Política

Les dues cares de Maçanet

Maçanet de la Selva enfila unes eleccions tranquil·les, amb tres candidatures, que ara formen govern, però amb el repte de tirar endavant i recosir dos models urbanístics antagònics

Unes elec­ci­ons muni­ci­pals mar­quen una línia divisòria entre legal i men­tal, però també una fron­tera política, que, a més del relleu, ens ajuda a tan­car un període i, lògica­ment, ens fa evi­dent el pas del temps. Molts d’aquests períodes divi­so­ris són clau per a la història d’un muni­cipi. Maçanet de la Selva es troba en una d’aques­tes tes­si­tu­res. I no pas qual­se­vol. Una de molt impor­tant. Esmen­tat en docu­ments de l’any 919, Maçanet va recórrer bona part del segle XX sent una població agrícola i arte­sana, on es pot des­ta­car la pro­ducció d’esclops. Un únic nucli i diver­sos veïnats van ser el marc on els veïns van viure, tre­ba­llar i créixer. I no va ser fàcil. L’abas­ta­ment d’aigua pota­ble no va arri­bar fins al 1966, i el 1969 es cons­tru­eix la urba­nit­zació Martí Tomàs, avui avin­guda Cata­lu­nya. És en aquests dar­rers 50 anys que l’evo­lució és més impor­tant. És cert que va haver d’espe­rar a créixer, però quan ho va fer va ser de bra­cet amb l’enga­nyosa moder­ni­tat del desen­vo­lu­pisme. I en va pagar un preu. Un de molt alt. Maçanet, doncs, és el para­digma d’una població amb dues cares urbanísti­ques; dos pols opo­sats, dos models total­ment dife­rents, del tot antagònics, que ara llui­ten per bus­car siner­gies apa­rent­ment impos­si­bles, con­dem­nats a enten­dre’s. És per això que els seus con­sis­to­ris han tin­gut i tenen un repte: Maçanet ha de reco­sir l’urba­nisme i, a la vegada, decréixer.

Els prin­ci­pals actors

Abans d’ana­lit­zar l’evo­lució del muni­cipi i, en con­seqüència, els grans rep­tes que té Maçanet, donem una ullada al con­sis­tori. El govern està for­mat per Som Maçanet (6 regi­dors), que té l’alcal­dia; ERC (3), i el PSC (1). A l’opo­sició, Acord per Maçanet (1), Tots Som Poble (1) i DIM (1). En aques­tes elec­ci­ons repe­tei­xen els grups que ara for­men govern, amb els matei­xos can­di­dats que el 2019, però sense cap més llista que els faci com­petència. Tot indica que, al marge de quina sigui la can­di­da­tura més votada, la pos­si­bi­li­tat de refer el pacte és real. Aquest man­dat també repre­senta l’adeu a la política –si més no, a la pri­mera línia– de Josep Maria Ciu­rana, que en va ser alcalde, com va pas­sar ara fa uns anys amb Antoni Guinó. Amb la des­a­pa­rició d’aquests dos vete­rans, es donarà per tan­cada real­ment una etapa política. No ho van tenir fàcil, perquè van haver d’ento­mar aques­tes dues rea­li­tats de què par­lem.

Maçanet ha estat pro­ta­go­nista durant dècades de molts titu­lars, espe­ci­al­ment arran de la pro­blemàtica de la gestió d’aigua de boca a la urba­nit­zació més gran del muni­cipi, Resi­den­cial Park. La urba­nit­zació estava recep­ci­o­nada, però hi fal­tava la gestió de l’aigua, que la por­tava per con­tracte l’empresa Rec Madral. Els con­ti­nus pro­ble­mes d’abas­ta­ment van obli­gar l’Ajun­ta­ment el 2014 a fer un intent per ges­ti­o­nar el ser­vei, que no va pros­pe­rar. El 2017 es va mirar d’expro­piar, sense èxit. Final­ment, el 2019 s’acon­se­gueix, però es gene­ren qua­tre pro­ces­sos judi­ci­als: un de gua­nyat per l’Ajun­ta­ment i un altre en espera de sentència. Encara en fal­ten dos que van fer camí. Aquesta pro­blemàtica, però, ha ama­gat una de les rea­li­tats soci­als, econòmiques i urbanísti­ques més sor­pre­nents que tenim a la demar­cació i, per extensió, a l’Estat.

Una moneda, dues cares

A vista d’ocell, Maçanet, amb els seus 45,21 km² de terme muni­ci­pal i uns vuit veïnats, es va dibui­xant amb arbre­des i camps, for­mant un pai­satge tran­quil, serè. Però les feri­des dei­xa­des sobre el ter­ri­tori de l’AP-7, l’N-II i la C-35 són ben visi­bles i, a la vegada, són clau per veure l’evo­lució urbanística en extensió del muni­cipi. Sense aquests tres eixos via­ris no es pot valo­rar, doncs, gran part del seu crei­xe­ment. Aquí entrem en la segona cara d’aquesta moneda que és Maçanet: les urba­nit­za­ci­ons que es van començar a fer a prin­ci­pis dels anys setanta del segle pas­sat.

Hi donem un cop d’ull, però amb dades a la mà. Tres grans urba­nit­za­ci­ons s’escam­pen pel ter­ri­tori, sepa­ra­des del nucli prin­ci­pal, com gegants este­sos pels turons: Resi­den­cial Park (amb 54 km de car­rers), Mont­bar­bat (38 km) i Mas Altaba (32 km). Totes tres sumen, doncs, 124 km de car­rers. Sí, ho han lle­git bé. Només a Resi­den­cial Park, hi ha 2.127 par­cel·les, de les quals 1.800 s’han edi­fi­cat i 327 estan pen­dents de fer-ho. Les dades pro­vo­quen ver­ti­gen, és cert. Som davant la segona urba­nit­zació més gran d’Europa. La pri­mera és el Par­que de las Cas­ti­llas, a Tor­rejón del Rey, a Gua­da­la­jara, amb 2.500 par­cel·les i amb una població que ja supera el mateix poble. Podrien estar per­fec­ta­ment ager­ma­na­des. Les comu­ni­ca­ci­ons van ser clau per al nai­xe­ment i crei­xe­ment d’aquests dos muni­ci­pis sepa­rats per 634 km. A Maçanet, aques­tes infra­es­truc­tu­res viàries van con­ver­tir-la en un espai natu­ral d’esti­ueig per a veïns de Bar­ce­lona, espe­ci­al­ment de Bada­lona i Saba­dell, però també de Girona i de França, per la con­nexió amb l’AP-7. El mateix va pas­sar amb el Par­que de las Cas­ti­llas, que es va con­ver­tir en espai d’esti­ueig de l’àrea metro­po­li­tana de Madrid.

Els rep­tes de futur

Maçanet és un poble dinàmic, que dis­posa d’un bon tei­xit asso­ci­a­tiu. Un polígon indus­trial, que s’ha fet amb els anys, ha acon­se­guit gene­rar 2.000 llocs de tre­ball. Les urba­nit­za­ci­ons estan recep­ci­o­na­des –tret dels ser­rells judi­ci­als pel tema de l’aigua de boca a Resi­den­cial Park–, i tot gràcies, amb encerts i errors, al tre­ball que han fet els diver­sos con­sis­to­ris, que han evi­tat mals majors. Ara es tre­ba­lla per fer-hi un segon polígon i es plan­teja una zona de crei­xe­ment. Sobre la taula hi ha un tema impos­si­ble d’obviar com és la redacció d’un pla d’orde­nació urbanística muni­ci­pal (POUM), que ha de subs­ti­tuir l’obso­let pla gene­ral d’orde­nació urbana (PGOU), que ja té 23 anys. Maçanet, doncs, se’ns apa­reix com un gran labo­ra­tori a cel obert. Un espai on es con­fron­ten dues rea­li­tats, dues visi­ons, dos models, que no tenen més remei que enten­dre’s. Dos ambi­ents, que són molts, perquè dins les matei­xes urba­nit­za­ci­ons s’hi pot veure de tot: des del pecu­liar eco­sis­tema al vol­tant del bar Oasis, els tre­ba­lla­dors, sego­nes residències i altres acti­vi­tats, que ope­ren, qui sap, en la fos­cor. Maçanet és i serà un gran repte. Un de molt gran.

Singularitat
Residencial Park, amb 54 km de carrers, que ressegueixen 2.127 parcel·les, és la segona urbanització més gran d’Europa. Aquest fet situa aquest municipi com un gran laboratori per integrar models urbanístics antagònics.
Natàlia Figueres
Som Maçanet.
Va entrar a la primera línia el 2009 i ha tingut diverses responsabilitats fins a arribar a alcaldessa. Ara vol consolidar tot el que s’ha fet.
Xavier Xarbau
Més Maçanet-ERC.
Xarbau aspira a la reelecció amb la feina feta aquests quatre anys i el compromís i l’exemple del treball fet.
Francesc J. Gómez
PSC.
Els socialistes, amb un únic regidor, han estat també, juntament amb els altres, un soci lleial i compromès amb un projecte.

LES CLAUS

Model
Maçanet funciona amb un model urbanístic sobre paper pensat ara fa 23 anys, quan es va fer el darrer pla general d’ordenació urbanística. Ara toca revisar-lo amb criteris sostenibles i cohesionadors, però d’acord amb la realitat del municipi.
Artesania
Els esclops de Maçanet eren famosos. Ara s’han de reivindicar els oficis, però en aquest cas el de sastre o modista, per allò que toca recosir el teixit urbanístic, entre el nucli i les urbanitzacions, un treball complex i necessari.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia