Política

política

Les Balears s’alcen en defensa del català

El pacte balear entre el PP i Vox per al retrocés de la llen­gua cata­lana i altres drets civils ha pro­vo­cat que tor­nin a pla­nar el rebuig popu­lar i la pro­testa. Par­tits, enti­tats i sin­di­cats favo­ra­bles a l’idi­oma i als con­sen­sos de país de les illes Bale­ars ja s’estan pre­pa­rant per a la lluita con­tra els retro­ces­sos anun­ci­ats per l’acord de govern. L’Obra Cul­tu­ral Balear pretén que no es faci ni una passa enrere, men­tre que el sin­di­cat majo­ri­tari en l’ense­nya­ment, STEI, també està pre­pa­rat per actuar davant els esce­na­ris que puguin suc­ceir. Més per Mallorca, el PSIB i Més per Menorca també han denun­ciat aquest retrocés “històric” i la dura opo­sició anun­ci­ada. Però quina estratègia ento­marà la soci­e­tat civil?

El pre­si­dent de l’Obra Cul­tu­ral Balear, Joan Mira­lles, explica a aquest diari que és el moment de la “trans­ver­sa­li­tat i el com­promís” per tei­xir un movi­ment prou fort i evi­tar les enves­ti­des pla­ni­fi­ca­des. “Ens han decla­rat la guerra; no queda cap altra opció”, argu­menta. “Hem d’estar a l’aguait de qual­se­vol movi­ment del govern, hem de par­lar amb les altres enti­tats i actuar amb múlti­ples acci­ons: sen­si­bi­lit­zació sobre els perills de les acci­ons que pro­posa el nou govern, la feina de mobi­lit­zació quan cal­gui i la via jurídica”, exposa, atès el rere­fons ideològic “con­trari a l’Esta­tut”. Asse­gura que faran una fis­ca­lit­zació cons­tant del govern i tin­dran pre­sent l’estratègia que con­tem­pla la popu­lar Marga Pro­hens: vol anar intro­duint pro­gres­si­va­ment la lliure elecció de la llen­gua a totes les eta­pes edu­ca­ti­ves per evi­tar les pro­tes­tes de fa una dècada con­tra l’expre­si­dent José Ramón Bauzá.

Els de l’Obra volen una reunió amb Pro­hens perquè els digui el motiu d’aques­tes mesu­res “des­ca­be­lla­des”, però reco­nei­xen que la bata­lla d’aquesta legis­la­tura serà “un procés llarg, una cursa de fons” a causa dels com­pro­mi­sos sig­nats pel PP i perquè hi ha una comissió de segui­ment de l’entesa. Mira­lles defensa que cal estar pre­pa­rats, orga­nit­zats i demos­trar el múscul de la soci­e­tat civil, acon­se­guint siner­gies amb gent diversa, també votants del PP con­tra­ris a aquesta “des­trossa”, i ali­ant-se amb el femi­nisme, els grups LGTBi, etc. “Cal una bona orga­nit­zació: només així gua­nya­rem”, diu.

Miquel Gela­bert, secre­tari gene­ral del sin­di­cat STEI, majo­ri­tari en l’ense­nya­ment públic, també es mos­tra pre­o­cu­pat per l’acord. “Pro­hens està jugant amb foc i li pot pas­sar com a Bauzá, que va aca­bar aban­do­nat total­ment.” Una de les estratègies que seguirà el sin­di­cat és “dir les coses pel seu nom” i desem­mas­car l’estratègia amb què “giren la ter­mi­no­lo­gia, par­lant de bilingüisme i lli­ber­tat quan només tenen una obsessió con­tra el català”. A més, la tasca dels ser­veis jurídics estarà en plena feina, asses­so­rant els cen­tres per pos­si­bles ins­truc­ci­ons, però també col·labo­ra­ran amb les enti­tats que tre­ba­llen per la llen­gua, com ara l’Obra, amb femi­nis­tes, per la memòria històrica i altres amenaçats.

Gela­bert cri­tica la deriva “ultra­con­ser­va­dora i clas­sista” del PP amb la volun­tat con­treta de “poder segre­gar per raó de llen­gua i de classe”, però avisa que no ho podran dur a terme perquè no hi ha prou recur­sos ni la volun­tat del poble és aquesta. Arre­met con­tra el pin paren­tal que s’ins­tau­rarà sota l’eufe­misme de la lli­ber­tat en acti­vi­tats “extra­cur­ri­cu­lars” i aca­bar amb “l’adoc­tri­na­ment”. Ara bé, hi afe­geix que qui serà el nou con­se­ller d’Edu­cació, Antoni Vera, filòleg català, “és dia­lo­gant i difícil­ment podrà apli­car l’acord”. I demana donar la bata­lla con­tra les fal­se­dats de la “impo­sició”, recor­dant que una majo­ria dels pares i mes­tres dona suport a la majo­ria del català a les aules. La recepta que es dibuixa deixa clars alguns eixos: estar atents, coor­di­nats, amb uni­tat i no dei­xar pas­sar-ne ni una ni fer cap passa enrere.

El record de fa deu anys que va enfonsar el PP

Un malson recorre el PP balear: la desfeta electoral, de 35 a 20 diputats, fa deu anys, després de la política contra el català de l’expresident Bauzá, que va tenir manifestacions multitudinàries. En campanya, la futura presidenta, Marga Prohens, havia renegat de Bauzá i va defensar cordialitat lingüística, però Vox l’ha feta canviar de parer. El president de l’Obra Cultural Balear, Joan Miralles, va ser membre del comitè de vaga tan seguida dels mestres i recorda l’èxit de les protestes massives de suport, amb gent diversa i un paper clau de l’Assemblea de Docents. Desenes de milers de persones van plantar cara i “es van resistir” els embats. Una situació que es podria repetir, però es vol evitar arribar a aquest punt. “Si s’ha de sortir, se sortirà, però cal frenar els extrems abans”, assegura el secretari general del sindicat majoritari en l’ensenyament, Miquel Gelabert. “Volen atacar el català, però ho hem d’evitar organitzats”, hi afegeix.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia