dem­nes, en un tre­ball en xarxa amb la bri­gada, la poli­cia local i els ser­veis soci­als. S’esta­bleix un con­trol i un ocupa que surt d’un habi­tatge ocu­pat no torna a entrar-hi, i esta solució és efec­tiva i s’ha demos­trat que és pràctica. Fa anys que ens diuen que no hi poden fer res. A base de pres­si­o­nar des de Som Amposta en aquest tema, ara almenys ja han can­viat el dis­curs del “No podem fer res” pel “Jo així no ho faria”.

Vaig ser l’únic que ho va denun­ciar. Hi ha un informe dels Mos­sos d’Esqua­dra que cons­tata que es cobra­ven fins a tres vega­des la mateixa dieta pel mateix con­cepte. En aquell moment em vaig sen­tir molt sol, va ser el 2011 i jo aca­bava d’ater­rar, no tenia experiència. Com és que ERC no se’n va ado­nar? Em vaig endur totes les bufe­ta­des. Després, quan l’informe dels Mos­sos em va donar la raó, quan la fis­ca­lia em va donar la raó i la jut­gessa va deci­dir tirar enda­vant la que­re­lla, lla­vors ERC es va des­per­tar i també va denun­ciar. On havien estat fins lla­vors? Un dels nos­tres lemes és que volem cor­rupció zero i aire­ja­rem i farem neteja, cosa que no es va fer el 2015.

És un exem­ple de fer política de cara a la gale­ria. Quants anun­cis hem vist que el nou hos­pi­tal té un nou ecògraf? Doncs aquest ecògraf a les 15 hores ja no va i els caps de set­mana tam­poc. De què ens ser­veix tenir un apa­rell ecògraf si a par­tir de les tres de la tarda no va o els caps de set­mana no va? De cara a la gale­ria tenim un hos­pi­tal boníssim, però la rea­li­tat és aquesta.

Quan no tens una sigla al dar­rere, costa molt. El que hem fet, i que jo crec que és molt impor­tant, és que ens hem gua­nyat el crèdit. Després de dotze anys de política, m’han dit de tot, però la paraula “hipòcrita”, “fals” o “men­ti­der” no hi és. Ens hem gua­nyat el crèdit. Quan diem “cor­rupció zero”, tot­hom ho diu, però qui ho ha demos­trat? Qui ha por­tat denúncies al jut­jat, denun­ci­ant les mul­ti­na­ci­o­nals, aju­dant la gent? El que diem a la gent és que si estant a l’opo­sició hem pogut fer tot això, què no podríem fer estant gover­nant? També és molt impor­tant l’equip que tenim, gent pre­pa­rada amb experiència i tots amb ganes de tre­ba­llar, de tots els àmbits i sec­tors i, sobre­tot, amb ganes de fer un canvi real i útil.