“La creació de sòl industrial acabarà d’equilibrar la balança econòmica”

En aquests qua­tre anys han pas­sat moltíssi­mes coses. No ha sigut un man­dat ordi­nari en què s’hagi pogut tre­ba­llar de forma pla­ni­fi­cada. Vam començar havent de ges­ti­o­nar tem­po­rals com el Glòria i el Filo­mena; hem tin­gut l’heca­tombe de la pandèmia, que va afec­tar també la gestió muni­ci­pal, i quan ens pensàvem que ho havíem superat tot, ve la crisi econòmica i social deri­vada de la guerra d’Ucraïna i et tro­bes que no arri­ben els mate­ri­als per exe­cu­tar pro­jec­tes o que els preus s’incre­men­ten. Ha sigut un man­dat com­plex.

Durant la pandèmia es van dei­xar en standby actu­a­ci­ons que teníem pro­gra­ma­des per donar res­posta a la ciu­ta­da­nia, tant als més vul­ne­ra­bles com a les empre­ses més afec­ta­des, però en el tram final del man­dat hem tirat enda­vant molts pro­jec­tes pla­ni­fi­cats, com el Cen­tre d’Eco­no­mia Blava a l’edi­fici refor­mat de les dua­nes, la reforma inte­gral de la pis­cina o la millora de la via pública. Tot i les cir­cumstàncies, el balanç és posi­tiu, perquè s’ha fet molta feina i s’ha estat al cos­tat de la gent.

Perquè encara tinc ganes, il·lusió i força; el suport de la secció local d’Esquerra i un con­junt de pro­jec­tes per desen­vo­lu­par, que aga­fa­ran l’esplen­dor en el pro­per man­dat i que la Ràpita neces­sita per abor­dar el futur imme­diat.

Els pro­pers anys són estratègics. Fa vuit anys que gover­nem la Ràpita, que han ser­vit per resol­dre les man­can­ces històriques que ens vam tro­bar el 2015. Hem reha­bi­li­tat l’Audi­tori Muni­ci­pal Sixto Mir, l’espai per a enti­tats, l’espai per a joves; hem millo­rat ins­tal·laci­ons espor­ti­ves. Hem posat la Ràpita al nivell que li per­toca. I ara estem en el moment de trans­for­mar la Ràpita. El Cen­tre d’Eco­no­mia Blava serà la seu també del Hub Eco­Blava Ter­res de l’Ebre, una unió d’empre­ses i ins­ti­tu­ci­ons amb vocació ter­ri­to­rial i naci­o­nal. Tenim les millors con­di­ci­ons i els millors actors, perquè també tenim l’IRTA, l’Ins­ti­tut d’Estu­dis Aqüícoles i Ambi­en­tals; som el port nàutic més impor­tant des de Cas­telló fins a Tar­ra­gona i tenim dras­sa­nes, empre­ses de ser­veis nàutics i el prin­ci­pal sec­tor pes­quer del país, així com el sec­tor aqüícola més pro­duc­tiu. Par­lem de recon­ver­tir la Ràpita.

El Ròtula Delta és l’espai que aca­barà sent el punt d’unió del pas­seig marítim, de la nova car­re­tera de la Ràpita al Poble Nou, que està impul­sant la Dipu­tació i del qual ja té el pro­jecte redac­tat; de la Via Verda que ara acaba a Tor­tosa i que aca­barà a la Ràpita, de manera que el Ròtula Delta en serà el quilòmetre zero, i dels car­rils bici del Delta. El Ròtula Delta, a part de can­viar el muni­cipi, també trans­for­marà el ter­ri­tori, perquè unirà el Parc Natu­ral dels Ports amb el Parc Natu­ral del Delta, el Tra­bu­ca­dor i les vinyes de la Terra Alta.

És un pro­jecte de trans­for­mació urbanística i fun­ci­o­nal de la part nord-est del muni­cipi. És un pro­jecte que hi farà con­fluir dife­rents ele­ments i infra­es­truc­tu­res impor­tants, inclo­ent-hi la recu­pe­ració patri­mo­nial del canal Car­les III i el Museu de la Mar de l’Ebre.

Hi ha dos grans opor­tu­ni­tats. D’una banda, si bé som la capi­tal turística de les Ter­res de l’Ebre i tenim una res­tau­ració molt con­so­li­dada, hem de tre­ba­llar pel sec­tor comer­cial. A mi m’agrada dir que tenim el millor cen­tre comer­cial a cel obert, i cal poten­ciar els comerços petits de pro­xi­mi­tat amb valor afe­git. Des de l’Ajun­ta­ment inten­tem estar-hi al cos­tat i impul­sar cam­pa­nyes d’incen­tiu, com ara la injecció de 20.000 euros amb el Jo com­pro a casa. I d’altra banda, una de les assig­na­tu­res pen­dents és el desen­vo­lu­pa­ment indus­trial. Vam sub­has­tar una par­cel·la muni­ci­pal de 6.000 metres qua­drats i una empresa rapi­tenca com Con­ge­lats Mar­cos s’hi ins­tal·larà per tor­nar al poble i per créixer. Serà una empresa refe­rent dins del sec­tor de l’ali­men­tació i també de l’eco­no­mia blava. Però tenim deu­res pen­dents i pas­sen per desen­vo­lu­par el polígon el Salt. Estem en la fase de redacció del pro­jecte de repar­cel·lació i urba­nit­zació per dotar-nos de sòl indus­trial que ens per­meti atreure inver­si­ons indus­tri­als. Això aca­ba­ria d’equi­li­brar la balança econòmica del nos­tre poble.

Lide­rem el sec­tor turístic al ter­ri­tori, i volem con­ti­nuar sent port d’escala de cre­uers i port base de xàrters, i pro­mo­ci­o­nant i ges­ti­o­nant bé espais ambi­en­tals o acom­pa­nyant el sec­tor de la res­tau­ració i la gas­tro­no­mia, però pel que fa al sòl indus­trial, és cert que durant massa anys s’ha fet massa poca cosa. Per això és vital que ens hi posem i en gene­rem.

És un dels temes estruc­tu­rals per a nosal­tres. És impres­cin­di­ble que la gent que ho vul­gui, i espe­ci­al­ment la gent jove, pugui viure a la Ràpita. Des de fa uns anys ja estem tre­ba­llant de manera intensa en les polítiques d’habi­tatge i per això hem ela­bo­rat aquest pla d’habi­tatge muni­ci­pal, per orde­nar el que tenim i crear política d’habi­tatge, tre­ba­llant amb l’Agència de l’Habi­tatge de Cata­lu­nya i amb l’Incasòl. Volem apro­fi­tar totes les eines a l’abast dels ajun­ta­ments. Tenim un situ­ació molt con­creta deri­vada del boom de la cons­trucció. Alguns d’aquests immo­bles estan aca­bats i s’han d’apro­fi­tar per a llo­guer i per a llo­guer social. I les pro­mo­ci­ons d’habi­tatge que no estan aca­ba­des de cons­truir, hem de tre­ba­llar per rea­pro­fi­tar-les. Pot ser per volun­tat dels pro­mo­tors. Per això hem fet una modi­fi­cació tran­sitòria del POUM que els per­meti tenir llicència per aca­bar de cons­truir en el marc del POUM apro­vat el 2014. Però també hem de poder impul­sar pro­mo­ci­ons nosal­tres com a Ajun­ta­ment, a través de les eines de l’admi­nis­tració, perquè s’aca­bin con­ver­tint en habi­tatge públic. Cal con­ti­nuar tre­ba­llant, perquè tenir una casa per­met cons­truir una vida.

Estem tre­ba­llant amb el Depar­ta­ment de Ter­ri­tori per veure qui­nes fórmu­les ens ho per­me­trien. A par­tir de con­vo­catòries de l’Incasòl i d’ins­tru­ments de l’Agència de l’Habi­tatge, l’objec­tiu és donar sor­tida a aques­tes pro­mo­ci­ons ina­ca­ba­des, perquè no pot ser que tin­guem neces­si­tat d’habi­tatge i que tin­guem edi­fi­cis ina­ca­bats.

La pis­cina és un d’aquells pro­jec­tes afec­tats per les cir­cumstàncies del man­dat, perquè no l’hem pogut desen­vo­lu­par en els ter­mi­nis que ens hau­ria agra­dat. Però la bona notícia és que està en la fase final i, en les pro­pe­res set­ma­nes, la pis­cina reno­vada que els rapi­tencs i rapi­ten­ques merei­xen serà una rea­li­tat. Tenia 25 anys i neces­si­tava una reno­vació inte­gral. Pas­sa­rem a tenir una coberta moderna telescòpica, amb la qual es gua­nyarà con­fort, i a fun­ci­o­nar amb una cal­dera de bio­massa. Hi haurà un nou vas que per­metrà ofe­rir nous ser­veis de natació per a nadons o aigua­gim. És una adap­tació al segle XXI.

És un futur espe­rançador. Després de mol­tes con­ver­ses amb Ports de la Gene­ra­li­tat i amb una empresa inver­sora, en les pro­pe­res set­ma­nes es podria con­fir­mar que aquesta empresa podrà inver­tir en un nou equi­pa­ment. Això per­metrà rege­ne­rar aque­lla zona i ofe­rir un con­junt de ser­veis a la ciu­ta­da­nia en unes ins­tal·laci­ons immi­llo­ra­bles.

El que s’està tre­ba­llant és una nova con­cessió a llarg ter­mini. El 2024 s’aca­bava la con­cessió a l’Ajun­ta­ment i això en els últims anys era una limi­tació, ja que no hi havia cap empresa que es plan­tegés inver­tir. Final­ment s’ha tro­bat la fórmula ade­quada, de manera que Ports l’ator­garà en con­cessió direc­ta­ment a un ter­cer, amb un nou ter­mini que pro­ba­ble­ment serà de 25 o 30 anys. Si tot el tràmit admi­nis­tra­tiu va bé, ja que ara mateix l’oferta està en expo­sició pública, els locals del parc de Garbí s’aca­ba­ran con­ver­tint en un cen­tre d’acti­vi­tat nàutica, inclo­ent-hi un ser­vei de bar, i rea­pro­fi­ta­rem una ubi­cació estratègica.

És un dels pocs pro­jec­tes del pro­grama elec­to­ral del 2019 que no hem pogut exe­cu­tar perquè, tot i redac­tar el pro­jecte de remo­de­lació arqui­tectònica de l’avin­guda, cal treure pri­mer la parada cen­tral dels auto­bu­sos, i estem pen­dents que la Gene­ra­li­tat faci una nova estació en una nova ubi­cació. El Depar­ta­ment de Ter­ri­tori li ha donat ara recent­ment un nou impuls, cosa que no havia fet abans, i en el pro­per man­dat serà impres­cin­di­ble poder-ho exe­cu­tar.

No em treu la son. Estic impu­tat des del setem­bre del 2017. No és cap nove­tat que hàgim d’estar pen­dents del que mar­quen els jut­jats. La nove­tat és que final­ment no serem jut­jats pel jut­jat penal de Tor­tosa, sinó per l’Audiència Pro­vin­cial de Tar­ra­gona, ja que l’Advo­ca­cia de l’Estat, sor­pre­nent­ment, en el meu cas demana la pena màxima d’inha­bi­li­tació pel delicte de pre­va­ri­cació. Estem pen­dents de la data en què puguem anar a expli­car al jutge el que vam fer l’1 d’octu­bre i que tor­naríem a fer: defen­sar la democràcia i els drets dels rapi­tencs i les rapi­ten­ques. I això mai no hau­ria de ser delicte.

Veig un poble que es pro­jecta cap al futur amb ambició, sent cons­ci­ent de les seves pos­si­bi­li­tats i de les seves man­can­ces, con­ver­tint-les en opor­tu­ni­tats. Veig un poble amb un futur econòmic diver­si­fi­cat i una soci­e­tat cohe­si­o­nada. Com fem els rapi­tencs, tots a l’una per acon­se­guir els objec­tius que entre tots i totes ens mar­quem.

Tre­ba­lla­rem per obte­nir els millors resul­tats en les elec­ci­ons i perquè la Ràpita tin­gui el govern més fort i més cohe­si­o­nat pos­si­ble.