Suïssa va rebutjar col·laborar contra Tsunami per terrorisme

Les auto­ri­tats suïsses van negar-se a col·labo­rar en la inves­ti­gació espa­nyola con­tra Tsu­nami Democràtic perquè van des­car­tar que les mobi­lit­za­ci­ons pro­mo­gu­des per l’enti­tat fos­sin cons­ti­tu­ti­ves de ter­ro­risme o orga­nit­zació cri­mi­nal segons el codi penal suís. L’Ofi­cina Fede­ral de Justícia de Suïssa va res­pon­dre a la comissió rogatòria del 16 de gener del 2020 del minis­teri espa­nyol de Justícia que els fets atribuïts a Tsu­nami pel magis­trat del Jut­jat Cen­tral d’Ins­trucció num. 6 de l’Audiència Naci­o­nal, Ale­jan­dro Abas­cal Jun­quera, «tenen a veure amb diver­ses mani­fes­ta­ci­ons de deso­bediència civil con­tra el poder cen­tral espa­nyol», entre les quals blo­queigs d’infra­es­truc­tu­res, per­tor­ba­ci­ons i mani­fes­ta­ci­ons, per exem­ple, con­tra la monar­quia, con­si­de­ra­des «de caràcter polític».

Encara que algun dels fets atribuïts a Tsu­nami podrien ser delicte al codi penal suís, les auto­ri­tats del país recor­da­ven a les espa­nyo­les que només podrien ave­nir-se a col·labo­rar en el cas excep­ci­o­nal que aquells fets hagues­sin posat en risc «la vida o inte­gri­tat física de per­so­nes (segrest d’avió, ús de mit­jans d’exter­mini mas­siu, pro­vo­cació d’una catàstrofe o presa d’ostat­ges)», extrems que no es van pro­duir en cap cas.

En segon lloc, la justícia suïssa va infor­mar a l’espa­nyola que, fins i tot en el cas de no con­si­de­rar polítiques les acti­vi­tats de Tsu­nami denun­ci­a­des per l’Audiència Naci­o­nal, el codi penal suís exi­geix per al supòsit d’orga­nit­zació cri­mi­nal o ter­ro­rista que aquesta faci «actes cri­mi­nals de violència» com «assas­si­nats» o acci­ons d’ «extorsió» o «xan­tatge» per acon­se­guir finançament, extrems que tam­poc es van donar. «Els fets des­crits no cor­res­po­nen als supòsits. No es desprèn l’ús de la violència cri­mi­nal», va con­cloure l’Ofi­cina Fede­ral de Justícia per dene­gar la col·labo­ració sol·lici­tada pel magis­trat de l’Audiència Naci­o­nal que, entre altres coses, dema­nava tota la infor­mació dis­po­ni­ble sobre un compte ban­cari atribuït a Tsu­nami de l’enti­tat suïssa CIM Ban­que Gine­bra-Wolle­rau-Lugano.

En el marc de diligències secre­tes per ter­ro­risme con­tra Tsu­nami, el jutge Abas­cal dema­nava a les auto­ri­tats suïsses, per exem­ple, tota la infor­mació de tar­ge­tes de crèdit, pro­duc­tes finan­cers i ban­ca­ris, titu­lars, per­so­nes auto­rit­za­des i vin­cu­la­ci­ons del compte suís, a més dels movi­ments del compte des de la seva cre­ació, les trans­ferències rebu­des i eme­ses i el nom dels des­ti­na­ta­ris de xecs eme­sos des del mateix.

El jutge jus­ti­fi­cava la petició rogatòria atri­buint a Tsu­nami els «múlti­ples inci­dents» que es van pro­duir a Cata­lu­nya i Bar­ce­lona durant les pro­tes­tes con­tra la sentència d’empre­so­na­ment als líders inde­pen­den­tis­tes, epi­so­dis que «van deri­var en vio­lents dis­tur­bis i acci­ons sub­ver­si­ves con­tra les ins­ti­tu­ci­ons, edi­fi­cis públics i els mem­bres de les for­ces i cos­sos de segu­re­tat deno­tant una directa inten­ci­o­na­li­tat de deses­ta­bi­lit­zació». Posava els exem­ples de les pro­tes­tes a l’aero­port del Prat, con­tra la visita del Rei a Bar­ce­lona pels pre­mis Prin­cesa de Girona i pels «actes de deso­bediència a la Junta Elec­to­ral Cen­tral» del 9 de novem­bre del 2019, vigília de les elec­ci­ons gene­rals. El magis­trat espa­nyol con­si­de­rava el compte suís un pos­si­ble mitjà de finançament de Tsu­nami les acti­vi­tats del qual va qua­li­fi­car en la petició rogatòria d’ «amenaça excep­ci­o­nal­ment greu per a l’Estat i la inte­gri­tat ter­ri­to­rial del mateix amb indub­ta­bles pos­si­bi­li­tats de sub­ver­tir i per­tor­bar l’ordre cons­ti­tu­ci­o­nal».