“Fer alcaldessa Colau va ser un suïcidi, culpa del PSC i Trias”

Això vol dir que fa temps que no ve. Tenim la segu­re­tat mínima per evi­tar que entri qual­se­vol per­sona. No estic d’acord amb el plan­te­ja­ment de la pre­gunta. Jo crec que qual­se­vol par­tit ha d’encai­xar en qual­se­vol soci­e­tat democràtica. Dir que neces­si­teu segu­re­tat per les coses que dieu em sem­bla perillós. En una democràcia tot­hom pot dir el que vul­gui. El pro­blema no és que el PP pugui dir coses que inco­mo­din la soci­e­tat cata­lana, que no ho fa, el pro­blema és que hi ha per­so­nes que són radi­cals i que pen­sen que la millor manera de posar fi a per­so­nes que no pen­sen com tu és ata­car-les física­ment, i per això neces­si­tem segu­re­tat.

La veri­tat és que mai vaig creure que el par­tit pen­sa­ria en mi per ser cap de llista a Bar­ce­lona. És cert que tinc una llarga experiència de regi­dor i que sabia que bus­ca­ven can­di­dat per a Bar­ce­lona, però la veri­tat és que quan m’ho van pro­po­sar vaig pen­sar que Bar­ce­lona neces­si­tava, real­ment, un canvi i que jo tenia molts ele­ments per ser con­si­de­rat un bon can­di­dat.

Neces­sita vita­mi­nes, però el fons és bo. Amb un cert entre­na­ment i una mica de vita­mi­nes, tor­na­rem a situar el Par­tit Popu­lar com el par­tit de cen­tre i cen­tre­dreta no sepa­ra­tista impor­tant de Cata­lu­nya.

En Josep va fer una passa impor­tant fa qua­tre anys. Va accep­tar el repte i ho va fer de la millor manera pos­si­ble i només puc agrair-li la tasca feta.

Jo crec que hi ha massa ego. És veri­tat que el Par­tit Popu­lar ha fet mol­tes coses bé i d’altres les ha fet mala­ment, i jo crec que ja s’han redreçat i això ha pro­vo­cat que algu­nes per­so­nes hagin deci­dit can­viar d’opció política. Això ja s’ha aca­bat i, per tant, estic con­vençut que molta gent que va votar Ciu­ta­dans, i d’altres que han pen­sat que Valents era qui venia a subs­ti­tuir el Par­tit Popu­lar, tor­na­ran a votar el Par­tit Popu­lar, i la gent de Vox la veri­tat és que són una incògnita. M’he tro­bat gent de Vox que m’ha dit que ens tor­na­ran a votar, i d’altres que fins i tot Vox els queda a l’esquerra.

Jo fa 55 anys que soc així...

Jo, quan vaig ser pre­si­dent del par­tit, vaig ser com soc ara; quan vaig ser quinze anys dipu­tat al Par­la­ment, també. Tinc una manera de fer que em per­met par­lar amb tot­hom. Tinc bons amics inde­pen­den­tis­tes, soci­a­lis­tes, alguns amics pode­mi­tas... I, per la meva manera de ser, m’agrada par­lar amb la gent i crec que la soci­e­tat cata­lana neces­sita cosir i fixar-nos en allò que ens uneix i no el què ens separa.

Cre­iem que el tema de l’ocu­pació es resol amb lleis i no enfron­tant veïns amb ocu­pes i posant en perill la poli­cia. Nosal­tres som un par­tit que vol ser útil i el millor és modi­fi­car les lleis com hem pro­po­sat recent­ment i, malau­ra­da­ment, els par­tits de Colau, Coll­boni i Mara­gall han votat en con­tra d’aquesta reforma de la llei que pro­posàvem i que feia que els ocu­pes podien ser al car­rer amb 24 hores.

No, en abso­lut, jo no mar­xaré.

A mi em fan molta gràcia els polítics que diuen “jo em pre­sento, i si no...”! Com Valls o Trias, que diu que, si no és alcalde, se’n va. Aques­tes coses diuen molt poc dels polítics i cal ser ser­vi­dor públic, esti­guis al govern o a l’opo­sició. No val dir que només em quedo si soc el jefe. La ciu­tat de Bar­ce­lona neces­sita tot­hom i jo no faré com Valls. Jo vull gover­nar Bar­ce­lona, vull fer fora Colau i, a par­tir d’aquí, tre­ba­llaré cada dia perquè Bar­ce­lona torni a ser cap­da­van­tera.

Va ser un suïcidi. Fer alcal­dessa Ada Colau va ser un suïcidi, però la culpa també la tenen els del PSC. I la culpa també la té Trias, perquè fa vuit anys, quan li vam ofe­rir ser alcalde, a canvi de res, només perquè no ho fos Colau, ens va dei­xar, va mar­xar, i va dei­xar Colau d’alcal­dessa. Per tant, si ho va fer fa qua­tre anys, res impe­deix que ho torni a fer ara.

De Bar­ce­lona. Volem una Bar­ce­lona que sigui el con­trari del que està fent el govern muni­ci­pal. Volem que creixi, que sigui segura, que la mobi­li­tat no sigui un caos com ara i que atre­gui inver­sors, on els empre­ne­dors vin­guin a fer empresa i no tin­guin els impos­tos més alts de l’Estat. Volem que Bar­ce­lona sigui una ciu­tat fri­endly amb els que venen a crear riquesa, a fer inver­si­ons. També amb els turis­tes de qua­li­tat. Volem una ciu­tat agra­da­ble on hi hagi un hub del món del motor, del món tec­nològic, del tema de la salut. Volem tor­nar a posar Bar­ce­lona en el mapa.

Tenim un ajun­ta­ment que vol que la ciu­tat decreixi. Quan el govern muni­ci­pal està en con­tra dels grans esde­ve­ni­ments, de l’ampli­ació de l’aero­port, del món del motor i de tot allò que genera riquesa, doncs tenim un pro­blema. A més, si tenim que és la ciu­tat on els impos­tos són més alts, hi ha una equació que la classe mit­jana de Bar­ce­lona és molt difícil que pugui seguir pagant les ocurrències de l’alcal­dessa.

I jo també.

El que està pro­vo­cant és que les coses que fan van en con­tra de l’objec­tiu que busca. A Bar­ce­lona, com més impe­dei­xes la cir­cu­lació, poses més tra­ves amb car­rils bici en car­rers on no hi han d’anar, fas el tram­via de la Dia­go­nal, el que fas és que hi hagi més embus­sos i això genera més con­ta­mi­nació.

Abar­ro­tao. Diuen: “Hem paci­fi­cat el car­rer Con­sell de Cent.” D’acord, però han guer­ri­fi­cat el car­rer València, que ara té un volum de trànsit insu­por­ta­ble. Tot el que fan ha gene­rat més embus­sos i més con­ta­mi­nació. L’Ajun­ta­ment de Madrid ha fet tot el con­trari i ha donat aju­des perquè la gent es pugui com­prar bici­cle­tes, pati­nets i la gent es pugui can­viar el cotxe per un d’elèctric. Això ha fet que Madrid com­pleixi la nor­ma­tiva euro­pea de con­ta­mi­nació.

I ara! Bar­ce­lona és molt millor ciu­tat que Madrid; el que passa és que té el pit­jor govern de la seva història.

Perquè és l’altra gran ciu­tat d’Espa­nya i, amb pro­ble­mes simi­lars, es pot veure com fun­ci­ona una ciu­tat amb un alcalde del Par­tit Popu­lar i com fun­ci­ona Bar­ce­lona, amb un alcalde que no ho és. I quan veus que a Madrid s’obren nego­cis, la gent paga menys impos­tos i la política social és, en alguns temes, millor que a Bar­ce­lona, t’ado­nes que allà on governa el Par­tit Popu­lar la gent viu millor, paga menys impos­tos.

Bar­ce­lona neces­sita més segu­re­tat, més neteja i estar més cui­dada. Que els nego­cis es puguin obrir en 15 dies amb una decla­ració res­pon­sa­ble. Farem una ciu­tat on la gent tin­gui faci­li­tats per fer coses, no com ara, que tot són pro­ble­mes.

El que fan els ciu­ta­dans, que n’hi ha que par­len en català i d’altres en cas­tellà. En les seves comu­ni­ca­ci­ons i reto­lació, l’Ajun­ta­ment ha de ser bilingüe. No cal pro­te­gir ni català ni cas­tellà, les llengües s’han de fer ser­vir per unir.

Jo no per­cebo un debat social gaire fort en aquest tema. Els edi­fi­cis no són cul­pa­bles del que hi va pas­sar dins. A Via Laie­tana hi van pas­sar coses esgar­ri­fo­ses, per part d’uns i altres, però ara dona cabuda a una poli­cia democràtica que defensa la Cons­ti­tució i la lli­ber­tat dels ciu­ta­dans. Tenen la comis­sa­ria en un lloc molt cèntric i jo espero i desitjo que es man­tin­gui allà.