Ibarretxe anuncia el referèndum amb què pretén acabar amb el conflicte basc per al 25 d'octubre de 2008

El lehen­dakari Juan José Ibar­retxe ha anun­ciat el referèndum per a l'auto­de­ter­mi­nació del poble basc per al 25 d'octu­bre de 2008. Ibar­retxe ha fet aquest anunci durant el debat de política gene­ral.
Segons el dis­curs d'Ibar­retxe, el referèndum serà per rati­fi­car, amb vali­desa jurídica, un pacte polític a què el govern basc hagi arri­bat amb l'estat espa­nyol o bé per fer una con­sulta habi­li­ta­dora que faci arri­bar un man­dat impe­ra­tiu a totes les parts, ETA, govern espa­nyol i par­tits polítics bas­cos, amb l'objec­tiu de desen­vo­lu­par un doble procés de diàleg i nego­ci­ació per arri­bar al final de la violència i a la solució del con­flicte en un ter­mini fixat.

En aquest segon supòsit, Ibar­retxe ha mani­fes­tat que és ple­na­ment cons­ci­ent que no serà una con­sulta jurídica­ment vin­cu­lant però n'ha des­ta­cat el valor polític, social i democràtic.

Zapa­tero: "Escol­taré a Ibar­retxe, però ell m'haurà d'escol­tar"
El pre­si­dent del Govern, José Luis Rodríguez Zapa­tero, ha sor­tit al pas de la pro­posta del lehen­dakari i ha asse­gu­rat estar dis­po­sat a escol­tar el que hagi de dir Ibar­retxe, però que el pre­si­dent basc l'haurà d'escol­tar a ell. "Escol­taré a Ibar­retxe, però ell m'haurà d'escol­tar a mi". Per dei­xar clar el seu mis­satge, el pre­si­dent espa­nyol ha afe­git: "Avanço la meva posició, res no es farà si no és amb res­pecte a la Cons­ti­tució, les lleis i l'Estat de Dret".

Reacció de Carod-Rovira
El pre­si­dent d'ERC, Josep-Lluís Carod-Rovira, ha expres­sat el seu "res­pecte, sim­pa­tia i interès" per la con­sulta con­vo­cada pel lehen­dakari, encara que ha des­car­tat la pos­si­bi­li­tat de dema­nar ara mateix una con­vo­catòria sem­blant a Cata­lu­nya "ja que les con­di­ci­ons i rit­mes són dife­rents".

Carod-Rovira s'ha refe­rit, en una roda de premsa cele­brada al Par­la­ment i con­vo­cada segons que ha subrat­llat ell mateix com a pre­si­dent d'ERC i no com a vice­pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat, al fet que el lehen­dakari, Juan José Ibar­retxe, hagi anun­ciat que con­vo­carà una con­sulta popu­lar el 25 d'octu­bre de 2008, data de l'ani­ver­sari de l'Esta­tut de Guer­nica.

Per al líder d'ERC, aquesta con­vo­catòria "mereix el nos­tre res­pecte ins­ti­tu­ci­o­nal, la nos­tra sim­pa­tia política i el nos­tre interès democràtic", però tot seguit ha vol­gut dei­xar clar, i ha insis­tit en això, que no volia traçar paral·lelis­mes amb la situ­ació de Cata­lu­nya.

Segons la seva opinió, "que un govern democràtic con­vo­qui una con­sulta popu­lar ha de ser con­tem­plat sem­pre amb res­pecte", i ERC, a més, "ho veu amb sim­pa­tia, per trac­tar-se d'un par­tit inde­pen­den­tista que vol la inde­pendència de Cata­lu­nya mit­jançant l'accés per via democràtica i gràcies a un con­sens social majo­ri­tari".

ERC, ha expli­cat Carod-Rovira, "obser­varà amb interès quins meca­nis­mes democràtics són uti­lit­zats a Euskadi pel govern basc, quina és la res­posta dels poders democràtics de l'Estat espa­nyol i quina és la res­posta dels par­tits espa­nyols pro­gres­sis­tes i con­ser­va­dors".

A més, ha afe­git, "ERC està espe­ci­al­ment interes­sada a conèixer quin pot ser el resul­tat de la con­sulta popu­lar".

Carod-Rovira, que fa unes quan­tes set­ma­nes va llançar la pro­posta que Cata­lu­nya pugui exer­cir el seu "dret a deci­dir" en una con­sulta que seria con­vo­cada el 2014, no ha con­si­de­rat que la ini­ci­a­tiva del govern basc pugui afa­vo­rir i acce­le­rar la seva pròpia pro­posta.

"Com diu aquell refrany català de 'cada terra fa la seva guerra' -ha afir­mat-, entenc que cada país ha de conèixer els rit­mes d'evo­lució pro­pis i no pot caure en mime­tis­mes amb altres llocs".

"Sí que, en canvi, Cata­lu­nya pot estar atenta, apren­dre i cor­re­gir errors come­sos en altres països", ha mati­sat.

El pre­si­dent d'ERC ha indi­cat que ell i el seu par­tit "no con­tem­plem ara mateix una ini­ci­a­tiva simi­lar a Cata­lu­nya, donat l'actual con­text" i ha afe­git en con­seqüència que el que passa a Euskadi "no té per què modi­fi­car el nos­tre calen­dari".

Segons Carod-Rovira, "allà hi ha una majo­ria favo­ra­ble a la con­sulta i aquí ara mateix no l'hi ha, i allà hi ha un govern que lidera la ini­ci­a­tiva, que és com ha de fer-se, i aquí només hi ha una força política que la rei­vin­dica en soli­tari".

"Són situ­a­ci­ons i rea­li­tats dife­rents -ha insis­tit-, si bé el que passa ser­veix per cons­ta­tar que hi ha naci­ons que no se sen­ten còmodes en un estat", i "és sig­ni­fi­ca­tiu que ara mateix exis­tei­xin movi­ments escru­po­lo­sa­ment democràtics dins de la UE que volen que els seus ciu­ta­dans deci­dei­xin el que volen ser".