Política

llengua

Un relator de l’ONU apunta que denegar l’oficialitat al català és “una forma de discriminació” en dret internacional

Fernand de Varennes considera que la manca de reconeixement de la llengua suposa “denegar beneficis” a la ciutadania

El rela­tor espe­cial de l’Orga­nit­zació de les Naci­ons Uni­des (ONU) sobre qüesti­ons rela­ti­ves a les mino­ries, Fer­nand de Varen­nes, creu que dene­gar l’ofi­ci­a­li­tat del català és “una forma de dis­cri­mi­nació” segons el dret inter­na­ci­o­nal. “No accep­tar una llen­gua [sense motius jus­ti­fi­cats] vol dir que s’estan dene­gant bene­fi­cis”, ha apun­tat des del Par­la­ment Euro­peu de Brus­sel·les, en el marc d’un acte orga­nit­zat aquest dimarts per Pla­ta­forma per la Llen­gua.

En aquest sen­tit, l’acadèmic ha ins­tat la Unió Euro­pea a trac­tar “de manera res­pec­tu­osa” els par­lants de català, gallec i basc i ha remar­cat que la diver­si­tat lingüística és un dels trets dis­tin­tius dels vint-i-set. “Accep­tar-les reforçaria el lema d’‘units en la diver­si­tat’”, ha mani­fes­tat.

Segons de Varen­nes, els trac­tats de la UE i els de les Naci­ons Uni­des “tenen dife­rents sen­si­bi­li­tats” pel que fa a la defensa de les llengües, un fet que pot arri­bar a deno­tar “cert menys­preu” envers alguns par­lants. “Fora dels trac­tats de la UE, sem­bla que hi ha molt poca pro­tecció per a les llengües de la Unió”, ha lamen­tat.

Davant aquesta situ­ació, el rela­tor veu “lògic” trac­tar aquells que uti­lit­zen el català, el basc i el gallec “de manera res­pec­tu­osa, tal com es fa en milers de mal­te­sos i irlan­de­sos”, ciu­ta­dans que també for­men part de la UE i que, mal­grat sumar menys par­lants, tenen el seu idi­oma reco­ne­gut ofi­ci­al­ment.

Encara en relació amb l’ofi­ci­a­li­tat, l’acadèmic ha agraït la decisió del govern espa­nyol d’auto­rit­zar l’ús del català, el basc i el gallec al Congrés dels Dipu­tats. “És un bon pas, perquè nor­ma­litza la rea­li­tat demogràfica del país”, ha cele­brat.

L’acte s’ha cele­brat just una set­mana després que els estats de la Unió Euro­pea deci­dis­sin ajor­nar la votació sobre l’ofi­ci­a­li­tat del català, el basc i el gallec. Si bé cap dels socis comu­ni­ta­ris va vetar la pro­posta pre­sen­tada per la pre­sidència espa­nyola, diver­sos estats van dema­nar anàlisis jurídiques i de cos­tos per conèixer amb més detall les con­seqüències del seu vot.

Cam­pa­nya en marxa

En paral·lel a l’acte orga­nit­zat aquest dimarts a Brus­sel·les, Pla­ta­forma per la Llen­gua manté la cam­pa­nya inter­na­ci­o­nal del ‘#SayYes’ per recla­mar l’ofi­ci­a­li­tat del català a la Unió Euro­pea. La ini­ci­a­tiva ha comp­tat amb el suport de figu­res com el pre­si­dent del FC Bar­ce­lona, Joan Laporta; l’entre­na­dor del Manc­hes­ter City, Pep Guar­di­ola, o l’espor­tista Kilian Jor­net, els quals han enviat mis­sat­ges a governs com el de França o el de Suècia perquè votin sí a l’ofi­ci­a­li­tat del català.

Des de l’enti­tat, a més, con­fien que l’estat espa­nyol “negociï i con­venci els estats mem­bres al llarg dels pròxims dies” i sot­meti la qüestió a votació el pròxim 24 d’octu­bre, data en què se cele­brarà un nou Con­sell d’Afers Gene­rals a Luxem­burg.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia