Política

Veneçuela

Maduro recorre al nacionalisme

El president de Veneçuela reactiva la reclamació de l’Essequibo, que pertany a Guyana

El cap d’estat fa servir el conflicte fronterer com a arma del chavisme contra l’oposició interna

El líder veneçolà perd popularitat i no aclareix si serà candidat a la reelecció en les eleccions d’enguany

Guyana i Caracas han pactat no recórrer a la força per resoldre la disputa pel territori ric en petroli

El 5 de desem­bre pas­sat, els veneçolans van des­co­brir com per art de màgia que el seu país era més gran. Els ho va dir el pre­si­dent, Nicolás Maduro. Amb un mapa a la mà, va mos­trar que des d’aquell dia Veneçuela sumava al seu ter­ri­tori l’Esse­quibo, una zona selvàtica que quin­tu­plica en extensió Cata­lu­nya rica en petroli, mine­rals i altres recur­sos natu­rals. El pro­blema és que l’Esse­quibo forma part de Guyana, una excolònia britànica on es parla anglès, es con­du­eix per la dreta i el pre­si­dent, Irfaan Ali, és l’únic man­da­tari musulmà d’Amèrica.

“Ara sí que recu­pe­ra­rem els drets de Veneçuela”, va dir aque­lla nit de desem­bre Maduro tot apel·lant a “la volun­tat del poble”. Dies abans, un referèndum con­vo­cat fora d’agenda havia deter­mi­nat que el 95% dels veneçolans, del 50% que havia anat a votar, con­si­de­rava que l’Esse­quibo for­mava part de Veneçuela i esta­ven d’acord en l’annexió.

L’Esse­quibo forma part de l’ima­gi­nari veneçolà des del segle XIX, quan la Gran Bre­ta­nya va ampliar els límits de la seva colònia a Guyana a la recerca d’or i va aca­bar que­dant-se amb el ter­ri­tori com­plet. El 1899, un laude arbi­tral va donar la raó a Lon­dres, una decisió que Veneçuela sem­pre va con­si­de­rar que havia estat mani­pu­lada atesa la dis­pa­ri­tat de for­ces dels con­ten­dents. La recla­mació ter­ri­to­rial va estar ador­mida durant bona part del segle XX, fins que Maduro va deci­dir des­em­pol­sar-la 124 anys després d’aque­lla decisió diplomàtica tan qüesti­o­nada a Cara­cas. Els motius són múlti­ples, i tots bene­fi­cien el règim, que aquest any afronta elec­ci­ons pre­si­den­ci­als i ha vist com els Estats Units, neces­si­tats de cru barat, han deci­dit apar­car les deman­des de més democràcia i han alleu­ge­rit les san­ci­ons econòmiques que pesa­ven sobre Veneçuela.

Tro­ba­lla d’Exxon

Maduro ja ha fet pas­sos con­crets per anne­xi­o­nar l’Esse­quibo. Per llei, va nome­nar un admi­nis­tra­dor mili­tar. També va adver­tir les empre­ses petro­li­e­res inter­na­ci­o­nals que explo­ten els recur­sos d’aquesta regió que tenien tres mesos “per posar-se a dret”. La tro­ba­lla, per part de l’empresa nord-ame­ri­cana Exxon, de grans reser­ves de cru davant de les cos­tes del ter­ri­tori en dis­puta van donar a Maduro argu­ments econòmics a una pre­sumpta apro­pi­ació. Guyana ha res­post fins ara amb una demanda davant el Tri­bu­nal Inter­na­ci­o­nal de Justícia, l’orga­nisme mul­ti­la­te­ral que hi ha des de fa dècades entre els dos països i que Veneçuela no reco­neix. Ha donat, a més, una dimensió inu­si­tada a les freqüents mani­o­bres aèries con­jun­tes que rea­litza amb els Estats Units, país que ha acla­rit a Cara­cas que no està al seu cos­tat en aquesta qüestió tan con­tro­ver­tida. El mateix ha pas­sat amb la Xina i amb el Bra­sil, els dos gegants que més interes­sos econòmics tenen a la regió.

A mit­jan desem­bre, els pre­si­dents Maduro i Ali es van com­pro­me­tre després d’una reunió a no apel·lar a l’ús de la força. Desac­ti­vada, de moment, l’amenaça mili­tar, tota l’atenció està posada ara en l’ús polític que el pre­si­dent ha donat a l’esca­lada. El govern s’enfronta, per pri­mera vegada en molts anys, a una opo­sició orga­nit­zada amb pos­si­bi­li­tats cer­tes de tri­omf en les elec­ci­ons pre­si­den­ci­als pre­vis­tes per al segon semes­tre del 2024. María Corina Mac­hado, una vete­rana política d’ultra­dreta que ha virat cap al cen­tre, va arra­sar en les elec­ci­ons inter­nes orga­nit­za­des per l’opo­sició i es per­fila com un rival dur. El govern l’ha inha­bi­li­tat judi­ci­al­ment, però Mac­hado va deci­dir con­ti­nuar enda­vant, acom­pa­nyada de la seva popu­la­ri­tat. L’Esse­quibo ha donat ales al govern per per­se­guir les prin­ci­pals figu­res de l’opo­sició, que acusa de donar suport a la posició de Guyana, en el millor dels casos.

Men­tres­tant, Maduro no acla­reix si serà can­di­dat o no. La seva popu­la­ri­tat és baixa després d’anys de crisi econòmica i en el cha­visme no des­car­ten ini­ciar la recerca d’una figura alter­na­tiva. L’ele­git pel difunt Hugo Chávez per man­te­nir la flama de la “revo­lució boli­va­ri­ana” només ha promès fins ara que aquest serà “un any de grans tri­omfs” per al govern. Les pre­si­den­ci­als ni tan sols tenen data defi­ni­tiva, men­tre Maduro manté la població entre­tin­guda amb el con­flicte amb Guyana i busca per tots els mit­jans pos­si­bles man­te­nir Mac­hado inha­bi­li­tada pels tri­bu­nals que con­trola. El petroli, men­tres­tant, ha donat una mica d’oxi­gen finan­cer a l’exe­cu­tiu veneçolà, que no deixa de rein­ven­tar-se.

95
per cent
del 50% de veneçolans que van votar es van pronunciar a favor d’incorporar l’Essequibo en el referèndum que es va fer el desembre passat.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia