Política

Estats Units

Els Estats Units han registrat 650 tirotejos aquest any

N’hi ha hagut un parell cada dia

Al país hi ha 120,5 armes por cada 100 habitants

Small Arms Survey va calcular en el 2018 que hi havia en aquest país 390 milions d’armes en circulació

Els Estats Units tanca l’any amb la xifra de 650 tiro­te­jos mas­sius, que son aquells en què com a mínim qua­tre per­so­nes resul­tes feri­des o mor­tes sense comp­tar l’autor dels trets. Això suposa uns dos tiro­te­jos mas­sius al dia, una xifra només superada el 2021, quan n’hi van haver 690, segons Gun Vio­lence Arc­hive (GVA), un pro­jec­tes sense ànim de lucre que des del 2014 recull les dades de dia­ris locals i dels depar­ta­ments de poli­cia per crear una base de dades naci­o­nal sobre la violència armada.

La raó per la qual hi con­ti­nua havent-hi tants tiro­te­jos és sim­ple: als Estats Units hi ha més armes que habi­tants. En con­cret, hi ha 120,2 armes per cada 100 habi­tants, segons l’orga­nit­zació Small Arms Sur­vey, que en 2018 va cal­cu­lar que hi havia en aquest país 390 mili­ons d’armes en cir­cu­lació.

El pro­blema ha empit­jo­rat en els dar­rers anys, espe­ci­al­ment arran de la pandèmia, segons ha expli­cat a EFE Kelly Drane, inves­ti­ga­dora de l’orga­nit­zació Gif­fords, que du el nom en honor a l’excon­gres­sista por Ari­zona Gabby Gif­fords, que a ser greu­ment ferida en un tiro­teig el 2011. “Hem obser­vat un aug­ment de la com­pra d’armes durant la pandèmia, en el 2020, i també en el 2021. Vam veure que mol­tes per­so­nes que no tenien armes se les esta­ven com­prant, cosa que sig­ni­fica que mol­tes més llars als Estats Units tenen armes en com­pa­ració amb anys ante­ri­ors”, va dir Drane.

Els qui solen per­pe­trar tiro­te­jos con­tra grups de per­so­nes son, sovint, per­so­nes que tenen pro­ble­mes men­tals o han expe­ri­men­tat can­vis dràstics a les seves vides (aco­mi­a­da­ments, per exem­ple, o la pèrdua d’algun ésser esti­mat), deta­lla la inves­ti­ga­dora.

Maine

Maine ha estat l’esce­nari del tiro­teig més mortífer aquest 2023. Va tenir lloc el mes d’octu­bre a Lewis­ton, quan un reser­vista de l’exèrcit va matar 18 per­so­nes i en va ferir 13 m és obrint foc de manera indis­cri­mi­nada en una bolera, on hi havia un tor­neig infan­til, i, després, en un res­tau­rant. L’autor de la matança, Robert Card, de 40 anys, tenia pro­ble­mes men­tals i després del tiro­teig es va suïcidar prop de la planta de reci­clatge on havia tre­ba­llat i d’on l’aca­ba­ven d’aco­mi­a­dar.

Entre altres tiro­te­jos amb mol­tes vícti­mes hi ha el que va pas­sar el 21 de gener a una sala de ball –freqüentada per per­so­nes d’ori­gen asiàtic– a Mon­te­rey Park, prop de Los Ánge­les, on van morir 11 per­so­nes. Dos dies després set per­so­nes morien tiro­te­ja­des a Half Moon Bay, Califòrnia.

Enel 2022 i després de la mas­sa­cre a l’escola Uvalde (Texas), on van matar 19 estu­di­ants i 2 pro­fes­so­res, el Congrés va apro­var una llei de con­trol d’armes, la més impor­tant de les última dècades. Mal­grat tot, per a molts, aquesta legis­lació no aborda de manera sufi­ci­ent un ele­ment cru­cial dels tiro­te­jos: els fusells d’assalt, com els AR-15, dis­se­nyats com a armes de guerra que per­me­ten que una per­sona pugui dis­pa­rar sense parar sense haver de recar­re­gar els car­tut­xos.

El pre­si­dent Joe Biden ha dema­nat insis­tent­ment la pro­hi­bició dels fusells d’assalt, que ja van estar vetats entre els anys 1994 i 2004. Però l’opo­sició repu­bli­cana, que avui con­trola la Cam­bra Baixa, és unànime.

L’actor més influ­ent és, però, la potent Asso­ci­ació naci­o­nal del Rifle (NRA), que con­tri­bu­eix econòmica­ment a les cam­pa­nyes de can­di­dats pre­si­den­ci­als i mem­bres del Congrés per evi­tar que s’apro­vin lleis de con­trol d’armes. En les elec­ci­ons del 2016 i les del 2020, la NRA va donar suport a Donald Trump.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia